Cooperatives

Presenten una nova guia sobre la transformació d’associacions i societats civils i limitades en cooperativa

La presentació es va fer en el marc de la segona taula territorial de l’Ateneu Cooperatiu a Solsona A la segona part de la taula territorial també es van exposar diferents experiències d’èxit en contractació pública responsable per part dels ajuntaments

per Redacció, Solsona, 12 de juliol de 2019 a les 15:30 |


L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central va presentar aquest dijous 11 de juliol una nova guia que acaba d’editar: «La transformació en cooperativa». La presentació, que va anar a càrrec de Blanca Pellicer, tècnica de l’Ateneu especialitzada en qüestions jurídiques i que n’ha coordinat l’edició, es va fer en el marc de la segona taula territorial de l’Ateneu d’aquest any 2019 a la Biblioteca Carles Morató de Solsona. Aquest és el segon material que edita al llarg d’aquest any l’Ateneu, després que en l’anterior taula territorial, el mes de març a Prats de Lluçanès, es presentés la d’«El relleu cooperatiu», adreçat a aquelles empreses en risc de tancament que optaven per convertir-se en cooperativa. La guia sobre la transformació en cooperativa, editada en paper en una intercooperació amb la impremta cooperativa Artfic de Manresa, també és accessible al web de l’Ateneu a través d’aquest enllaç

La guia comença detallant els principis i valors del cooperativisme i els avantatges de ser cooperativa. Avantatges que van des de l’autoregulació i el règim horitzontal amb què es treballa, fins a les ajudes i subvencions que es poden obtenir, la possibilitat de capitalitzar l’atur en forma d’aportació de capital social a la cooperativa, la d’elegir el règim de la Seguretat Social per a les persones que hi treballen, o el suport i acompanyaments que l’administració posa a disposició de les empreses cooperatives, entre ells el de l’Ateneu.

La guia, però, també inclou una relació detallada dels passos a seguir per convertir-se en cooperativa en funció del marc jurídic del qual es parteix, sigui associació, societat civil o societat limitada.

Més enllà del marc teòric i administratiu, però, també inclou diversos exemples de noves cooperatives formades en els dos anys i mig de funcionament de l’Ateneu i que han rebut el seu acompanyament en el procés de transformació. En concret, en el cas del pas d’associació a cooperativa, s’explica els casos de Mas Les Vinyes de Sant Martí d’Albars i Espai Musical de Moià; en el de societat civil a cooperativa, el del Forn Coma de Manresa i Marcs El Taller, també de Manresa, i el de societat limitada a cooperativa, s’explica el de Girasol, una cooperativa del sector de les energies renovables de Manresa. La guia es tanca amb una explicació dels serveis que ofereix l’Ateneu, que té seu física a Manresa, però que treballa al llarg de tot el territori de les sis comarques de la Catalunya Central, fent-hi els desplaçaments que facin falta.

Un 90% del pla de treball de 2019, executat
La guia sobre la transformació en cooperativa es va presentar durant la primera part de la taula territorial que es va fer a Solsona, i que aplega representants de les entitats, empreses i administracions que donen suport a l’Ateneu en la seva activitat de foment del cooperativisme en el territori. En aquesta primera part també es van explicar els indicadors d’activitat de l’Ateneu al llarg de la primera meitat d’aquesta tercera edició del programa. En concret es va explicar que el 90% del pla de treball està executat, i pel que fa als indicadors numèrics que es demanen des del Programa d’Economia Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, del qual pengen els Ateneus Cooperatius, a dia d’avui el de la Catalunya Central es troba amb més del 50% dels acompanyaments a projectes i insercions laborals exigibles aconseguits.

També s’han consituït nou noves cooperatives al llarg de 2019 amb l’acompanyament de l’Ateneu.
Aquesta primera part de la Taula Territorial es va complementar amb una explicació de com ha evolucionat l’elaboració de l’ideari a partir del qual s’han regir els ateneus cooperatius en els propers anys. La feina, encarregada des del propi Programa d’Economia Social del Departament de Treball, s’ha dut a terme des de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius i ja està entregada a la Generalitat. A partir del setembre es continuarà el treball amb entitats representatives del sector, des de federacions de cooperatives fins a la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS).

Experiències d’èxit en la contractació pública responsable
Precisament la XMESS va ser protagonista en la segona part de la Taula Territorial d’aquest dijous a Solsona. Xavier Rubio i Betlem Parés, en nom de dos dels ajuntaments fundadors de la xarxa, en concret dels de Barcelona i Manlleu, van fer-ne la presentació. Van fer la presentació de la guia «L’ABC de l’economia social i solidària als municipis», editada aquest mes d’abril i que recull 30 experiències i bones pràctiques de diferents ajuntaments catalans en el foment del cooperativisme i l’economia social i solidària. Entre les bones pràctiques, algunes d’innovadores en l’àmbit de la contractació pública.

La compra pública van coincidir els dos tècnics municipals a definir-la com «un motor de canvi». En aquest sentit, Parés va afirmar que l’actual Llei de contractació pública ha obert un marc jurídic que abans no existia i Rubio va afegir que «la potència està en les pràctiques». La guia és viva i s’hi van afegint fitxes i experiències a partir d’una bases de dades de mentoratge que han creat. També van afegir que diferents persones s’han ofert per donar acompanyament a nous municipis que necessitin assessorament. La XMESS, van recalcar, està formada per municipis d’arreu del territori, de totes les dimensions i de diferents colors polítics.

La Taula Territorial, que va comptar amb la col·laboració en l’organització de l’Agència de Desenvolupament Local Cardona-Solsona, va tancar-se amb l’exposició de dues bones pràctiques dutes a terme en els últimes anys per dos ajuntaments precisament de dimensions ben diferents. Per una part, Xavier Rubio va exposar bones pràctiques en el foment de les finances transformadores però també de l’economia social i solidària en general, a l’Ajuntament de Barcelona. I Josep Subirana ho va fer a partir de l’experiència en els últims anys a l’Ajuntament d’Avià.

 

Participació