Carnaval de Solsona

El Sermó del Carnaval no en perdona ni una als politics locals i comarcals

per Redacció, Solsona, 7 de març de 2019 a les 17:52 |

Diumenge al migdia Solsona va celebrar l'acte més crític i punxent del Carnaval. Una Plaça Major plena de gom a gom va acollir la lectura del Sermó, que va anar a càrrec d'un dels sermonaries habituals, el Pep Molins.
Al llarg de 25 minuts, l'irònic i crític text va anar repassat els fets més rellevants de l'actualitat nacional i comarcal.

La polèmica del tàxi i els VTC, els títols acadèmics de la Universitat Juan Carlos I o les sentències dels tribunals i la justícia espanyola han donat pas a una més extensa repassada de la política local i comarcal.
En el punt de mira del Sermó s'hi han posat els punts de recàrrega elèctrica de cotxes, les obres públiques de l'ajuntament, la nova oficina de Joventut o el procés de participació engegat pel Consell Comarcal. Com no podia ser, també han criticat l'alcalde David Rodríguez, per haver dit que es tornava a presentar quan fa un any va dir que no. A la resta de formacions polítiques també els ha fet una repassada, de cara a les properes municipals.
I com no podia ser de cap altre manera, l'Església també n'ha sortit esquitxada, amb referències als casos d'abusos a infants, i més localment, amb el Bisbe Novell i la polèmica amb el cau dels escoltes.

Les "perles" del Sermó.

El públic ha respost amb aplaudiments les següents parts del Sermó:

..............
Què passa, que no em creieu?
Si que se’m veu el plumero...
Doncs sí, son títols que m’he tret
a la Juan Carlos Primero.
...............
Ara que parlem dels mossos
sempre són al mateix lloc,
custodiant ferms el jutjat,
que ningú el pinti de groc.
..............
Renoi tu com està el pati
quins jutges i magistrats
que empresonen l'innocent 
i el violador, en llibertat!
...........

De mentres, pobres alumnes
heu vist quines condicions?
Vergonya no us fa polítics
tenir els nens en barracons?
..................
Que sí, que no, que nunca te decides
mireu que cagadubtes el David Rodríguez.
................
Natres els fem homenatges, 
aplecs i cantem cançons
enlloc d'anar a Lledoners
i alliberar les presons.
...........

Escolteu-me, sé el que em dic,
no hi gaires solucions
això només tindrà arreglo
si no és amb revolucions!

SERMÓ COMPLET
 
 
Salut, ciutat de Solsona!
que el gran rei ja ha arribat / la gran reina ja ha arribat
per portar-vos la gran nova
que al Carnaval ja hem entrat.
 
No per dur-vos grans caudals
sols uns dies de gran trasbals.
 
Solsonins i solsonines
i votants de l’ultra dreta
(que sabem que us amagueu
però se sent la pudoreta).
 
Ens ha dit el carnestoltes: / Ens ha dit la carnestoltes:
feu el que us doni la gana,
que finalment, de tot l’any,
ja és la millor setmana.
 
Mireu si n'estem al dia
que per fer-nos més el guai
volíem venir-vos a veure
amb Uber o Cabify.
 
Però és veu que han cardat el camp
els del taxi han fet ben net
i no he tingut més remei
que arribar amb un patinet.
 
 
És elèctric i modern,
un dels transports més fins
i s'ha posat molt de moda
entre els pijos pixapins.
 
Tot cristo en vol un. També
l’imbècil del meu cunyat.
Amb una mica de sort
cau a terra i s’obre el cap.
 
Això si és que no se’l trenca
quan vagi a practicar esquí,
que allà dalt al port del Comte
la crisma et pots ben partir.
 
S'esllavissa la muntanya!
També a Olius i a Riner:
I és la millor estratègia
per allunyar els forasters.
 
Nous vehicles, el que ens cal!
Molt més nets i molt més ètics
i així poder solventar
els problemes energètics.
 
Per exemple el cotxe elèctric
dels que no fan fum ni fressa,
però millor agafar-s’ho amb calma
que no van gaire de pressa.
 
Això sí! Aneu amb compte!
Segons com et fan patir:
que se’ls acaba la pila
i et quedes a mig camí.
 
Però ja he vist que aquí a Solsona
l’Ajuntament hi ha fet front
amb uns punts per recargar-los
que han posat a baix al Pont.
 
Jo m’hagués gastat la pasta
amb alguna que altra farola
però almenys així està content
el profe de l’autoescola.
 
