Punt de vista

Catalunya, una de les pitjors, en qualitat sanitària

per Joan Roma, 2 de setembre de 2019 a les 08:49 |

Qui t’ha vist i qui et veu ¡¡¡ Durant anys, molts anys, el Servei Sanitari Català, era l’enveja de la majoria de CCAA. Per la seva eficiència i per la seva qualitat. Doncs bé, d’ençà la radical retallada d’inversions, en un 30 % de l’etapa del president Mas, la qualitat assistencial, ha anat de mal en pitjor, fins el punt que en la darrera avaluació presentada, la setmana passada, Catalunya obté el tercer pitjor lloc.

Periòdicament , la Federació d’Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública, ha presentat la darrera avaluació, corresponent a l’any passat, en la qual el País Basc, Navarra i Aragó , apareixen en els tres primers llocs, i Catalunya, Canàries i Comunitat Valenciana, en els tres darrers. Consta també l’esforç de la C. Valenciana per sortir de la cua, mitjançant canvis substancials , en les prioritats del govern.


Tornem a casa. La qualitat de vida d’un territori, ve emmarcada per les inversions i prioritats en els serveis personals. En els més bàsics, i sense cap mena de dubte, el de la Salut, figura en primer lloc, seguit dels Serveis Socials, els destinats a Ensenyament, Vivenda, etc. 

Com pot ser que un dels territoris amb un dels PIB’s més elevats, estigui en una situació tant desastrosa ? Qüestió de prioritats. Qüestió de mal govern. I és que no s’hi val a dir que el País Basc i Navarra, estan al capdavant gràcies a un sistema de finançament especial, perquè Aragó no el té, i es troba en el tercer lloc. I si mirem la llista complerta, veurem com altres territoris, tenen un molt millor servei que el nostre, amb un sistema de finançament similar...Aleshores, què falla ? Doncs, la gestió, l’austeritat i les prioritats.

El deteriorament del servei té 7 anys de vida, i si no s’atura, arribarà a extrems insostenibles. De fet, no ha anat a pitjor, per un sobre esforç del personal sanitari que ha compensat les mancances amb una dedicació extra, que no ha estat compensada ni econòmicament ni a nivell de personal ni material. I tots sabem que els sobre esforços tenen uns límits molt determinats.

I tinguem clar que el deteriorament de la sanitat pública, té altres interessos, altres beneficiaris. Les prioritats d’un govern, les seves decisions i accions, no son mai improvisades, ni innocents. No siguem innocents. En un país com el nostre, amb una classe mitjana, raonablement elevada, es produeix un transvasament immediat, cap a la sanitat privada, que viu, una època daurada. 


Segur que tots, estimats lectors i lectores, teniu en el vostre entorn persones que cansades d’esperar, determinades proves, analítiques, TAC’s, ...han tirat pel dret, i han anat a la privada per escurçar terminis. Dòmino, per la privada. Només cal veure els immensos beneficis d’aquests anys, per a comprovar que la retallada en la pública no va ser innocent. Alguns se’n beneficien enormement.

Doncs, aquí rau la qüestió. Tenim un govern, encaparrat en processos, en declaracions i polsos al govern central, però abandonant les seves obligacions, a favor d’altres àmbits i sectors que es freguen les mans de satisfacció. Així ens va, i així ens anirà si no provoquem un canvi de situació. Solament un nou govern, de caire progressista serà capaç de revertir les xifres i les prioritats.

 

Participació