Punt de vista

Sabeu qui és Eufrosina Cruz?

per Redacció, 9 de setembre de 2019 a les 21:54 |
 


D’entrada us diré que és una lluitadora i que ha treballat sempre a favor de les dones indígenes del seu país. A Mèxic.


    Eufrosina va néixer en el si d’una família zapoteca, a la comunitat de Santa Maria Quiegolani. No va ser fins als dotze anys que va aprendre a parlar espanyol. Només coneixia la llengua materna. Es veu que, quan el seu pare va dir-li que les dones només podien fer tortillas i tenir fills, es va posar-se a plorar desconsoladament i va jurar-li que li demostraria que no era veritat. El pare, empipat, va dir-li que ja se’n podia anar de casa i que no esperés ni un cèntim d’ell. 

    Ho va tenir molt clar perquè ella no volia seguir les passes de la seva mare: tenir fills i dedicar-se a les feines de la llar, aixecant-se la primera i anant-se’n al llit l'última. Ni les de la seva germana, a la que havien casat als dotze anys i s’havia convertit en mare als tretze.

    L’Eufrosina va començar venent xiclets i fruita pel carrer per poder pagar-se els seus estudis a la capital, a Oaxaca de Juárez.  Es va treure el títol de Contaduria pública i va treballar durant un temps de comptable.

    Però el 2007 va presentar-se a la Presidència Municipal de la seva comunitat, contravenint els  usos y costumbres que restringien el dret a votar i ser votat de les dones. Va resultar la guanyadora però l’Assemblea Municipal, integrada únicament per homes, va declarar nuls els seus vots i va elegir un home.


    Eufrosina va iniciar una sèrie de protestes, locals i nacionals, per aconseguir la reforma d’aquelles lleis. 

    Allà on anava, per reclamar els drets de les dones, s’emportava sempre un lliri blanc. El seu símbol. Amb aquesta flor volia recordar a la gent que les dones indígenes són exactament com els lliris: naturals, belles i resistents.

    La primera dama de Mèxic va anar a visitar-la i, per recolzar-la van caminar juntes i de bracet, davant dels ciutadans.

    Una de les seves frases preferides és: «quan una dona decideix canviar, canvia tot al seu entorn». 

    Després del bicentenari de la Independència i el centenari de la Revolució, Mèxic va reconèixer molts drets a les dones. Però la realitat és que tot i les noves lleis, no s’han pogut frenar ni els actes de violència contra les dones ni la seva exclusió per raons de raça, edat, condició social, llengua, ideologia i religió. 

    L’Organització de les Nacions Unides creu que falten uns cent seixanta anys per aconseguir la igualtat definitiva entre homes i dones.

    Potser si neixen més dones com l’Eufrosina, aconseguirem rebaixar aquests llargs anys.

 

 

 

Participació