Punt de vista

Contuberni Trump-Netanyahu

per Redacció, 21 d'agost de 2019 a les 11:09 |
 
    El dos estadistes formen un tàndem dedicat a potenciar l’estat d’Israel en detriment dels drets dels palestins. Els fets històrics protagonitzats per Trump d’ençà que prengué possessió del poder als Estats Units en són un prova fefaent. No feia una setmana que n’havia presa possessió, que digué ben clar que “s’oposava a la creació d’un estat palestí a Palestina”. Ho comentava amb dos companys nord-americans i em negaven que ho hagués dit, “que ells això no ho havien sentit pas de boca de Trump i que eren il·lusions meves”. Jo aleshores era a Cumming, GA., i aquests ulls meus ho veieren i les meves orelles ho sentiren pel canal de televisió de la CBS, ben formal i fidedigna. El fet fou que al cap de tres dies ja tenia el President d’Israel, Netanyahu, al seu costat, fent-li la gara-gara.

    Més endavant Trump digué clarament que la ciutat de Jerusalem era definitivament la capital d’Israel. Que, com és sabut, la disposició de l’ONU, en 1947, declarant el nou estat d’Israel, establia que Jerusalem fóra mitja capital per als jueus i l’altra mitja per als palestins; que per aquesta raó els jueus declararen Tel Aviv capital de l’estat d’Israel. Dit sigui de passada que, amb la fundació de l’estat d’Israel en el territori que un altre poble habitava de temps immemorials fou un esguerro dels alts del món que es veia clar que havia de portar sagnants topades entre locals i vinguts de fora. Altra vegada, tres dies, després que Trump fes aquesta declaració de l’única capitalitat de Jerusalem, Netanyahu aparegué al seu costat també fent-li la gara-gara.


    Els palestins, dic, són descendents d’aquells pobles que d’antiquíssim habitaven Palestina, cananeus, filisteus, amorreus, jebuseus, que tenien un altre déu que el dels jueus i aquest déu seu no els havia pas indicat que cedissin casa seva als invasors i usurpadors, que es deixessin matar amb tota la família o anessin a campar-la a una altra banda ─aleshores i ara en ple segle XX. Que l’ONU, amb la fundació d’Israel a Palestina anava a fer un nyap que portaria molta febre al món, els anglesos ho avisaren i proposaren que Israel fos fundat, per exemple a Uganda, un país africà que tenia poca demografia vista la seva gran extensió geogràfica, i no en feren cas, o els jueus ho refusaren. Els anglesos són un poble poderós i que té molta pipella, que sap pensar amb repòs, malgrat que els espanyols li diguin “La pérfida Albión”, precisament per aquesta bona qualitat de pensar recte, que no tothom la té. Jo, personalment, crec que l’estat d’Israel havia de ser fundat en un estat dels Estats Units, dels més buits, que n’hi ha de molts extensos i poc poblats, i els veïns són bona gent... i amics dels jueus.

     Tot això, naturalment, ho escric arran de la imposició de Trump a Netanyahu que no deixi entrar a Israel les dues senadores demòcrates que hi anaven a mentalitzar els palestins davant els atropellaments de què són víctimes amb les cases derruïdes, pel motiu més banal, els camps de concentració de palestins sense sostre perquè els h estat ensorrat, la creació de nous kibbubs en els solars de cases de palestins ensorrades o simplement preses per la força. I el món tan normal, insensible i tan callat. I si et poses a delatar aquests crims descarats ets un “antisemita!”

     Si volem un Estat lliure i sobirà per a Catalunya i per als catalans, privats de llibertat i de comprensió, també el volem per als palestins que les aguanten molt més crespes que nosaltres. Hi ha feina a fer. El món està turmentat i corcat per grossos podrimeners, per quatre canalles i desaprensius, que provoquen aquestes horrors dels atemptats suïcides com el que acabem de veure a Afganistan. I cal parlar clar. Alçar la veu a favor de les víctimes impotents i no témer els dolents i enemics de la humanitat i de la pau. El dret, els drets humans, han de prevaldre.    

 

Participació