Punt de vista

La demència senil de Carmen Maura

per Redacció, 11 de febrer de 2019 a les 07:53 |


Blog de l'autora


D’entrada, potser pensareu que vull parlar, segons Màrius Carol, del lapsus de Carmen Maura que volia dir: «me pone catalana dar dinero a los negros». Aquesta frase tindria moltes observacions i des de molts punts de vista, però el meu article parla de dones. També de dolentes i justes d’enteniment.

    Jo us vull parlar del diagnòstic clínic que, d’urgència, necessita aquesta actriu que en el seu moment es va fer passar per una dona progressista i lluitadora. Tanmateix, era de bona família: descendent del polític Antoni Maura. Era, el que llavors se’n deia «una chica bien» i es va convertir en una «chica Almodóvar».

    Segur que encara viu amb atacs de nervis i aquests li provoquen  la demència senil. No fa pas gaires anys, el 2015, en un programa d’un tal Risto Mejide (que suposo té tota una lleixa de guardons Pullitzer a la vitrina del seu menjador), va confessar que als trenta anys havia estat violada.

    No n’han passat ni quatre que és capaç de dir, en una entrevista a El Mundo, (diari al que també em fa un pèl estrany que hi concedeixi entrevistes) que les dones en fem un gra massa: «ya va siendo hora de que las mujeres empecemos a relajarnos. Con tanta reivindicación... vamos a empachar a todo el mundo. Vamos a acojonar de tal manera al género femenino que no va a haber forma de ligar»


    O els fatxes d’El Mundo li han pagat molt bé l’entrevista... (tant,  com per acceptar perdre la dignitat d’una manera tan barroera) o s’ha descuidat la medicació. Diria que les dues coses. Als 73 anys encara vol lligar? Si quasi cada dia, segons la vicepresidenta del govern dels de Madrid, ens llevem amb un cas de violència de gènere, ¿no hem de fer més reivindicacions en lloc d’aturar-les? Què té a veure que ella vulgui lligar amb la urgent necessitat d’eradicar la violència masclista?

    Segons les declaracions que va fer al periodista Pullitzer, per a ella va ser pitjor el seu judici que la seva violació ―aquí ja no hi tocava massa, tampoc. Segons ella, el fiscal era més repugnant que el violador perquè va preguntar-li: ¿tu no querías hacerte más conocida? I sí, és repugnant la pregunta, però no són repugnàncies comparables, al meu entendre.

    Sembla que a la Maura ja se li barreja tot i l’amnèsia li juga males passades. Perquè tampoc s’ha recordat que amb la seva última pel·lícula, amb la directora catalana Patrícia Font, se li ha posat la pell verda perquè també hi ha capital català per pagar-la a ella. A veure si el torna!

    I és que si tothom ha de ser molt curós amb la seva dignitat, les persones amb ressò mediàtic haurien de vigilar molt més perquè, en programes de tan alta volada o en entrevistes de diaris llegits per ments tan preclares, no els la puguin trepitjar tot esbocinant-les.

 

Participació