Amb aquests temes elèctrics
ja hi podem ‘nar fent safreig
que l’únic que hi deu guanyar
és l’estimada llum del Reig.
 
Benvinguts al Carnaval,
o el que en queda: quatre dies.
Una festa transversal,
gent de pau, ens volem vives...
 
Però atenció, si sou femelles:
de comparses hormonades,
a Solsona n’hi ha a patades,
obriu ben bé les parpelles,
 
 I si se us fot pa a l’ull,
no patiu, ‘neu al punt lila
on la Fura i Joventut
ja us faran la cirurgia.
 
I és que ens hem posat al dia
cal estar actualitzat,
fins i tot ara en fem fires
per combatre el patriarcat.
 
Un grup de noies valentes
n’han muntat una de nova
de violències de gènere
i actituds que volem fora.
 
Per si no en teníeu prou,
ves per on, una altra fira.
Defensàvem la patata?
Ja tenim la de la figa!
 
Per cert, no m’he presentat?
No vull ser maleducat!
Cal que us mostri el meu currículum
i tot el que he estudiat.
 
Jo sóc mestre en fer riure,
també llicenciat en conya
màster en passar-ho bé
i doctor en perdre la vergonya.
 
 
Són títols que jo he obtingut
al llarg de tants carnavals
on no cal estudiar gaire
i fer força l’animal. 
 
Què passa, que no em creieu?
Si que se’m veu el plumero...
Doncs sí, son títols que m’he tret
a la Juan Carlos Primero.
 
Allà no et cal anar a classe
i els treballs, si no els presentes,
algú altre te’ls farà
com al Casado, la Cifuentes…
 
En canvi, els vostres fills
tots cap a Barcelona
de gratis no els daran res
i a pagar hi sereu estona.
 
Primer un pis i la matricula,
els desplaçaments també,
i al final tornen a casa
perquè no els serveix de re. 
 
Si voleu que els vostres fills
a la llarga visquin bé
ja ho sabeu, sols cal que es facin
del PSOE o el PP.
 
 
L’altra és ser de la brigada
ja sabeu el que us vull dir,
anar fent la migdiada
i després cap a dormir.
 
Antes això era normal
no és com avui en dia
qui no valia, al social,
i qui val menys, policia.
 
Ara que parlem dels mossos
sempre són al mateix lloc,
custodiant ferms el jutjat,
que ningú el pinti de groc.
 
Lladres, oi que em sentiu?
Aprofiteu-ho per fer net
que amb els mossos ocupats
ho teniu ben facilet.
 
Però parlant de serveis públics
amb tendències criminals
ja fa estona que tinc ganes
de parlar dels tribunals.
 
A Altsasu, uns pobres nois
per quatre empentes i crits
els tenen a tots tancats
fa més de vuit-centes nits.
 
 
Si fas raps en contra el rei,
si critiques el Borbó,
no és que ho digui la llei,
però et volen a la presó.
 
Escriure, cantar i pensar
ells ho veuen terrorisme,
però són molt més tolerants
amb les restes del franquisme.
 
Mireu els de la Manada,
tots fora, els animals.
Ja em direu quina Justícia:
deixar lliure els criminals!
 

 
Clar que tot va malament!
Però parlem de coses bones
no ho sé, de l’Ajuntament,
com els vells, mireu les obres.
 
Teniu cap per ‘vall Solsona
i es gasten els vostres calers
tot suprimint les barreres
per ‘nar millor pels carrers.
 
 
Arreglen les clavegueres,
reforcen l’enllumenat...
Pudé se’ls nota una xic massa
que hi ha eleccions aviat.
 
Cal fer veure que es fan coses,
cal fer noves inversions
i els il·luminats ens posen
una escala feta amb troncs.
 
Allà vora a l'Hospital,
una altra obra prioritària:
és una gran jardinera
que ja es veu que és necessària.
 
Però qui pensa al Consistori?
Ai, quins nyaps! Mare de Déu!
Però ells de gastar ja en saben,
com que els calers no són seus.
 
Es veu que no hi ha pisos
i la gent està a l’atur
però han obert una oficina
pels joves, pel seu futur.
 
Els prediuen amb certesa
i amb força velocitat,
que el món és una merda
i que es canviïn de ciutat.
 
 
Tu vés allà i pregunta,
ja veuràs el que et diran:
“Si vols un pis o una feina
a l’oli te’ls pots ‘nar pintant”.
 
