Punt de vista

Les tombes del Comtes d’Urgell al Museu The Cloisters

per Redacció, 11 de juliol de 2019 a les 08:37 |
 
     La revista Sàpiens, en el seu exemplar 206, corresponent al maig del 2019, presenta a la portada una capçalera que, vista ella sola, pot causar al profà una molt grata impressió... bé que fas via a veure què hi ha d’allò que d’antuvi t’imagines i què vol dir allò altre de... projecte en 3D, que et fa dubtar perquè no corris a saltar de goig. Sí, aquesta capçalera diu així: “De Nova York a la Noguera: RETORN DELS URGELL (I sota:) La restitució del panteó comtal, un projecte pioner en 3D”. A la primeria dels setantes, que jo vivia a New York, jove i en plenitud de facultats, em dedicava a esmerçar els meus days off  a visitar racons, icones, de la ciutat per a enriquiment cultural, aprofitant les facilitats de transport que ofereix la complexa i sàvia estructura. Dic de passada que tot plegat ha cristal·litzat en el llibre The joy of New York.

    El museu-monestir de The Cloisters ─”Els Claustres”─ fou un dels meus objectius prioritaris i, sol o bé acompanyant algú, el vaig visitar sis o set vegades. I el vaig descriure tan breu com vaig poder i Serra d’Or em publicà la redacció; segona aportació que em publicava després de: La casa on naixé Walt Whitman. La impressió que vaig rebre, acabat de sortir del metro, veient un campanar romànic sobre les capçades dels arbres, amb ornamentació llombarda, en plena ciutat dels gratacels, diria que fou meravellosa. Em semblava que de cop havia fet viatge fins al Pirineu lleidatà i, concretament, fins a Sant Climent de Taüll. Bé, tampoc no és en plena ciutat dels gratacels, ans en el seu racó més alt, el més al nord de l’illa de Manhattan, on el Hudson és partit per la punta de la roca que fa de subsòl a tota l’illa i forma el braç occidental, que separa els estats de New York i de New Jersey, fins que arriba al mar,  i l’oriental, que de moment és el riu Harlem i més avall serà The River Side, també fins a desguassar en la badia. 


   Aquest monestir artificial no té res d’antic, o de medieval, puix que fou construït ja en ple segle XX. I és eclèctic, que el construïren a base d’acoblar diverses, i molt diverses, estructures i escultures medievals comprades al sud d’Europa amb el dòlar nord-americà, especialment de França, d’Espanya i de Catalunya. I entremig ho lligaren amb panys de paret, o amb altres continuïtats adients i que fessin unitat i volum homogeni, entre tantes incorporacions heterogènies, és a dir, que no fessin mal d’ulls per desplaçades i gratuïtes, per ser ben bé al seu lloc.

   En diuen The Cloisters perquè els eixos vertebradors del complex són quatre claustres importats, el principal un de procedent de Catalunya, de Cuixà, el Claustre de Sant Miquel de Cuixà, que fou comprat i traslladat per peces a New York; dels altres, dos són de França, el de Trie i el de Bonnefont, i el de Sait Guilhem em sembla molt que d’Hollanda;  un dels de França prové d’un monestir de novícies i potser que hi sigui sencer i el més finet i bufó; el de Cuixà no hi és sencer, puix que al de Cuixà de Catalunya, prop de Prada del Conflent, encara hi ha tres arcades que s’aguanten fermes i podrien ser les d’un angle del conjunt. Jo he visitat aquest monestir, també un parell de vegades i em sembla molt a nivell dels de Poblet i de Santes Creus. El de Saint Guilhem només té una ala i mitja. The Cloisters s’emplacen en el Tyron Park, al capdamunt de Manhattan com dic, parc que els Rockefeller regalaren al Musueu de Nova York.    

   Bé, allò que volia ressaltar que per poc no em fa saltar de goig, és que diu que ara les tombes del Comtes d’Urgell ─em sembla que són cinc─ tornen al seu lloc d’origen, que és el monestir de Bellpuig de les Avellanes, a la Noguera, prop d’Os de Balaguer i camí d’Àger. Hi retornen, però no els autèntics, sinó digitalitzats, ai las! Jo els vaig descobrir ja en la meva primera visita en la capella gòtica i en vaig resultar molt emocionat. Uns tècnics catalans ara els digitalitzen i diu que seran igualíssims que els originals... Els americans quan han pagat un antigalla, no la retornen, bé que en aquest cas ells financen gran part de la digitalització. Hi ha una disposició de la Unesco que mana que tot tresor d’espoliació ha de tornar al seu lloc d’origen, però si el tresor ha estat pagat... No sé com anà la cosa amb les antigalles de Xixena, que eren al museu del bisbat de Lleida, que foren pagades per la Generalitat als roigs que les destruïen o les venien...

   Sobre The Cloisters hi ha moltes més coses a dir, però no hi ha espai. Els descric amb abundància al llibre Nova York, la magnànima, en la pàgina 165, per si interessés. Tot català que visita New York, no en pot pas partir sense haver visitat The Cloisters. Hi trobarà moltes coses de la Terra, que li faran goig. Pere Ortís

 

Participació