Punt de vista

50.000 persones, rescatades per salvament marítim- 2018

per Joan Roma, 19 d'agost de 2019 a les 09:59 |

A vegades, unes xifres, tapen unes altres, i determinades situacions, realment angoixants, fan oblidar-ne d’altres, d’igualment dramàtiques. L’existència de guerres, sequeres immenses i perllongades, persecucions, dictadures, epidèmies, i carència de futur, en múltiples països africans, obliguen a emprendre viatges , sota la precarietat més absoluta. D’aquí, a posar en perill la seva vida, hi va un petit pas. 

He pogut escoltar, en viu i en directe, la trajectòria de nombrosos refugiats, amb pèrdua d’amics i parents, durant el trajecte, fins arribar aquí. Només falta anar a algun dels centres d’acollida, per veure en quines condiciones, la majoria d’ells arriben al nostre país. 


Ara mateix, tots seguim, amb el cor encongit, les vicissituds dels rescatats per l’Open Arms, o algun altre dels vaixells d’ONG’s, per trobar port i poder oferir un lloc de refugi als que es troben en els vaixells.

Amb tot, podria semblar, per crítiques o acusacions de falta d’actuació, que el govern espanyol no actua en casos d’emergència marítimes. La falta d’informació, o els oblits, volguts o no, s’han de contrastar amb la realitat . 

Precisament, a finals de la setmana passada, el Secretari d’Estat, Pedro Saura, a resposta de les peticions d’informació, adreçades pel Senador , Jon Iñarritu ( Bildu), va oferir les xifres corresponents a l’any passat, 2018.

Concretament, el servei de Salvament Marítim, va rescatar 49.688 persones, en greu perill, per les seves vides, a bord de 2.338 pateres. I , d’aquestes persones, 9.717, foren rescatades dintre de les aigües territorials del Marroc. Ara, s’intenta que aquest país, pugui ampliar, la seva flota de salvament, per a participar més activament, en els rescats, en tota aquesta àmplia zona marítima.


Davant aquestes xifres, queda clara la necessitat, de millorar la coordinació i l’estatus de refugiats, a nivell conjunt de la UE. No pot ser que qui tinguin fronteres, en el sud, hagi de fer front a unes situacions que desborden, any rere any, les previsions més pessimistes. 

Però, al costat d’això, que ha de ser immediat, s’ha de repensar l’ajuda a la cooperació en tots els països, d’on surt la immigració. Només amb polítiques globals, sostingudes al llarg de molts anys, i en diferents nivells, es podrà aconseguir donar eines pel desenvolupament. La petita cooperació local, és important, però ha d’anar acompanyada, de la gran cooperació internacional. 

De fet, hi ha multitud d’ONG’s treballant sobre el terreny, i gairebé totes poden aportar resultats positius, i en alguns casos, extraordinaris. En conec, un bon nombre. Amb tot, poden arribar fins un cert nivell, a partir d’aquí, han d’entrar en acció, les polítiques regionals, estatals i interestatals. O tenim clar, aquest canvi de rumb, o anirem parlant de peteres i rescats, en comptes de resoldre, en origen l’expulsió de persones sense futur.

Però, recordem les xifres, donades pel govern. I recordem l’existència d’un servei, excepcionalment ben dotat, molt professional i amb un grau d’eficàcia, enormement elevat. 


 

 

Participació