Punt de vista

La covardia de la força

per Joan Roma, 6 d'agost de 2019 a les 07:31 |
Tots coneixem, per explicacions directes de coneixedors del tema, o per magnífics documentals, rodats arreu del món, l’estratègia grupal de determinats animals per aconseguir una presa que els permeti portar aliment als seus estomacs, o als de les seves cries. 

Els llops, hienes, voltors, i tants altres animals, cacen en grup. Ho fan per estratègia de supervivència, per necessitat vital. Mai, per plaer, mai per un joc, i encara menys, per fer mal per fer mal.


Faig aquesta introducció, indignat de comprovar, una vegada més, que les persones poden esdevenir el pitjor dels depredadors , causant danys enormes i impossibles de superar, a persones anònimes, per a ells. 

Quan encara tenim a la retina, declaracions, explicacions i imatges , de la darrera actuació d’una manada, violant una noia a Manresa o a Bilbao, apareixen altres casos en qualsevol altre lloc de la geografia espanyola. 

Per si alguns no se n’han assabentat prou, dono xifres que poques vegades, apareixen en un mateix article o son agrupades, com per valorar l’enorme xifra del que estem parlant. 

En el que portem d’any 2019, hi ha hagut 37 violacions en grup ( manada). Trenta –set, fins a finals de juliol d’aquest mateix any. 


Però, és que l’any 2016 n’hi hagueren 18, l’any 2017 se’n produïren 14, i el 2018, l’augment fou brutal, amb 59, de manera que si no es tranca la progressiu, aquest any pot superar l’anterior....

He llegit molt, escoltat i debatut, en alguns àmbits, les raons d’aquesta lacra social. Com en tot , les causes son complexes, i de difícil explicació i resolució. El consum de porno, a edats cada vegada més joves, porta conseqüències greus, entorn el respecte a les persones i els seus drets. Consums de tota mena de substàncies, sense saber – ne l’origen i el contingut, porta reaccions d’impossible previsió. Imprudències, facilitades per les noves tecnologies d’intercanvi de converses, amb dades personals concretes, o fins i tot, cites a cegues amb perfectes desconeguts, suposen perills imminents d’impossible domini i control....

La realitat és que, agradi o no, ha d’haver-hi canvis importants en determinats comportaments, en festes, esdeveniments de tota mena, consum de begudes o confiances cegues, en determinats acompanyants, considerats amics o coneguts. No podem parlar només de càstigs contundents, que hi han de ser, sinó precaucions que han d’esdevenir costums, d’ara endavant.

Molts recordem la tradició d’acompanyar fins a casa, la noia amb qui sortíem o que havíem convidat. Desconfiar de gots de beguda, portats per qualsevol, sense saber què contenen ni amb que s’han omplert, tallar d’immediat comportaments poc respectuosos o clarament passats de to....

En fi, no és qüestió, en un article de poques línies, resumir llargues disquisicions d’experts en la conducta humana i en l’estudi d’aquests fenòmens que avui vull especialment remarcar i condemnar. Això no resol el problema, però se n’ha de parlar, i cal fer-ho en tots els fòrums possibles, per trobar-hi remei. La reacció ha de ser dura a nivell judicial, però sobretot, social. I tots, tots els ciutadans /nes, hem d’esdevenir vigilants i supervisors de conductes impròpies, com per actuar de manera radical i immediata en defensa de qualsevol agredida. No s’hi val vigilar cap una altra banda, els depredadors sexuals, han de ser conscients que tots ens sentim agredits/ des. I tots /totes ens hem de defensar i portar aquests covards, davant la Justícia.

 

Participació