Punt de vista

Restaurar l'orgue de Solsona - Ara toca

per Joan Roma, 26 d'agost de 2019 a les 08:39 |


Solsona ,és una de les capitals de comarca, on acostumo anar a donar una volta de tant en tant, menjar en algun dels seus restaurants, i visitar la catedral. I cada 3 o 4 anys, revisar tot el que  conté el Museu Episcopal. 


Aquest, és un costum de prop de 30 anys, i mai em canso de voltar pel nucli antic, o anar a  caminar una bona estona pel parc de la Mare de la Font, fins a tornar al centre.  Es una de les ciutats a recomanar de visitar, per a la gent que no la coneix. Conté una enorme quantitat d’elements d’interès, com per ser inclosa en qualsevol ruta turística, cultural i d’oci ( també gastronòmica) quedi clar.

Doncs, bé, fa un cert temps vaig mantenir un parell d’intercanvi d’opinions sobre la situació de l’orgue de la catedral, demanant tirar endavant una iniciativa per a la seva restauració. Es un dels orgues monumentals – històrics de Catalunya, construït i instal·lat l’any 1853, i d’aleshores ençà, no ha tingut cap acció restauradora. Son molts anys, per ben mantingut que hagi estat, i ara tots els especialistes estan d’acord, en la necessitat urgent d’una restauració complerta.

Així que tots els qui estimem la música, la ciutat, o el patrimoni , en general, toca fer el gest. Toca animar els promotors de la restauració a tirar endavant, i confiar en que la xifra ( es parla d’uns 700.000 euros) es pugui cobrir. 

Ho crec possible si la comissió corresponent, toca totes les tecles ( mai tant ben dit) de les institucions, de les fundacions, i de la gent, en general. Apadrinar un element, s’ha fet popular en alguns altres casos, amb bons resultats, i apropar el tema a tots els sectors, pot fer possible aquest repte.


Tot necessita el seu temps i la seva organització, però els mitjans de comunicació, les xarxes socials, la col·laboració d’alguns músics coneguts, ....facilita l’acció dels donants, sabent que aquesta restauració permet fer reviure un element de gran importància, i li dona nova vida per un centenar d’anys més, com a mínim. Ja seran les generacions venidores, les encarregades de fer un nou pas, per una tercera regeneració. 

S’ha anunciat una propera presentació del projecte, amb números a la mà, per saber el cost de la restauració, així com terminis, detalls de la campanya, etc. Em permeto afegir-me a la crida a la participació i que solsonins o no solsonins, hi participem , en la mesura de les nostres possibilitats.

I si les coses es fan ben fetes, segur tindrem la satisfacció d’assistir, en un temps prudencial al concert d’inauguració de la restauració. Aleshores sentirem l’orgull d’haver col·laborat a fer possible, una nova etapa, en la ja llarga vida que té aquest orgue. Estarem atents a les informacions que ens arribin i simplement demano a la comissió, faci tot el possible per a ampliar la campanya a un molt ampli territori, per tal que tots els amants de la música, tinguin coneixement de la campanya i hi puguin participar.

Ànims, i felicitats per la iniciativa, amb al seguretat que aconseguirà l’objectiu proposat.

Just a l’endemà de les eleccions, el primer que hem de valorar és que s’ha contingut el perill d’un pacte de dretes d’imprevisible futur, per a tot el país, i molt especialment per a Catalunya, on els tres volien imposar unes condicions inacceptables.

La segona constatació, és que la molt alta participació ha permès uns molt bons resultats al Partit Socialista, com per poder garantir la continuïtat de Pedro Sánchez en la presidència del govern i estudiar quines son les formules per a disposar d’una clara estabilitat. En aquest punt caldrà esperar unes setmanes, per a veure per quina opció es decanta. Es lògic esperar els resultats de les municipals , europees i autonòmiques en bona part d’Espanya, abans de prendre una decisió en ferm.

La tercera constatació, és la bona estratègia seguida per ERC, per aconseguir saltar per damunt de Junts x Cat, i situar-se com a primera força política a Catalunya, frec a frec amb el PSC. I aquesta és una altra de les grans constatacions de la nit electoral. El retorn del PSC a la primera línia política amb un increment de vot espectacular, situant-lo a prop d’un milió de vots, i passant de 7 a 12 diputats, a més de guanyar a la província de Barcelona. Un avenç rellevant en un moment estratègic, a un mes de les municipals.

La quarta constatació és superar el 75 % de participació , en unes generals. Una participació històrica, encara que no sigui la més alta de la democràcia, sí és la més elevada en el que portem de segle, després de multitud de conteses electorals. Això, dona peu a un cert optimisme, en el sentit de que quan la gent veu les “orelles al llop”, no espera que aparegui, sinó que fa els possibles perquè no aconsegueixi botí.

Hi ha moltes altres variables a estudiar i valorar, però , ara toca fer la digestió dels resultats i esperar els posicionaments dels diferents partits, davant aquests resultats. L’important és la garantia de continuïtat d’un govern progressista en el govern central. Això és bo per Espanya, i especialment bo per a Catalunya. Aquí, s’ha de veure la lectura que fan els partits independentistes dels resultats, i molt especialment quina pot ser la deriva d’ERC, davant el futur immediat. Sincerament, trobarem a faltar a Joan Tardà. Ara seria el gran moment per un polític bregat i realista, amb uns resultats que podrien permetre bones estratègies, per a aconseguir resultats viables. Tenir al capdavant del grup parlamentari una persona com Rufian, omple d’incògnites, la futura trajectòria. I en política s’ha vist moltes vegades que un millor resultat, no sempre comporta millors beneficis....toca esperar.

Una darrera lectura ràpida és sobre el futur de Junts x Cat. Estan satisfets per no haver perdut tant com les enquestes predeien ¡¡¡ bé, qui no es consola és perquè no vol, però si no trenquen el cordó umbilical amb Waterloo, poden anar de victòria en victòria, fins a la derrota final, ...i s’hi estan acostant a marxes forçades. Només cal veure el mapa  català de resultats.

Ara i aquí, em quedo, amb la “contenció del gran perill “ que suposava una possible suma de les tres dretes, i la garantia de continuïtat d’un govern de progrés, sensible a totes les qüestions socials, i amb ganes de normalitzar relacions amb Catalunya. En els dos grans reptes, el PSC, hi tindrà un rellevant paper. Se l’ha ben guanyat.  

I disposar de majoria absoluta en el Senat, és la segona dada més rellevant de la jornada. En parlarem en un proper article.

 

 

Participació