Volen fer un nou tanatori
modern i amb molt més confort.
Gastem una morterada
per tenir frescos els morts!
 
Fa quatre anys ja el prometien
al programa electoral
doncs ja ho veieu, nois, encara
res s’ha fet, tot està igual.
 
Costarà una millonada,
l’alcalde mateix t’ho diu.
I no és millor que aquests diners
ens els gastéssim els vius?
 
I quin lloc! És massa cèntric!
Ai aquesta gent d’Esquerra.
Esperem que el cementiri
no el posin al Camp del Serra!
 
La guerra de les pilones
dura encara al Nucli Antic,
l’Ajuntament quan les posa
es busca nous enemics.
 
Al final s’han de fer enrere
i les han de retirar.
Això mai els passaria
si sabessin escoltar.
 
Al Vinyet, la pobra escola
no està feta, un any més,
en fa més deu que se’n parla
i encara no se’n sap res.
 
Quan l’acabin, algun dia,
els que hi van anar primer
ja els trobarem a la uni
o fent porros pel carrer.
 
De mentres, pobres alumnes
heu vist quines condicions?
Vergonya no us fa polítics
tenir els nens en barracons?
 
La legislatura avança,
Esquerra acaba el mandat,
i s’han d’inventar alguna cosa
per distreure l’electorat.
 
I algú diu: “I si copiem
la participació de la CUP?
Entretenim el poble
i l’olla va fent xup-xup.”
 
 
 
Escullen a uns quants del poble,
si més no aquells que han respost,
i els hi encarreguen sens falta
gastin part del pressupost.
 
Però els diners que hi ha són pocs:
donen per marquesines,
algun llum i ja poc més.
Total, per quatre parides!
 
D’aquí en van sortir uns passos
de vianants per ‘nar amb grup:
quan hi passes fan llumetes
com si fos un puti-club.
 
Es veu que són coneguts
com “passos intel·ligents”
I es diuen així perquè
són fets per l’Ajuntament?
 
També el Consell, per la comarca,
va empaitant el personal
perquè la gent participi
en els temes més cabdals.
 
Després de dos anys, és hora
que d’això que han preguntat
ens diguin d’una vegada
quin ha estat el resultat.
 
 
Però ens han creat una web
on dir les nostres ideies
però només sobre el que ells volen:
si som un ramat d’ovelles!
 
Això sí, es veu ben clar
que la cosa està molt verda
i només ens deixaran
prendre decisions de merda.
 
Es deuen pensar que som
ximplets, rucs o bé ases
i només ens deixen triar
el nom dels carrers i places.
 
Com la plaça U d’Octubre:
vinga, doneu-me xampany!
I en acabat voteu tots
qui ha de ser el solsoní de l’any. 
 
És l'únic pel que ha servit:
triar el Premi Solsonès,
que ja veureu que és un tema
que desperta molt d'interès.
 
Doncs de tota una comarca
amb tretze mil habitants
quan s'ha de votar, només
hi ha tres-cents participants.
 
 
Us ho dic d'una altra forma,
ho faig més entenedor:
això és el dos per cent
de tota la població.
 
A més es tracta d'uns premis
on pots votar el guanyador,
però proposar candidats,
resulta que això ja no.
 
Llavors, jo és el que em pregunto,
on és la participació?
 
També quan adjudiquen,
el sistema preferit,
el més transparent i autèntic
és el de fer-ho amb el dit.
 
Així ha passat amb la Casa
que pel Carnaval volen fer:
el projecte l'encarreguen
a aquell que més els convé.
 
Que quedi clar el concepte
que Esquerra Republicana
té de la democràcia
i la participació ciutadana.
 
Així és com ells ho entenen
no cal deixar al poble triar
i és que per alguna cosa
hi són ells per governar.
 
Sort que aquests reivindicaven
lo del dret a decidir,
però nois, a aquesta comarca,
poc és el que ens deixen dir.
 
Deu ser perquè tenen feina
a raspallar al personal:
Roger Mas, fill predilecte,
medalles al Carnaval.
 
Quin gran honor que deu ser
que et facin fill predilecte:
equival, si fa o no fa,
a que et llepin ben bé el recte.
 
I entre premis que entreguen
obres i reparacions,
medalles, fills predilectes:
Vinga, condecoracions!
 
Què ho fa que tot vingui ara?
Això fa aulor d'eleccions!
 
El David va dir que plega
quin fet tant transcendental!
S'ha acabat el governar
els destins municipals.
 
