Punt de vista

Sabeu qui és Margarida Borràs?

per Redacció, 10 de juny de 2019 a les 10:49 |
 

Al segle XV, a València, si s’havia d’ajusticiar a algú ―amb culpa o sense perquè la justícia és més cega i injusta que l’amor―, es plantava la forca en diferents llocs, segons el pecat. Tanmateix, tampoc no s’estalviaven el trompeta que recorria la ciutat i s’aturava a qualsevol racó on s’aplegués prou gent com per fer córrer, com la pólvora, la notícia. I la de la Margarida va omplir de gom a gom l’espai on  la gent havia estat emplaçada.


    Si la forca es plantava prop de la catedral, volia dir que el condemnat ―amb raó o sense perquè els jutges són, a voltes, més pecadors que els reus―, era un cavaller. Si  es plantava al Passeig de la Petxina, volia dir que era un heretge. I si es plantava a la Plaça del Mercat, volia dir que era un condemnat comú: assassí, lladre... o bé, un sodomita ―van classificar-la―, com Margarida Borràs.

    Margarida era filla d’un notari de Mallorca. Havia nascut amb un cos d’home i  l’havien batejat amb el nom de Miquel.

    El capellà del rei Alfons el Magnànim, Melcior Miralles, va detallar al seu dietari quin havia estat el seu delicte: “Anava vestit com a dona, e estigué en moltes cases en València en hàbit e vestidures de dona, la cual cosa fonc sabuda e fonc presa e turmentada”.

    I va afegir: “la dita Margarida fonc penjada e vestiren-li camisa de home, e ben curta, e sens panyos, en manera que amostrava bé totes ses vergonyes”.


    A més d’ella, i com a escarment exemplar, les autoritats també varen detenir i torturar algunes persones que havien tingut relació amb la dita Margarida.

    Però el preu més alt va pagar-lo ella. Tot i que normalment, als sodomites els cremaven, a ella van torturar-la i penjar-la amb escarni i després van llençar-la a una fossa comuna.

    Es pot dir que Margarida va ser la primera persona executada a València per transsexual. Però sobretot, per culpa de la intolerància que va acarnissar-se en una dona que volia viure com se sentia.

    Han passat més de cinc segles i, tot i l’escarment, aquells cruels justiciers no van aconseguir que la gent s’oblidés d’ella. Margarida és ara un símbol de la lluita contra la discriminació per raó d’identitat sexual.

    I l’Ajuntament de València ja ha aprovat dedicar-li un carrer. Perquè en passar-hi, la gent pugui recordar que la justícia té un tant per cent molt elevat d’injusta.

    Ens calen molts més símbols com el de la Margarida Borràs.

 

Participació