Punt de vista

Amb l’ai al cor!

per Redacció, 3 de setembre de 2019 a les 07:07 |
 
    En aquesta època que travessem els catalans, sobre aguantar la xafogor que treu l’oxigen de l’aire i l’aigua del cos, hem de viure amb l’ai al cor esperant la sentència del Tribunal Supremo sobre els nostres presos polítics tancats a la presó. Imagineu-vos com han de sofrir ells, els pobres, en les cel·les de les presons sense poder defensar-se de res, de la calor, de l’allunyament dels de casa,  i encara exposats a la companyia d’escarcellers i de guardes que tant debò no es fumin de la seva sort com se’n fumien els guàrdies civils que se’ls emportaven a la presó.

   Tanmateix una espera, un enjòlit ben pesats. I encara n’hi ha que es fan il·lusions d’una sentència absolutòria de part del Tribunal Supremo. El dogma de la unidad no ho fa preveure això, cal actuar contra els catalans que volen escapar-se de la nostra grapa d’una manera dràstica i contundent, perquè ens hi va la nostra felicitat, viscuda ja ara fa cinc segles, i el goig de tenir els catalans subjectes als nostres peus, que per a això són ells i per a això som nosaltres. Quin món sense sentit ni plaer si ara els catalans s’escapaven del nostre domini. No volem aquesta desgràcia, no podríem viure sense tenir-los el peu sobre el coll!


    Catalans no n’espereu res de bo, i simplement res de racional, de Castilla o del tribunals de justícia castellans arborats contra nosaltres i contra els nostres drets humans. Ells només tenen hàbit i costum, ja vell, de considerar els seus i prou, que els catalans no fem, ni de lluny, la seva talla. No n’espereu res d’allà, més que negació, ignorància volguda i irracionalitat.

   La nostra única esperança és Europa, malgrat tot, i són les nacions Unides, ni que de moment hagin actuat de manera evasiva i covarda. Però estigueu ben segurs que la processó els va per dintre. No n’hi ha d’altra. Potser que sigui lent, que reaccionin i actuïn a favor nostre, però ho han de fer i ho faran. Veieu ara aquests cinquanta diputats francesos com han fet un manifest dissentint de la presó per als nostres capdavanters i advocant per la democràcia a tot nivell. Això a França! Que és plena del problema latent de les diferents nacionalitats que clamen pels seus drets a ser sobiranes. Certament que per aquest cantó ha d’arribar-nos l’hora que tant esperem.

    Hi havia aquell paio castellà que celebrava la agonía del independentismo catalán. L’agonia l’havíem viscuda fins ara, durant segles. Però ara en tenim la flama ben viva, ni que la tapin i la desfigurin marranades d’ignorants i irresponsables, munts de boira i de confusió. Catalans, siguem-hi fidels, mantenim la flama viva. Si a Madrid hi faran cara d’ogres, cares que reflectiran la claror del boc de l’aquelarre, celebrem la Diada amb generositat i empenta, que a l’estranger prou que estan a l’aguait, a veure si hi som tots i valents, o és que la cosa agonitza.

   

 

Participació