Punt de vista

La necessitat de referents positius

per Redacció, 12 d'agost de 2019 a les 10:15 |
 
Son força llunyans, els temps en que els pares, buscaven referents positius, de cara a animar els seus fills / filles, a seguir-los. Qui no s’ha fet metge, per haver tingut, un referent proper o llunyà, que va agafar com a model a seguir ?. O un advocat, un jutge, un militar, un científic, un músic...

Ara, com en tot, els referents existeixen, però dintre d’un immens món ple d’anuncis, promoció, estratègies , i altres subterfugis que busquen fama i diner, amb el mínim d’esforç possible.


Tanmateix, algunes figures molt potents sobresurten . Per raons d’espai, em limitaré a exposar-ne unes poques, però la llista es podria allargar de forma notable, demostrant que quan la personalitat és forta, i ho és l’autenticitat, per molt soroll que hi hagi al seu entorn, es converteixen en un referent a nivell local, nacional, europeu i fins i tot mundial.

Remarco, el tema autenticitat. De seguida, la gent, reconeix qui és autèntic de qui ho fa veure. La distància és enorme. Uns continuen, els altres, desapareixen.

Tot i no ser gaire esportista, hi ha noms, molt potents , en diferents pràctiques que donen un autèntic exemple de treball seriós, rigorós, i sense cap “divisme” en el seu comportament quotidià, amb una senzillesa, digne de tot elogi. Poso en aquest apartat, personalitats tant rellevants com el tenista Rafel Nadal, o els motoristes Germans Màrquez, els Germans Gasol, en bàsquet, Ona Carbonell en natació, Kilian Jornet en muntanya... podria seguir, però veure i escoltar entrevistes a tots ells /elles , suposo enviar missatges del tot positius, a qui els escolta i anima a seguir el seu exemple.

I aquests models trenquen fronteres, precisament per la rellevància de les seves gestes. Com passa amb el tenor Josep Carreres, compaginant cant i impuls a la seva fundació. O actrius com Emma Thompson, i tantes altres que s’han destacat per la defensa de causes injustes, arreu del món. 


En aquest apartat, hi posaria el mateix Papa Francesc, que amb el seu canvi d’ostentació del poder papal, la senzillesa natural i els posicionaments valents contra causes injustes, han modificat, en part, la negativa visió que molta gent tenia de l’església catòlica. Evidentment que hi ha molt camí per recórrer, però feia anys, no veiem imatges ni discursos com els actuals.

Perquè exposo aquests models ? Ara i aquí, estem immersos en un món ple de tensions, amb una immensa mediocritat en llocs claus de la política, que motiva un desencant i un esgotament de les baralles quotidianes a tots els nivells. 

Trobar persones brillants en les seves especialitats, que demostren total respecte, per les idees de tothom, i no es decanten per un bàndol o un altre, és molt important. I no voldria, que els noms donats, semblessin els únics, perquè, ara mateix en el món de les dones, hi ha un autèntic esclat de protagonismes, a nivell esportiu, cultural, científic, etc, de gran rellevància pel que té de models cap a noves professions i àmbits, que semblaven vedats a les dones.

A tota la UE, i molt especialment a Espanya i Catalunya, necessitem aquests models de rellevància, conllevada amb el respecte als altres. Sense supremacismes ni prepotències, d’uns sobre els altres, ni victimismes estèrils i inventats. Aquests son els models a seguir, i el mateix caldria exigir als polítics en actiu, alguns dels quals, el millor servei al país, seria canviar d’ofici i dedicar-se a altres àmbits. Segur que tots hi sortiríem guanyant. Mentrestant, fixem-nos en els bons exemples que tenim.

 

Participació