PGE

Els pressupostos de l'Estat per a 2019 passen de llarg del Solsonès

L'única inversió a la Catalunya Central se l'endurà la Catedral de Vic

per Redacció , 15 de gener de 2019 a les 16:21 |
Catedral de Vic | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El projecte de llei dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) pel 2019 preveu una inversió de 672.710 euros a la Catalunya Central, una xifra superior a la de l'any passat (111.000 euros), però inferior als 800.000 de fa dos anys.

Les partides, però, es destinaran íntegrament a la rehabilitació de la Catedral Sant Pere de Vic (581.040 euros) i la restauració del temple (91.167). O sigui que el Solsonès es quedarà a zero.


Segons es recull al PGE, els treballs de rehabilitació pressupostats des de Foment van començar el 2018 i s'allargaran fins el 2021, amb un cost total de 2,2 MEUR. La restauració de la Catedral, a càrrec de la direcció general de Belles Arts del Ministeri de Cultura, s'allargarà fins el 2020 i el cost total serà de poc més de mig milió d'euros. Com ja va passar l'any passat, el projecte de llei que ha presentat aquest dilluns la ministra d'Hisenda espanyola, María Jesús Montero, no preveu cap partida concreta per a infraestructures de la Catalunya Central.

Del Corredor Mediterrani als peatges: les inversions pressupostades per Foment


La inversió en infraestructures a l'Estat farà un salt important aquest 2019, segons els pressupostos presentats aquest divendres, els quals destinaran un major tros del pastís a Catalunya per intentar aconseguir l'imprescindible vot de l'independentisme per aprovar els comptes. El grup de Foment prioritza la inversió en la xarxa ferroviària per damunt de les altres, ja que aquesta rep el 73,7% de les inversions en infraestructures a Catalunya, segons un document del ministeri al qual ha tingut accés NacióDigital.

El govern espanyol argumenta en aquest document que compleix la disposició addicional tercera de l'Estatut i situa en el 19,2% el pes de la inversió total d'infraestructures a Catalunya. Aquest còmput, però, inclou 143,5 milions de despesa previstos per les filials portuàries, els quals -malgrat que aquests ens tenen participació majoritària de Ports de l'Estat- no estan inclosos en els pressupostos de l'Estat. Sense aquesta quantitat, per tant, els comptes preveuen a Catalunya el 18,1% de la inversió en infraestructures, un percentatge proper al 19,2% del pes del PIB de l'Estat que representa, però lleugerament per sota.


Aquest document del ministeri també xifra en 2.435,2 milions la despesa total del grup Foment a Catalunya (un 64,1% més que l'aprovada el 2018) i afirma que, pel que fa a les inversions, Catalunya és el cinquè territori que en rep més per habitant (281,28 euros per persona). Sigui com sigui, la inversió ferroviària és, sens dubte, la més destacable i, dels 1.875,16 milions previstos, 1.381,7 són per a ferrocarrils. Una quantitat un 96,3% major que l'any passat i concentrada en els trens de rodalies -Adif, que gestiona vies i estacions, fins i tot preveu multiplicar per 9 la inversió-.

Ferrocarrils: impuls de les rodalies i del Corredor Mediterrani

Per a la renovació i millora o ampliació de la capacitat de les línies de Rodalies, els pressupostos contemplen 650,9 milions tant per a infraestructures, vies, electrificació, instal·lacions de seguretat i comunicacions com per a soterrament de vies. Aquí estan incloses, per exemple, el desdoblament de la línia R3 entre Parets i La Garriga, així com l'ampliació de la capacitat de la línia 1 i de la línia 2, i els accessos a l'aeroport del Prat i millores a més de 25 estacions. També la integració urbana (soterrament de vies) de l'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac i Sant Feliu de Llobregat. 

Els pressupostos preveuen també una nova empenta al Corredor Mediterrani, pel qual estan previstos 368,2 milions d'euros. D'aquests, 25 milions serien per continuar els treballs d'accés ferroviari definitiu al Port de Barcelona, així com 319,6 més són per a la implantació de l'ample estàndard amb un tercer carril entre Castellbisbal i Vilaseca. Destaquen també els 251 milions addicionals per continuar les obres de l'entorn de La Sagrera. Amb tot això, Catalunya és el tercer territori amb més inversió ferroviària per habitant.

Ports: Barcelona encapçala les inversions estatals

El ministeri subratlla que, per tercer any consecutiu, l'Autoritat Portuària de Barcelona és, amb 106,3 milions, la primera de l'Estat quant a inversió, per bé que, a nivell autonòmic, Andalusia supera Catalunya. De fet, la inversió prevista en els pressupostos del 2019 (130,9 milions) és lleugerament inferior a la dels del 2018 (143,5 milions), però l'any passat no es va invertir tot allò previst (la liquidació es preveu de 95,4 milions).

Entre les actuacions al port de Barcelona, destaca la tercera fase de l'ampliació del moll adossat (15 milions) o el nou accés ferroviari (9,1 milions) i l'obra civil "nou Syncrolift moll Catalunya" (4,2 milions el 2019). A Tarragona, s'hi destinaran 2,3 milions a la terminal intermodal zona centre. El document també cita inversions alienes a Barcelona de 175,1 milions i a Tarragona de 45,4 milions.

Carreteres: millora de seguretat vial i aixecament de peatge

En el capítol de carreteres, la inversió prevista és de 152,2 milions, 70 dels quals estan destinats a manteniment i millora de la seguretat vial. Destaca el fet que es recull el compromís d'aixecar el peatge de l'AP-7 entre Tarragona i Alacant a partir del 31 de desembre d'aquest mateix any. També els 14,7 milions per desviar els camions de les carreteres N-II, N-240 i N-340 cap a l'AP-2 i l'AP-7 a Catalunya i al País Valencià, així com els 4,2 milions per abaratir peatges de la xarxa d'autopistes estatals.

Pel que fa a obres concretes, s'hi inclouen des de 14,2 milions per acabar la variant de Vallirana, fins als 19 milions per a l'autovia orbital de Barcelona entre Olesa i Viladecavalls, així com 14,2 milions per a l'enllaç de Vidreres de la N-II. 

Aeroports: Millores i ampliacions al Prat

La inversió aeroportuària creix un 16,5%, fins als 76,3 milions, situant-se Catalunya com la quarta amb més inversió en aquest camp. La major part de la despesa d'Aena l'acapara el recentment rebatejat aeroport del Prat, amb 49,8 milions, amb actuacions a les dues terminals o la remodelació de l'edifici dic sud de la T1 i de la plataforma d'estacionament. L'aeroport de Girona rebrà 5,9 milions, el de Reus, 5,8 milions, i el de Sabadell, 0,2 milions.

Pel que fa a Enaire, invertirà 14,6 milions a Catalunya, bona part per al control aeri de Barcelona/Gavà, amb millores en el sistema de navegació (5,1 milions) o el manteniment i equipament dels sistemes (5 milions). A Girona i Tarragona, en canvi, hi destinarà poc més de 0,1 milions.

 

Participació