Punt de vista

És el mateix ser home o dona?

per Redacció, 15 de juliol de 2019 a les 11:26 |
 


L’actual Paul B. Preciado va néixer a Burgos l’any 1970. Era un dona i es deia Beatriz. Actualment és un filòsof feminista, comissari d’art (recordeu la polèmica de l’estàtua del rei Joan Carles en una postura sexual explícita, al Macba, i per la qual va ser cessat?). També és un dels principals referents, a Espanya, de la Teoria Queer. 


    Aquest terme, de l’anglès queer, 'estrany' o bord, ha estat utilitzat durant molt de temps com a eufemisme per a referir-se a les persones homosexuals. I és una teoria sobre el gènere que afirma que l’orientació sexual i la identitat sexual o de gènere de les persones, són el resultat d’una construcció social i que, per tant, no existeixen rols sexuals essencials o biològicament inscrits en la naturalesa humana.

    Per això, Paul B. Preciado rebutja la classificació dels individus en categories universals com homosexuals, heterosexuals, home o dona. La idea de «sexe- gènere binari», ens diu, és un dels principals objectius a batre.

    I per demostrar la futilitat de les identitats de gènere ha transitat per elles experimentant en carn pròpia els canvis. Paul B. Preciado es va sotmetre a un procés d’autoadministració de testosterona sintètica a fi de concertar el cos i els afectes. Aquest canvi físic el va experimentar a la clínica novaiorquesa Audre Lorde (per l’escriptora afroamericana, feminista i lesbiana).

    Aquest «assaig personal» va ser el tema principal de la seva obra Testo Yonqui, un text, en bona part, autobiogràfic.


    L’autor ens vol fer entendre que els gèneres no són sinó «presons del possible» i que només ofereixen limitades opcions.

    Segons ell, sotmetent el seu cos a una transició de gènere responsable, pot combatre les identitats des de dins.

    Ara sap què és ser dona i què és ser home. Però sobretot, sap què és ser transsexual.

    En una altra de les seves obres, Manifiesto contrasexual, ens proposava una societat dedicada a la desconstrucció del sistema de gènere.

    Ara, amb el seu últim llibre, Un apartamento en Urano, ens confirma que anem cap a un nou escenari on la relativització de la diferència sexual podria servir per començar a valorar les persones pel que són i no per les etiquetes que els pengen. Ell creu en una veloç transformació del món que ja anuncia la fi del patriarcat i albira la desaparició de les identitats.

    La frontera de gènere, diu, juntament amb la de la raça, és una de les més violentes que la humanitat s’ha inventat. Per això ens invita a viure en un món on no hi hagi casella de gènere als documents d’identitat.

    I és que cal anar pensant que, mentre les diferències són poc consistents, les coincidències són molt més rellevants. I això, no admet sarcasmes.

   





 

 

Participació