Punt de vista

Els dos pols d’una dialèctica

per Redacció, 23 d'abril de 2019 a les 07:21 |
    
  

    Els dos pols de la dialèctica política de la senyora Arrimadas són: primer “Els independentistes divideixen Catalunya en dues meitats”, i segon, “Els independentistes negligeixen l’altra meitat dels catalans”. La bona senyora ha cobrat una embranzida, barra, verbal extraordinària i no s’hi mira a repartir anatemes i a motejar els adversaris, tant que de vegades fan una notable esgarrifor. Podria molt ben ser que, d’acord amb el seu llinatge, s’hagués nodrit d’aquell element que diu “Quien al PP se Arrima, buena sombra la cobija”.


   Pel que fa al primer pol, cal dir que qui dividí Catalunya en dues meitats foren Franco i els falangistes, enviant onades d’espanyols cap a Catalunya, mentre la mantenien lligada de mans per tal que no pogués catalanitzar-los, prohibint l’escola en català, els mitjans de comunicació en català, imposant l’idioma castellà en tot acte públic. Aquest espanyols arribaven aquí amb la consigna, explícita o implícita, de no aprendre el català i de mantenir en tot i per tot la seva pròpia llengua. Catalunya estava aplanada per una guerra atroç, els veritables catalans desorientats i temorosos, caiguts en una degradació que els feia trobar bé que aquests vinguts de fora els pugessin damunt i els etzibessin “¡Estamos en España!” ─sempre sense rèplica, com a topall final i incontestable, de tota actitud i de tota protesta. Heus ací la veritable divisió de Catalunya en dues societats. Ella, el seu col·lega Ribera, i els de la seva corda marquen li línia actual que divideix Cataluny en dues meitats.

  I aquesta altra meitat que fan els immigrats peninsulars, que no ha arribat mai a ser catalana i, si som sincers, hem de dir que al fons del fons odia la veritable Catalunya, la històrica, l’essencial, i odia la llengua catalana, es diu i volen fer-se dir “catalans”, i no ho són,  és pura farsa ─semblant a la del Tribunal Supremo─,  és hipocresia de conveniència, perquè així enganyen el públic i volen suprimir el desig i el dret de la veritable Catalunya a ser Lliure i Sobirana. No volen perdre les preferències de què s’han gaudit sempre de part del govern castellà, a l’escola, pel que fa a la llengua en públic, pel que fa a crear a Catalunya festes i celebracions que li són estranyes i perjudicials, però de l’alta complaença i victòria dels vinguts de fora. Que l’alta intenció de Franco i falangistes era minar l’autèntica Catalunya desfigurant-la, esborrar-li lentament la identitat per, al capdavall, anul·lar-la. Per això Arrimadas, que es troba tant amunt gemega tant, no vol per res perdre el seu lloc i els privilegis que li han fet possible l’ascens i diu, omplint-se’n la boca, que vol ser la presidenta dels catalans. La paia sap bé que, si Catalunya roman impedida per un altre lapse llarg, Catalunya és morta ─ i això és que ella cerca, privar-la d’oxigen per un altre lapse llarg i adéu-siau Catalunya!

  El segon pol és conseqüència del primer. És clar, els catalans just acabem de recobrar la dignitat, acabem de fer consciència del nostre dret i de com ens l’han pispat i ens han donat garsa per perdiu, en interès propi els nostres enemics. Ells estan prou bé i han tingut prou i massa preferències i ara és just que els catalans defensem el nostre dret a casa nostra i la vulguem lliure i manar-hi nosaltres. Que l’”altra Catalunya” se’n ressent perquè sempre hi ha nedat en l’abundància de drets i de privilegis? Ho sentim, però no hi podem plorar. És casa nostra. Si després dels anys que hi sou, de va debò l’estimeu, benvinguts hi sigueu i visquem-hi en pau i lliures. De part nostra estem ben disposats a una convivència. La qual mai no ha de voler dir, submissió  a uns vinguts de fora i al govern que els empeny i suporta.

  Recordeu-vos d’allò que hem dit manta vegada: És absurd que ara uns vinguts de fora decideixin la sort de Catalunya per sempre. I és això el que governs, jutges  i tribunals castellans volen imposar.


Pere Ortís

 

Participació