Punt de vista

Símptomes d'esgotament

per Joan Roma, 11 de febrer de 2019 a les 09:09 |


Portem sis anys de mobilitzacions, concentracions, crides, reunions, plens extraordinaris, debats de mocions, penjades de pancartes, cartells, llaços, anades i tornades als tribunals, col·locació  d’estelades, moments històrics, actes especials....en un anar i venir, realment esgotador, per a totes les parts. Pels qui hi participen, i pels qui no hi participen , però ho segueixen pels diversos mitjans de comunicació.



Es fa difícil triar un mitjà de comunicació per estar realment informat, perquè la objectivitat i honestedat informativa, son escasses, en els temps que corren. Personalment, mai havia mirat tants documentals ni escoltat tanta música, com en aquests darrers anys.

Tant moviment, tant tacticisme, d’uns i altres, produeixen els primers símptomes clars d’esgotament. Això no vol dir que en un moment donat, encara no puguem veure, noves manifestacions o actes multitudinaris, però els impulsors han de prendre nota d’algunes coses que han passat aquest cap de setmana.

Per part dels partits de dreta, la mobilització a Madrid, no ha anat , ni de lluny com ells volien i esperaven. Fer una crida, a la defensa de l’Espanya eterna, inamovible, sacro – santa...mou molta gent, però no tanta com creien. Ajuntar PP, C’s i Vox, era sinònim de fer venir gent de tot el país, per omplir la Plaça Colón i uns quants carrers més, a tot el seu entorn. Doncs, no. El càlcul de 45.000 assistents, fins i tot és generós perquè la gent podia caminar amb una certa amplitud.

Com sol passar, ells n’hi posen dos-cents mil, però encara no s’ha inventat, el sistema de posar dos o tres pisos de persones en un mateix indret. La realitat és la que és i no la que alguns voldrien. A més, aquesta mobilització ha obert els ulls, a gent tranquil·la que no vol ser manipulada ni feta servir per a batalles manipuladores de la realitat.


Aquí, a Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis ( ACM) havia preparat una gran concentració d’alcaldes, al Saló de Cent, de l’Ajuntament de Barcelona. Es volia fer una demostració de força i representativitat de tot el món municipal, intentant tenir-hi alcaldes / alcaldesses de tots els partits. En alguns casos, s’hi feia falta es trucava 3, 4 o 5 vegades per intentar convèncer els reticents, sobretot els de determinats partits.

Al final, la nota de premsa parla “d’uns 400 alcaldes /alcaldesses”, que hi varen anar per a llegir un manifest, en demanda d’un “judici just”. Si algú mira la foto de l’acte, o parla amb algun dels assistents, aquests “quatre-cents”, es veuen sensiblement reduïts per la realitat. I si tenim en compte que a Catalunya hi ha 947 ajuntaments, es dedueix que allà hi varen anar molts menys de la meitat.

Podem buscar també altres exemples d’actes, concentracions, i mobilitzacions que han “punxat”, aquí i allà, la qual cosa mostra un cansament i esgotament de crides i apel·lacions poc rigoroses, per no dir, clarament exagerades i partidistes. Si una cosa ara ens convé a tots plegats, és el seny i la prudència, i deixar fer als qui tenen la missió de jutjar, per una banda, i de governar , per l’altra. Tenir tant de temps el país i la seva gent tensionada i pressionada, no és bo per a ningú.
 

 

Participació