Caminada

Tot el que cal saber de la 27a Caminada de la Vall de Lord

Dissabte 20 d'abril a les 8 del matí a la Plaça del Mur, Sant Llorenç de Morunys

per Redacció, Vall de Lord, 19 d'abril de 2019 a les 07:10 |
El Codó
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Preu: 9 euros
Km aproximats: 14,5



Comencem a caminar des de la plaça del Mur de la vila de Sant Llorenç de Morunys. Pugem per la carretera de Berga, coneguda pels vilatans com el Vall Calent, passem la rotonda, la seguim uns metres direcció a La Coma i aviat la deixem per seguir per un costerut carrer on hi ha les marques dels GR7 i GR1. Aviat sortim a la carretera que mena a Coll de Jou. La seguim un centenar de metres i la deixem per un camí sense asfaltar que de seguida deixa la zona urbanitzada i es va apropant al bosc. Per un bonic camí carreter arribarem a l’abundosa font de Cap Rec. Rep aquest nom perquè aquest lloc coincideix amb l’inici del reg  que portava l’aigua a la vila de Sant Llorenç de Morunys. Mitjançant un sistema de canals semblants a les teules l’aigua arribava fins els poble. Encara se’n pot veure alguna pels rodals del camí.

Poc a poc es va guanyant alçada i el camí es converteix amb un sender que progressivament va guanyant alçada per la Costa de Galliners. Sembla que aquest topònim fa referència a l’abundància de galls fers que hi havia en aquest indret ja fa molts anys. Passarem per sobre de la petita balma de l’Esplugueta i més endavant, en un frondós racó del camí,  si el temps és humit, veurem uns aiguamolls que corresponen a la font de la Guineu. El camí, ara carreter, creua una petita rasa on, a l’esquerra hi ha la font de la Rasa, tancada dins d’una portella i uns metres enllà passarem per la font de la Canaleta, arranjada fa uns anys en motiu d’una altra edició de la caminada. Fem un darrer esforç i arribarem per l’antic camí de la font fins a la casa dels Hiverns.

PRIMER CONTROL
Des d’aquesta casa tenim una magnífica vista sobre la vila de Sant Llorenç de Morunys i rodals. Deixem la casa a la nostra dreta i per un corriol anem a cercar l’important camí Moliner que comunicava el llogarret de Canalda i algunes cases de Vilamantells amb els dos molins que hi havia al poble de La Coma aprofitant l’energia hidràulica del nounat riu Cardener. Seguim caminant, força planerament, per aquest camí. Aviat arribarem a Collet Blanc. Rep aquest nom per l’abundància de guix que hi ha pel seu entorn. De fet, uns metres per sobre el camí encara es conserva un forn de guix. Aquest collet separa els municipis de Guixers i de La Coma i la Pedra.


Després de passar per sobre el gran camp de l’Isidrot i de la casa de Cal Bajona, s’arriba a la font de les Abeurades, que com el nom indica, servia per abeurar els animals que recorrien aquest camí carregats de cereals o de farina. També, ja fa molts anys, aquesta font fou rehabilitada amb motiu d’una de les primeres edicions d’aquesta caminada. Seguim caminant pel camí moliner per un tram esllavissat que ens ha obligat a fer uns graons per a poder trescar amb més comoditat. Tot planejant sense donar-nos compte arribarem al Pla de la Cort, el darrer camp de conreu abans d’arribar a Coll de Jou. Arribats a aquest indret caldrà seguir pel costat de la carretera fins a coll de Jou atès que l’antic camí va desaparèixer engolit per la carretera. Un cop a coll de Jou seguirem pel camí asfaltat que mena a l’àrea recreativa del Codó.

