Punt de vista

Referèndum, votacions, poc fiables

per Redacció, 15 d'abril de 2019 a les 08:21 |
 
    


    Poc fiables, i gens fiables, mentre siguin fets sota el beneplàcit de l’Estat espanyol, el qual, per tal de preservar la seva unidad, està ben disposat a mentir, a calumniar i a tractar de terroristes aquells que no “l’obeeixen” a complir aquest dogma de la unidad. Que ell i els qui el fan i manen es creuen que és de dret diví, és a dir, que ha estat decretat per un ple dels déus de l’Olimp, sense cap abstenció o vot nul. Que encara fan molt pitjor aquells que creuen que l’ha instaurat el Déu veritable, a qui atribueixen totes les hispanitats i altre ferotgies que fan per l’estil, però a qui no obeeixen en el dret que dóna a cada poble perquè sigui sobirà i tracti directament amb ell sense “mitjancers”. Sinó proveu de contradir-los i veureu que la cosa no passa, que hem arribat a un atzucac que no té remei, que haurien de baixar els déus de l’Olimp al les oficines del govern central i a les dels jutjats per obrir-lo i fer-lo viable, aquest atzucac. I veuríem que és impossible tornar blanca la cara del negre (adagi hondureny). Que ni per Déu es reconeixerien els drets humans d’un altre poble, si no suposen la unidad. La unidad per damunt de Déu i de tot principi que en dimani.


    A més, cal considerar que un referèndum, una votació perquè els catalans es pronunciïn respecte a casa seva, no són possibles més que per la via unilateral i que, per tant, no hi ha mica de possibilitat que puguin produir-se, puix que tot el poder de Castilla ─jutges, PP, Ciutadans,  guàrdies civils, exèrcits, tancs, caces de guerra, PESOE, ministres, falangistes, feixistes, Tribunal Supremo, Junta Electoral, quinta columna, Arrimadas, mestres d’escola castellans, casados i solters, delegats del govern, forasters peninsulars immigrats a Catalunya i reis habituats sobre Catalunya─ no volen la unilateralitat i hi estan en contra i els bombardejarien i els destruirien.

  D’altra banda considerem que els catalans, pel que fa a referèndums, tenim una renda preciosa en les milionàries manifestacions a favor del dret a l’autodeterminació ja fetes a la primeria del segle XXI. Ni que els castellans se’n fumin, les denigrin i no les posin mai a la balança. Em refereixo a la manifestació celebrada al litoral, la qual fou una cadena de catalans que clamaven per la seva llibertat i la seva sobirania, tips i cansats de tenir el jou de Castilla sobre nosaltres, cadena que arribava de la Catalunya Nord al país valencià, amb gent que encara s’hi afegia en ambdós llocs. Que fou precedida per aquella espontània del 10 de juliol, sota un sol que aplanava, i que “no passà” Passeig de Gràcia avall, per mor de la immensa generació que l’omplia i es vessava pels carrers i vies adjacents. On per primer cop es cantà la Llibertat sense embuts i sense la tradicional por a l’estaca del govern central. I encara referendades per les altres manifestacions que han tingut lloc a la V que fan la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes, i encara una altra que omplí la Diagonal, calculada cadascuna en milions de catalans que les engrossien.

  Fins els mateixos catalans no les tenim en compte com deuríem aquelles manifestacions, que foren expressió legítima d’un poble unit en un sol desig i en una sola veu. N’hi hauria d’haver prou, per a gent civilitzada, i feta a una democràcia verídica i funcional, però són dons que no es coneixen, a la península ibèrica, ni que tant els vocalitzen els feixistes d’ultra dreta, que sembla que haurien d’adonar-se de l’aberració, la mentida en què cauen, però no en són capaços.

  Catalans, poc podem fer sobre la rastellera de poders de Castilla contra la nostra independència, amb els quals ens emmordassen i ens tanquen a la presó. Poc o res, físicament, hi podem fer. Però mireu, mai no podem dir lasciate ogni speranza perquè tota la  mentida, tota la farsa a què han derivat els castellans davant el sotrac de veure que volem romper a España, han perdut el seny i han establert la violència, la qual no dura, perquè arriba un moment que rebenta i perjudica als mateixos violents. Ferms en l’espera, actius en la tasca de fer la nostra llibertat, units, sense partidismes que creen divisions i tot regne dividit serà destruït. Que ho pensin bé els nostres polítics. En el moment crucial, crític, de forjar la nostra sobirania, quin disbarat no anar units, els polítics catalans, que és el millor joc que podem fer als nostres adversaris!


Pere Ortís
 

 

Participació