S'ha acabat el fer d'alcalde.
S'ha acabat el manegar.
Però si plega ja recorda
com se fa de treballar?
 
Al cap d'un temps, però, va dir:
"millor que m'ho pensi bé
que si deixo de ser alcalde
de coi treballaré?"
 
Que els polítics que governen
són gent mal acostumada
i amb el temps ja no recorden
com es blegue l'espinada.
 
Ens va dir que plegaria
i al final no ha estat així:
com en saben els polítics
d’enganyar-nos i mentir.
 
Que sí, que no, que nunca te decides
mireu que cagadubtes el David Rodríguez.
 
Al dir-nos que repetia
no va dubtar ni un moment
en deixar sou i cadira
que tenia al Parlament.
 
Que amb les eleccions a sobre,
si feia de diputat,
potser es notaria massa
que tants dies se’ls passa
a fora de la ciutat.
 
A Esquerra van excusar-se
que no van trobar substitut,
doncs, carai, quin exitasso:
sí que ho tenen fotut.
 
L’alcalde es justificava
que el Junqueras, enreixat,
suplicant li demanava:
“Siusplau, no ens deixis penjats”
 
És normal, al pobre Oriol
no li pot pas dir que no.
Però això a mi em sona a excusa
dolenta i de mal pagador.
 
Doncs tenim David per rato,
quatre anys més, per variar.
A no ser que ho canvieu vatres:
a les vostres mans està!
 
I sinó qui votarem
Quina mandra, el Barbens?
Convergents, no cal que tornin,
Ja fa temps que us coneixem!
 
Ara es diuen Junts per algo,
ni ells mateix saben el nom,
però que són de Convergència
això sí que ho sap tothom.
 
Per escollir cap de files
primàries en varen fer,
però la resta de la llista,
tota a dit, com ha de ser.
 
Primàries que van tenir
el Marc, únic candidat.
Amb un de sol mireu si és fàcil
de guanyar i ser el més votat.
 
Saps què, en tindran prou feines
mantenint tres regidors.
Marc Barbens, si no espaviles
t’hauràs de menjar els mocs.
 
Però a aquests, l’Ajuntament
i ser alcalde els és igual,
volen que es giri la truita
a baix el Consell Comarcal.
 
Que vés a saber si Esquerra
mantindrà la majoria
que tal i com han governat
no la tenen garantida.
 
Aquest govern comarcal
és com una olla de grills
tot perquè la presidenta
ha de cuidar els seus fills.
 
Apareix poc pel Consell,
té els alcaldes emprenyats
i la gestió de la Sara
no dóna bons resultats.
 
Per primer cop en la història,
els del Centre Sanitari
han tancat un exercici
amb comptes deficitaris.
 
Si ja per visitar el metge
allò és tot un desgavell,
ara només els faltava
de tenir numbrus vermells.
 
També es veu que l’Alarcón,
amb el seu bon do de gents,
ha tingut els empleats
enfadats i descontents.
 
Després d’anys de Convergència
i la seva governança
Esquerra, als treballadors,
els tracta amb desconfiança.
 
Ho sabem, són funcionaris,
alguns de ben enxufats,
però això d’aguantar la Sara...
ja els planyo als desgraciats.
 
 
Caldrà, a més, veure els alcaldes
de llistes d'independents,
si aquest cop tornen a casa:
a les files convergents.
 
Aquests en tindran la clau
o, més ben dit, el pinzell
perquè poden triar el color
que haurà de tenir el Consell.
 
Si fem cas del que es comenta
la CUP s’hi presenta també:
la Viladrich ja es prepara
per anar al lloc primer.
 
Ai la CUP, amb solsonins
d’aquests de tota la vida
no sé si és gaire compatible
amb l’esquerra alternativa.
 
Els del PSC ja cal
que es pensin bé el que faran
que aquest coi de Ciudadanos
el lloc els hi cardaran.
 
Ja fa temps que van als Plens,
els veureu que prenen nota,
mentre no facin com el seu amo
i es col·loquin de farlopa...
 
 
Si es volen presentar, mira,
que ho facin, què vols que hi foti?
A mi ja m’estarà bé.
Ara! Que ningú els voti!
 
Si mai manen, Déu no ho vulgui,
prohibiran tot lo grogós:
ja es pot preparar la Junta
per canviar el vestit del Mocós.
 
I sinó, uns forasters,
prou se n'encarregaran 
com van fer ara fa unes dies
de nit i tots junts en clan.
 

