Punt de vista

Ni l'ANC ni ERC, han condemnat els fets

per Joan Roma, 22 de juliol de 2019 a les 08:36 |

Hi ha imatges i fets que en un estat democràtic no es poden admetre ni permetre. No es pot consentir que algú es cregui amb la potestat de dir què poden fer o no poden fer els representants dels partits, elegits democràticament, en les institucions que representen. El fonament de la democràcia, precisament, consisteix en acceptar els resultats electorals, i els pactes que se’n deriven. Agradin o no, s’han de respectar.


Tothom és lliure d’expressar el seu acord o desacord, fins i tot fer-ho en un espai públic, però mai impedir la consecució de la decisió dels representants elegits. En el cas del Berguedà, Òmnium i l’ANC varen mostrar el seu desacord en que , en el pacte per la governança del Consell Comarcal, hi figuri el PSC. Molt bé, ja ho han dit, ja ho han manifestat, uns s’ho poden agafar com “sentir ploure”, altres hi estaran d’acord i altres en desacord. Punt i final, la cosa no va anar a més, perquè ni tant sols van anar a la constitució de l’ens comarcal.

Ara bé, el cas de l’Anoia, el considero especialment greu, i jo diria que no pot tornar a passar. Es més, considero del tot necessari, depurar les responsabilitats pertinents. No es pot tolerar que la protesta comportés la paralització del Ple de constitució, en dues ocasions. En democràcia, aquests fets son d’una enorme gravetat, i haurien de ser perseguits i sancionats. No es pot dir que al final, el ple es va poder acabar. Faltaria més ¡¡¡¡ 

I és que de les imatges i de les veus, s’escoltaren insults, amenaces, retrets de tota mena, en una sala que era la Sala de Plens. Es a dir, un espai, emblemàtic d’una institució democràtica que no pot ser objecte de cap atac, cap interrupció ni cap comportament no respectuós amb l’estat de dret, en el qual estem immersos. Sincerament, confio en que hi hagi obertura d’investigació i actuació judicial, per deixar clar que les institucions son la representació de la veu del poble, i  no poden ser pertorbades, per cap element intern ni extern.

I seria hora que tant l’ANC com ERC, mostressin el seu rebuig als fets ocorreguts . Si no ho fan és que estan d’acord amb actuacions com aquestes. I si és així, els ciutadans n’hem de prendre nota, de cara el present i el futur immediat. Qui no respecta les regles de la democràcia no és digne de parlar i actuar, en nom d’ella. 


No és la primera vegada que , en poques setmanes , hem vist comportaments similars, en la constitució d’algun dels Consistoris, sorgits de les eleccions municipals. Tant en aquells casos com ara, a l’Anoia, el rebuig ha de ser explícit, ampli i total. Volem un país obert, d’idees àmplies i diverses, i plenament respectuós amb el mandat democràtic que emana del poble. I el poble, la ciutadania, s’expressa cada quatre anys, en el cas dels ajuntaments o cada quan es convoquen eleccions en els altres casos. I en tots els casos, els resultats han de ser acceptats i respectats, a l’igual que les decisions dels electes. 

Per això no podem permetre repeticions de fets com els viscuts, en alguns municipis, o fa pocs dies en el CC de l’Anoia. La resposta ha de ser ràpida i proporcional a la gravetat del succeït. Acabo, donant ànims i felicitacions als representats comarcals, dels partits de govern, per la valentia i serenitat demostrades , en moments tant durs i excepcionals, i alhora els hi desitjo encert i bona feina, en la governança del CC de l’Anoia. 
 

Just a l’endemà de les eleccions, el primer que hem de valorar és que s’ha contingut el perill d’un pacte de dretes d’imprevisible futur, per a tot el país, i molt especialment per a Catalunya, on els tres volien imposar unes condicions inacceptables.

La segona constatació, és que la molt alta participació ha permès uns molt bons resultats al Partit Socialista, com per poder garantir la continuïtat de Pedro Sánchez en la presidència del govern i estudiar quines son les formules per a disposar d’una clara estabilitat. En aquest punt caldrà esperar unes setmanes, per a veure per quina opció es decanta. Es lògic esperar els resultats de les municipals , europees i autonòmiques en bona part d’Espanya, abans de prendre una decisió en ferm.

La tercera constatació, és la bona estratègia seguida per ERC, per aconseguir saltar per damunt de Junts x Cat, i situar-se com a primera força política a Catalunya, frec a frec amb el PSC. I aquesta és una altra de les grans constatacions de la nit electoral. El retorn del PSC a la primera línia política amb un increment de vot espectacular, situant-lo a prop d’un milió de vots, i passant de 7 a 12 diputats, a més de guanyar a la província de Barcelona. Un avenç rellevant en un moment estratègic, a un mes de les municipals.

La quarta constatació és superar el 75 % de participació , en unes generals. Una participació històrica, encara que no sigui la més alta de la democràcia, sí és la més elevada en el que portem de segle, després de multitud de conteses electorals. Això, dona peu a un cert optimisme, en el sentit de que quan la gent veu les “orelles al llop”, no espera que aparegui, sinó que fa els possibles perquè no aconsegueixi botí.

Hi ha moltes altres variables a estudiar i valorar, però , ara toca fer la digestió dels resultats i esperar els posicionaments dels diferents partits, davant aquests resultats. L’important és la garantia de continuïtat d’un govern progressista en el govern central. Això és bo per Espanya, i especialment bo per a Catalunya. Aquí, s’ha de veure la lectura que fan els partits independentistes dels resultats, i molt especialment quina pot ser la deriva d’ERC, davant el futur immediat. Sincerament, trobarem a faltar a Joan Tardà. Ara seria el gran moment per un polític bregat i realista, amb uns resultats que podrien permetre bones estratègies, per a aconseguir resultats viables. Tenir al capdavant del grup parlamentari una persona com Rufian, omple d’incògnites, la futura trajectòria. I en política s’ha vist moltes vegades que un millor resultat, no sempre comporta millors beneficis....toca esperar.

Una darrera lectura ràpida és sobre el futur de Junts x Cat. Estan satisfets per no haver perdut tant com les enquestes predeien ¡¡¡ bé, qui no es consola és perquè no vol, però si no trenquen el cordó umbilical amb Waterloo, poden anar de victòria en victòria, fins a la derrota final, ...i s’hi estan acostant a marxes forçades. Només cal veure el mapa  català de resultats.

Ara i aquí, em quedo, amb la “contenció del gran perill “ que suposava una possible suma de les tres dretes, i la garantia de continuïtat d’un govern de progrés, sensible a totes les qüestions socials, i amb ganes de normalitzar relacions amb Catalunya. En els dos grans reptes, el PSC, hi tindrà un rellevant paper. Se l’ha ben guanyat.  

I disposar de majoria absoluta en el Senat, és la segona dada més rellevant de la jornada. En parlarem en un proper article.

 

 

Participació