Punt de vista

El nervi del nostre trencacolls net i ben expressat

per Redacció, 30 d'agost de 2019 a les 07:41 |
 

     Cal que tinguem ben perfilat que som un poble envaït i sotmès per tal que hi actuem en conseqüència i perquè els del gran món ho entenguin i també obrin en conseqüència. Això, que fa el veritable nervi de la nostra situació, cal expressar-ho sense rodaments ni vacil·lacions. I esgranar el concepte fins on calgui: un poble envaït a base de guerres, fent-se acompanyar d’estrangers que servien un ideal d’odi contra nosaltres, o de servilisme interessat, i som un poble sotmès per la presència abusiva de forces d’ocupació, com són la guàrdia civil i l’exèrcit castellà, i una massa de forasters empesa contra nosaltres per dictadors i els seus sequaços que s’oposen radicalment a la  nostra llibertat per no perdre ells la supremacia a casa nostra i gaudir-se de la protecció estatal i judicial, també sota la protecció de les esmentades forces d’ocupació.


     Cada català s’ha de sotmetre a una crítica realista de la seva actitud, de la seva ideologia, respecte a casa seva, Catalunya, mirar de desempallegar-se dels prejudicis històrics que li ha imposats la rentada de cervell de durant cinc segles i tractar d’adquirir un criteri just i veritable pel que fa a la nostra situació com a nació sota un estat que  no ens estima i no vol per res del món perdre el goig de dominar-nos i que tampoc vol perdre els beneficis materials que la nostra nació, avançada i feinera, li reporta.

     Si Europa sabia això, si el món sabia això, altres galls contarien respecte a nosaltres en l’una i en l’altre. Per això, tant la Generalitat com les institucions nostres, com els particulars i turistes, ho han de difondre pel món. Els Estats Units tenen mala premsa respecte als espanyols pels sabuts prejudicis racials respecte als “hispans”, per la bufonada de la guerra de Cuba i altres fantasmagories que ells s’imaginen, però el nervi aquest que diem del nostre cas no el saben; pitjor l’ignorant i cregut de Trump.

    Aquest ràpida història que he expressat inclou un greuge a Catalunya lleig, estancat i estancador, que els castellans i el govern de Madrid no reconeixeran però mai ─recordeu-vos de la candidesa del govern de Mèxic demanant al govern espanyol que s’excusés per les atrocitats comeses durant la conquesta contra els indis i la cultura asteca en general. I bufa. Esperant aquesta lluna en un cove, no ens mouríem mai de lloc. Tenim la quinta columna contra nosaltres, a casa nostra, resultat de la gran injustícia de tenir Franco i sequaços Catalunya lligada de mans mentre arribaven cap aquí, i aquest atemptat mai no s’ha refet. La qual cosa vol dir que hem de tirar endavant pel nostre compte contra tota adversitat i contra tot dubte.

Em recordo d’aquell títol del rector de la Garriga,  “Catalunya segrestada”, publicat durant els vuitantes, o abans, que a la portada presenta un escaquer en ple joc, amb fitxes que amaguen una combinació diabòlica que acaba amb l’escac i mat del contrari. És el cas nostre. En la nostra situació tenim amagada una combinació diabòlica que ens donarà la Llibertat. Cal trobar-la. Recordem-nos d’allò que és absurd, que és totalment injust que uns vinguts de fora, que es volen dir catalans per pura hipocresia i conveniència, hagin ara de sortir amb la seva, que és la de Franco i sequaços: suprimir la llengua catalana, ofegar la nació i convertir Catalunya en un trist racó de Castilla i escenari d’andalussades, La Feria de Abril.


    Per tant, cal que continuem endavant amb allò que hem fet i no abandonar-ho per res del món ─alea jacta est, “la sort ja està aviada”.  Cal aferrar-la i fer-la nostra. El nostre Parlament, representant majoritari del poble català, proclamà “La República Catalana Lliure i Sobirana”. Insistim-hi, ni que sigui sense veure’n el final, cerquem-ho, fomentem-ho, animem-nos-hi i animem-hi,  que la victòria final és dels constants i tenaços, i més quan hi ha un dret natural, fonamental, que ho suporta. Un referèndum no ens convé perquè els contraris són molts i tots es llançaran a vota NO!, i se’ls ajuntaran el munt de catalans perduts, o declaradament botiflers, com és ara Borrell, Iceta i en general tots els socialistes. No ens valguem d’aquest mitjà, ni l’ afavorim, que inclou la clara injustícia que dic. Cerquem l’ajuda dels forts i sincers del món, que és l’únic camí per a nosaltres.

     

 

Participació