SEGON CONTROL
Estem possiblement en una de les àrees recreatives més grans de Catalunya. Consta de més de 40 taules, cada una amb la seva barbacoa i d’una fresca font. Situada gairebé a 1500 metres d’alçada, la seva estratègica situació la fan molt concorreguda sobretot en èpoques estivals. Al seu entorn, en les cingleres properes hi ha equipades diferents vies d’escalada. Caminant entre les taules guanyem una mica d’alçada i anem a buscar el camí que es dirigeix al mirador de la Creu del Codó.

TERCER CONTROL
Molt ben arranjat i ampli, és una talaia espectacular sobre la Vall de Lord. Al nord els estreps esquerps de la Serra del Querol i les Morreres al massís del Port del Comte, a llevant, als nostres peus el veïnat de Vilamantells amb els seus masos disseminats i,més enllà, la vila de Sant Llorenç. A la llunyania els espadats de les serres dels Bastets i de Busa. Cap el sud, les foranques de Vilamala i de Lord impressionen i a la llunyania  les planes de la Catalunya Central des del Montseny fins al pla de Lleida. En dies molt clars fins hi tot Mallorca es deixa entreveure. Els veïns de Vilamantells cada 8 de maig hi pugen a beneir el terme i diferents cases d’aquesta parròquia de Guixers reparteixen el pa beneït. A l’acabar segueixen la festa a l’ermita de Sant Serni amb una missa i balls d’acordió. Refem un curt tram de camí i es comença a baixar per un corriol que perd alçada ràpidament i que va a cercar el caminoi que flanqueja els roquissers amb unes bones panoràmiques sobre les afraus de Vilamala.
 

El camí mena fins el cap de la Roca de Forat Micó que tot carenejant ens farà gaudir d’unes excel·lents panoràmiques. Caminant entre còdols aviat arribem al camí ral entre Sant Llorenç de Morunys i Solsona. Aquest era fins no fa massa anys la principal via de comunicació entre aquestes dues poblacions. A tall d’anècdota, es parla que per aquest camí va arribar, als lloms d’un animal equí, un piano a Sant Llorenç. Després de fer petites raconades s’arriba al curiós indret del Roc Foradat. El camí supera aquest serrat rocós per una estreta escletxa. És tan estreta que per a poder-hi passar amb els animals carregats amb alforges la van tenir que eixamplar per les seves vores. També la tradició parla que fou aquí on es trobà la verge del Grau, venerada a la propera ermita de Sant Serni. Baixem fent diferents marrades per un tram de camí empedrat i anem a sortir a la pista asfaltada que va a l’aparcament del santuari de Lord. Tot planejant i en quatre passes s’arriba al bonic indret de l’ermita romànica de Sant Serni del Grau o de Vilamantells.  

QUART CONTROL
Ermita romànica construïda a cavall dels segles XI i XII, situada a 1045 metres d’alçada és un monument protegit com Bé Cultural d’Interès Local. Està closa per un mur de pedra. Aquest clos és un cementiri on hi ha unes quantes tombes a terra assenyalades per una creu. Al cementiri s’hi accedeix per una porta de ferro situada davant la façana principal per bé que no pas alineada perpendicularment amb la portalada de l’ermita. Es segueix caminant deixant l’ermita a la nostra dreta per un camí carreter que passa pel costat dels amplis camps de La Planota i de l’Obaguet, creua el Torrent de les Salines i de seguida topa amb els primers xalets de la zona dels Emprius. El vell camí ral s’obre pas entre modernes edificacions tot conservant els seu empedrat original en alguns trams. Els darrers metres de la caminada els farem seguint alguns dels carrers d’aquesta zona urbanitzada que ens portaran de nou fins al centre de la vila de Sant Llorenç de Morunys, a la plaça del Mur.

CINQUÈ CONTROL
Haureu fet una mica més de catorze quilòmetres. Nosaltres ho hem fet amb unes quatre hores. Esperem que la caminada us hagi satisfet i que us emporteu un bon record de la nostra vall i de les seves panoràmiques.

Que tingueu bona Pasqua!!

 

Participació