Solsonès Obert al Món

Parlament del Concert Solidari del SOM 1/9/2019

per Ramon Estany, Solsona, 7 de setembre de 2019 a les 10:45 |
Ramon Estany


Les organitzacions no governamentals que estan fent salvament marítim al Mediterrani, i
donant suport a les persones migrants en països de trànsit, son els únics altaveus que ens

mostren la realitat del que està passant més enllà de les nostres fronteres. No només salven vides, ens ho fan veure. Els nostres governs, enfeinats en sí mateixos, deliberadament obvien aquesta realitat incòmode i poc popular, que no els alimenta electoralment. La desinformació és la seva arma, una arma que aquests voluntaris anul·len cada cop que posen en escac i mat les seves polítiques. Blanc sobre negre, sense demagògia.

Mentrestant, en terra ferma, altres organitzacions ens dediquem a carreres de fons utilitzant els tractats, les lleis i els acords amb els quals es regeixen les nostres polítiques. No cal inventar res, només cal buscar el camí que existeix i ser tenaç, insistent i constant.
L’any passat, com a conseqüència d’una demanda presentada per Stop Mare Mortum contra
l’Estat espanyol, el Tribunal Suprem el va condemnar al compliment dels compromisos que

havia adquirit, els quals l’obligaven a acollir gairebé 20.000 persones des de Grècia i Itàlia,
tot i que el termini hagués finalitzat. Espanya només n’havia acollit al voltant de 1.300
procedents d’aquell compromís.

A dia d’avui, estem encara recurs rere recurs, una carrera de fons per esgotar tots els
mecanismes fins arribar a l’execució de la sentència. Hi SOM.
El programa de reubicació, concebut com a temporal a l’any 2016, volem que sigui un
mecanisme permanent. Els països d’entrada d’aquests migrants no els accepten perquè la
resta de països del tractat no compleixen amb els protocols de solidaritat. Una prova clara
que això és així, és que l’Open Arms ha pogut desembarcar quan hi ha hagut països
disposats a acollir a qui ha estat dues setmanes vivint al vaixell. Al cadàver polític d’en Salvini se li acabarien els arguments si hi hagués una política europea conjunta sobre migracions.

Fa dos anys, un sirià va demanar asil a Grècia mitjançant l’article 38 de la nostra llei d’asil
que l’empara. L’audiència nacional ens va donar la raó del cas i fa dos mesos va obligar a
l’ambaixador al trasllat d’aquesta persona fins el nostre país. L’advocat de l’estat, va
presentar un recurs, dient que obrir aquesta podria ser un torpedeig (dixit) a la línia de flotació de la llei de migració. Aquesta afirmació ens porta a deduir que anem pel bon camí per aconseguir la creació de Vies legals i segures.

Tenim oberts actualment 14 litigis estratègics entre Grècia i el Marroc. Seguim pensant,
tossudament alçats, que la legislació protegeix a aquestes persones, però que les polítiques
dels països no ho fan. Pensem que, guanyant aquests litigis, forçarem per la via judicial el
que no podem guanyar políticament per manca de voluntat en trobar aquestes vies legals i
segures.

També hem començat a investigar el desmantellament del salvament marítim a la nostra
frontera sud, per propers litigis estratègics i també les vulneracions de drets humans com les devolucions en calent a les tanques de Ceuta i Melilla. Aquestes línies judicials no s’han
pogut obrir per manca de fons.
Fer efectius mecanismes per crear vies legals i segures que impedeixin el drama de les morts al nostre mar, és només una qüestió de voluntat política. L’establiment d’aquestes vies és competència de l’estat, però els nostres governs autonòmics els toca donar suport a la seva creació, desenvolupament i implementació així com denunciant les vulneracions de drets que s’esdevenen al seu territori. L’argument de “nosaltres ja voldríem, però és l’estat
espanyol que...” no ens serveix. El nostre govern autonòmic té competències sobre tuteles
de menors (DEGAIA) i sobre les batudes per perfil ètnic...

Tota aquesta feinada sense fí, la desenvolupem distribuint-nos en comissions específiques
a tal efecte: Jurídic, Incidència política, Mobilitzacions i Sensibilització.
Tota aquesta feinada sense fí, també la desenvolupeu tots els moviments cívics que ens
doneu suport any rere any.
Gràcies de nou, nosaltres també SOM.

 

Participació