Van treure llaços, pancartes.
Van fer un munt de gamberrades.
Però ens van deixar Solsona
neta per les enramades!
 
Perquè nois, com està el tema:
Catalunya dividida
i mira que la República
al final és de mentida.
 
Les intencions dels polítics
segur que no eren falses,
però han vist que això va en serio
i s’han cagat a les calces.
 
 
Perquè els jutges i els fiscals
els acusen amb desfici
d'uns delictes inventats:
quina farsa de judici!
 
Natres els fem homenatges, 
aplecs i cantem cançons
enlloc d'anar a Lledoners
i alliberar les presons.
 
“Porteu globus! Cartolines!
Vinga a veure qui en fa més!”
Però què és això, un CDR?
o una classe de P3?
 
“Atenció! Jugada mestra!
Puigdemont ja està tornant!”
Collons! Deu venir amb la RENFE,
ja el podem anar esperant...
 
Ens van dir i ens van prometre
que el president tornarie.
Sou rucs els qui us ho vau creure
que crec que en tindreu per dies.
 
A Bèlgica s'ha quedat
on és lliure amb certesa,
mentre aquí ens ha enxufat
un president per sorpresa.
 
 
El Quim Torra, que és un tio
que ningú mai ha votat
i ens l'han fotut per la força
a la Generalitat.
 
Ja poden haver-hi presos
o polítics exiliats
que aquí els partits polítics
els seus llocs els hi han cardat.
 
Uns tancats i lluny de casa
els altres, com carronyers,
van cobrant uns bons salaris
que són força llaminers.
 
I tots vosaltres, fillets,
tants anys lluitant per la causa
perquè després els polítics
ens hi hagin posat pausa
 
Quants anys de manifestar-vos
i comprar la samarreta
i quan vau anar a votar
la poli us partia la jeta.
 
Ni Governs restituïts.
Aneu-se manifestant,
ja podeu plorar pels presos
que els polítics van cobrant.
 
 
Jo el que veig és que als indepes
se’ls ha fet el cul petit
i, au, a complir les ordres
que venen des de Madrid.
 
Escolteu-me, sé el que em dic,
no hi gaires solucions
això només tindrà arreglo
si no és amb revolucions!
 
Si no hi ha Déu que ho arregli
que aquest prouta feina té
que de problemes, l’Església,
se'n poden comptar a milers.
 
Exempt és de pagar l'IBI,
el bisbat, per tots cantons,
s'apropia tot de coses
fent immatriculacions.
 
No ho sé tu, però a tot arreu,
fins i tot al purgatori,
agafar allò que no és teu
és cometre un robatori.
 
Sort que entre els seus preceptes,
als Manaments trobaràs,
que de tots deu, el setè
t'ho diu clar: "No robaràs!"
 
 
Doncs ja ho poden tornar tot
són una colla de lladres
i sinó ens espavilem
hasta ens robaran els arbres.
 
I sabeu jo què em pregunto?
De tan fato què en faran?
Cada cop menys feligresos
i també menys capellans.
 
També es volen quedar el cau
“tanc com puc” i “riu amunt”.
No li digueu res al bisbe
que et deixarà sense llum.
 
I amb això cal anar amb compte!
Ja se sap, per si les mosques,
que al clergat, quin historial
de tenir nens a les fosques.
 
Així ho tenen més fàcil
per jugar a fet i amagat
podent tocar la canalla
com han fet a Montserrat.
 
L'Església no hi ha qui la curi
ni un metge espiritualiste
i encara menys aquest bisbe
que ara també fa d'exorciste.
 
Per sort ara al Solsonès
no ens deixem endur pel pànic
que tenim alternatives
com les del centre xamànic.
 
El bon rei diu que m’allargo / La reina diu que m’allargo
i si falta algun aspecte
disculpeu-me, com també
als qui he faltat el respecte.
 
Tot i que el que hem dit aquí
no ens provoca cap esglai
perquè explicar la veritat
és cosa que no ofèn mai.
 
I si pel cas algun tema
ens hem deixat al tinter
no hi patiu, ens ho dieu,
i ja en parlarem l’any que ve.
 
Solsonins i solsonines,
mata-rucs i forasters
passeu una bona festa
com jo ho procuraré fer.
 
Viviu-la amb tots els excessos
això sí, no us facin mal.
Sols em resta desitjar-vos:
Passeu un bon Carnaval!

 

També hauries de llegir
Fa 10 setmanes

El Sermó del Carnaval Infantil 2019

Participació