Llibres

Jaume Clavé sorprèn als lectors amb un nou llibre farcit de revelacions

Castell de focs, un llibre de topònims per anar de Sanaüja fins al planeta nan Ceres

per Ramon Estany, Solsona, 18 de setembre de 2019 a les 15:54 |
El Jaume Clavé, a casa seva, i la portada del llibre | Ramon Estany
El sempre sorprenent escriptor solsoní Jaume Clavé i Cinca acaba de publicar un nou llibre, "Castell de focs", a través de l'editorial Pagès Editors.

Castell de focs va de noms i, si voleu, de topònims. Hi veureu desfilar l’explicació dels noms de lloc més propers a Sanaüja, que després s’aniran allunyant vers la resta de la comarca i altres de limítrofes. A més, farem una volada per la Meseta castellana, saltarem a Amèrica i finalment viatjarem al planeta nan Ceres, entre Mart i Júpiter.


I pel camí, gràcies a la interpretació de tants topònims, ens assabentarem de moltes coses, algunes ben sorprenents: el Segre era un riu navegable, amb comportes que elevaven les embarcacions al gran llac d’Athanàgia, assecat pels romans; el pont actual de Sanaüja té milers d’anys, del temps d’Athanàgia; el Llobregós era ample com el Rin; les muntanyes ostenten grans figures d’animals que ningú no sap veure o també monuments al gran Hèrcules; l’aqüeducte de Segòvia és anterior a la ciutat; els misteris del sistema solar.

Cada nom s’acompanya de comentaris, descobertes i ocurrències de tota mena. 
Hi veureu desfilar l’explicació dels noms de lloc més propers de Sanaüja, que després s’aniran allunyant vers la resta de la comarca i altres de limítrofes. 


Jaume Clavé: "Dic coses que surten de l'acceptat o establert"


-D'on va sortir la idea d'aquest llibre?
És la meva temàtica de sempre: la toponímia i la recerca dels topònims. Jo vaig anar al Seminari, on vaig estudiar llatí. Hi havia un professor que ens explicava d'on venien els noms dels pobles i a partir d'aquí va sortir la meva afició pels noms.

-En quins territoris es centra aquest darrer llibre?
Parlo de Sanaüja, la Segarra, Sallent del Solsonès, masies i pobles veïns com Guissona, Florejacs, Tàrrega, i noms de comarques com el Bàges.

-Que ens desvetllen els topònims?
Saber-ne el seu significat ens dona accés a paraules que han desaparescut. A més, molts topònims són d'origen hebreu, l'idioma de la bíblia.

-I com sabem que són paraules d'orígen hebreu?
No fa falta ser savi per saber paraules en hebreu. Només cal agafar un diccionari i veure'n la semblança. Per exemple, Salgar, a Artesa de Segre, és un mot que existeix en hebreu i vol dir salt d'aigua, i ens descobreix que allí hi havia un saltant d'aigua que no deixava passar l'aigua del Segre. Aquest embassament va existir fins als temps dels romans, que el van dessecar.

- I és que tot el que expliqueu no té fonament en la ciència convencional?
Al llibre dic coses que surten de l'acceptat o establert. Per exemple, hi  mostro fotografies de muntanyes que tenen la forma d'animals. A Coll de Nargó n'hi ha una amb forma d'òssa. I a Organyà, una té forma d'hipopòtam, d'aquí el nom, que prové d'Orcanyà, Orca, que vol dir boca, boca grossa.

-Vostè ha tingut una formació i uns estudis, en part superiors als de molta gent de la seva generació, al haver anat al Seminari. En quin moment va "trencar" amb la ciència oficial?
Com tots els seminaristes, vaig estudiar llatí i fins i tot una mica d'hebreu, grec i francès. Però va haver un moment que vaig descobrir que el català és anterior al llatí i els romans. I que per tant, la nostra llengua catalana, com el castellà, el francès i totes les llengües romàniques, no venen del llatí.
El llatí és una llengua artificial, com l'esperanto, que van inventar els romans agafant elements de les llengües d'aquell temps i així poder entendre's a tot arreu. Però era una llengua culta (el llatí) i no es parlava al carrer.

-Al llibre comença parlant dels topònims de pobles i comarques de casa nostra, i acaba parlant del planeta nan Ceres, per qué aquest salt?
Així com es pot esbrinar el nom dels pobles, també es pot fer amb els dels planetes. La gent es pensa que els noms venen de la mitologia, però en el cas de Ceres, ve de "cirera", per què té forma d'aquesta fruita. I n'explico el perqué al darrer capítol del llibre, que segurament serà el més sorprenent, com el darrer coet d'un castell de focs, que és el que esclata més fort.




Jaume Clavé Cinca (Sanaüja, 1947) és casat i té dos fills. Va estudiar als seminaris de la Seu i Solsona Humanitats, Filosofia i Teologia. Després va treballar a la banca fins a la jubilació i dedica el temps lliure a la recerca del significat dels topònims. Com a resultat de la seva recerca toponímica i de les inquietuds, ha publicat aquests llibres: Sermons del Solsonès (1980, primer volum), Recorregut toponímic per la Seca, la Meca i les Valls d’Andorra (1993), La revolució de Mart. Jesucrist a trenc de mil·lenni (1998), Les arrels més antigues. Tartessos, l’Atlàntida, Catalunya, Euskadi i Aragó, a la llum de la Bíblia (2005), Athanàgia. Història i localització de la Numància catalana (2007) i Tornar a creure en dos dies. Un nou paradigma per al segle XXI (2010).

 

Participació