Punt de vista

Esforços de flaquesa

per Redacció, 7 de setembre de 2019 a les 08:03 |
 

     Els que fa el senyor Pedro Sánchez per assegurar-se el primer lloc al govern d’Espanya són malabarismes discursius i tribunicis, que ja en certa manera resulten espectaculars i segur que divertits. Mentre els enemics polítics li espien les traces i fan a gust la feina de posar-li entrebancs i de fer-li la patota tant com poden. A veure com, finalment, acabarà tot plegat.


    Catalunya i la seva circumstància també entren en el joc brut polític, i són mencionades de la manera ja cinc segles tradicional, sacsejades a conveniència pròpia i com un objecte de pura propietat, hàbil per guanyar-hi punts i jugar a veure qui la diu més infamant contra partits i moviments catalans, en favor de la pròpia causa. És el xàfec a què ens sotmet la madre patria i que haurem d’aguantar mentre no engeguem sistema i marranades polítiques a pastar fang.

    El senyor Sánchez surt amb l’eterna cançó del diàleg, però dintre del marc de la Constitución. I és incapaç de concebre que, implícitament, nega la mateixa essència del diàleg, que un diàleg limitat, i amb prèvia exclusió de temes, no és tal diàleg, és una farsa i una burla. De manera que aquesta mena de diàlegs se’ls poden pintar a l’oli i deixar-nos tranquils d’una vegada.

    En la situació que travessem cal que els catalans deixem les maltempsades que no afecten casa nostra i fem via recta vers la nostra independència. Fa estrany que alguns dels nostres polítics es mostrin tan insistent amb el diàleg amb ells, amb una entesa sobre la taula amb què ells estiguin disposats a parlar-ne. No ho saben fer, no ho volen fer, no ho faran mai. Per tant no els aneu darrere, home, tireu pel recte de cara a allò que us convé i en tot cas vulgueu dialogar, debatre, tramitar amb aquells que en són capaços i de fet ens han d’ajudar i molts ens volen ajudar. Europa, les Nacions Unides. Qui sap si el Japó, el Vaticà... bé que el Vaticà “ha de guardar neutralitat” sinó vés a saber què faria la tan catòlica España.

  Els nostres polítics han de prescindir radicalment d’aquells i d’allò que sempre seran només que un obstacle per a assolir la nostra Sobirania. Que es recordin que abans que perdre Catalunya, perderían las corridas de toros. Un tot cas continuarien “torejant-nos” a nosaltres, abans que perdre’ns. Que és el que fan tradicionalment. Deia aquell senyor castellà que no concebia Espanya sense Catalunya. Bé, senyor, gràcies, però la vostra frase val molt per a nosaltres, vol dir que sense Catalunya us sembla que tot el muntatge estatal, tot l’artifici es desintegra i es trosseja tan sols Déu sap com i fins on. I no voleu pas corre’n el risc.


   Però, ho sentim. Els catalans hem de mirar per nosaltres, que no hi hem mirat mai. Bon vent i barca nova. Que sigueu ben feliços i us feu ben grans i invencibles. I no maregeu mai  més els veïns que no us volen a casa seva.

   

 

Participació