Punt de vista

Les biblioteques públiques

per Redacció, 7 d'agost de 2019 a les 22:38 |
 

     Les biblioteques públiques en aquests estius de calor, també exigeixen el seu dret laboral a unes confortables vacances. Bé, segur que he de dir, els bibliotecaris, per comptes de biblioteques, majorment bibliotecàries. I tenen tota la raó, no els poden pas ser negades unes vacances, alliberadores de rutines i d’obligacions no sempre grates. Fins aquí tot bé.


   Però els alts encarregats i responsables, que em creuria que són els ajuntaments, sí que han de tenir present que precisament els dies sense escola, sense feina, sense taller, són els més bons per anar una estona a llegir a la biblioteca per fer-se amic d’algun, o d’alguns llibres preferits, que diu que l’amic més bo és un bon llibre. Per tant, per comptes de tancar les portes de la biblioteca “per vacances”, de tal dia tal altre, cal cercar una substituta, o tenir-ne un petit equip rotatiu que ocupin el lloc per tandes. Tot, fora de deixar el públic a l’escapça i privar-lo d’aquest mitjà d’il·lustrar-se,  de “fer-se una cultura”, que tanta falta ens fa. A més a més aquesta fóra una mesura excel·lent perquè el públic jovençà no recorri en tot i per tot a l’ordinador o al mòbil per a practicar la cultura, i així salvem el llibre imprès que tan malament la balla amb l‘internet.

   I això que dic també val per als caps de setmana, dissabtes i diumenges. No costa res que l’equip assignat, s’ho prenguin per tandes. Josep Pla, en el seu Week-end d’estiu a Nova York, celebra molt anar a la biblioteca pública de New York, en diumenge, i trobar-la oberta i en ple funcionament. L’home s’esplaia fent si fa no fa les mateixes consideracions acabades de fer, i gosaria dir que jo potser que les hagi averat del record de la seva lectura. Parlant de la biblioteca pública de Nova York, sí que cal dir que és un cas fora de sèrie. L’americà es distingeix per la seva bona organització i la manera fàcil i docta com arregla els serveis públics. Els departaments d’aquella biblioteca ocupen tot un gran edifici i despleguen un servei de llibres complex, ric i facilitat, humanitzat, fins al màxim; allí sí que els americans hi fan valdre el seu savi adagi “Un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc”.

   És a dir, que és una institució per perdre-t‘hi i divagar per sales, passadissos, escales, ascensors i gent que van amunt i avall, però tot està tan ben senyalitzat, de tant en tant trobes senyores i senyoretes assegudes en despatxos a les teves ordres que reben molt amablement les teves qüestions, els teus perdiments i t’informen de manera absolutament satisfactòria, sigui quin vulgui el tema sobre què els demanis. I estan alerta i al corrent de tots els racons, de totes les dimensions, del tots els departaments i les seves funcions. L’edifici fins compta amb un soterrani on entren i d’on surten furgonetes que fan repartiment de llibres demanats per altres centres educatius de la ciutat.  

   Aquella biblioteca ocupa tota una illa, al carrer Quaranta-dos de Manhattan, entre les avingudes Cinquena i Sisena, aquella la més comercial, opulenta i aristocràtica de la ciutat, i aquesta la de les Amèriques, a l’última illa de la qual, abans d’arribar al Central Park, es trobà el famós teatre Radio City, també conegut per Music Hall on, els espectacles, a més a més de ser  dignes i aptes per a tots els públics, són molt artístics i ben pensats. Hi protagonitzen les famoses rockettes, vuitanta-dues noies tallades al mateix motlle de perfecció, que dansen i fan entremaliadures al llarg de tot el show, totes amb banyador. Amb l’especialitat standard de saludar el públic aixecant-los la cama per sobre de llurs caps, totes en línia patent al prosceni de l’escenari i preses de bracet ─invent i gaudi cent per cent nord-americans.


  Encara cal dir que la biblioteca només n’ocupa mitja, de l’illa que diem, i l’altra mitja és jardí amb tendals, taules i cadires sota per poder llegir al bon temps, a l’aire lliure. Hi ha llibres pràcticament de tots els llenguatges del món i ha d’esgarrifar el nombre que en té, entre tots. També n’hi ha en català, bastants, i els meus The Joy of New York i The Secret Empire, ves, no puc resistir el punt de vanitat. Així com recomano que tot català que vagi de turista a Nova York no se’n vaig sense visitar el monestir-museu The Cloisters, “Els Claustres”, també aconsello que no se’n vaig sense visitar la Biblioteca Central. És un bon enriquiment. 

 

Participació