Punt de vista

Trobada amb el cardenal

per Redacció, 11 de gener de 2019 a les 08:20 |

 

   Aprofitant que per Cap d´Any el món celebra el Dia de la Pau, el cardenal Óscar Andrés Rodríguez, de Tegucigalpa, fa la trobada més ampla i atansada als seus fidels de tot l´any. I la fa en l´espai del poliesportiu que la mare Maria de Jesús del Cid construí en el seu institut de San José del Carmen, a la qual sa Eminència visita personalment per a de manar-l´hi un parell de dies abans, segur que en un acte implícit de reconeixement de l´obra que la germana ha dut i duu a terme en la capital i rodalia. Visita que també acredita la cavallerositat del cardenal i la seva afabilitat amb tot aquell que ostenti el mèrit de ser home. Fa dos anys que vaig escriure una entrevista al cardenal, després d´aquella trobada, la del 2016, entrevista que fou publicada a Serra d´Or.



   És  clar, la trobada que fa amb els Hondurenys el dia 2 de febrer celebrant la festa de la Verge de Suyapa, és molt més nombrosa, però el cardenal no arriba a entrar en contacte amb els fidels com ho fa aquí. L´assistència al pontifical del 2 de febrer, on concelebra algun altre bisbe local i estranger i una seixantena de sacerdots diocesans, bé pot assolir els dos mil fidels, bé que no tots són hondurenys, ja que hi vénen molts salvadorencs que noliegen uns quants autobusos, que els salvadorencs també tenen devoció a la Patrona veïna. Els salvadorencs deuen tenir per Patró Sant  Salvador. La basílica és grandiosa i, a més d´omplir-s´hi tots els seients, aquests per a uns mil fidels, les bandes estan plenes de gom a gom. Vegem-ho.

  Sempre en aquestes ocasions el poliesportiu fa un ple, consistent en l´ocupació del centenar de cadires de ferro que els treballadors col·loquen en la pista de jocs i encara alguns s´asseuen a les graus de cada costat. Bé, anotem que la trobada no és feta el dia de Cap d´Any, perquè els ciutadans han vetllat, aquella nit, fent petar coents per celebrar l´arribada de l´Any Nou i gaudint-se amb familiars i amics de tamales, torrejas y de unos traguitos. Per descomptat que sense criticar-ho i desitjant que se´n puguin gaudir durant una colla d´anys. El cardenal sap que aquell dia no li arribaria gent i per això la celebra el 3 ó el 4 de gener, en dia laboral ‒que per aquesta mateixa raó també té més limitada assistència.

  Es féu present al lloc una bona mitja hora abans de l´acte per tal de poder saludar tothom i encaixar amb dignataris i simples ciutadans, dones i homes, amb els quals encaixa i parla de tu a tu. Per això els hondurenys l´aprecien tant i presten bona atenció a totes les seves intervencions públiques, a les seves paraules i directrius de caire religiós o de simple intenció social. És ben considerat en les altes esferes del govern i a nivell popular; els hondurenys saben que amb ell tenen bona representació a Roma i per això el valoren tant. Ja ha complert els 75 anys i, com tot bon bisbe i cardenal, té l´obligació de presentar la seva renúncia, i diu que ja ho ha fet, però que el Sant Pare no l´hi acceptà. N´és conseller, i per aquesta raó viatja molt sovint a Roma.

  Al poliesportiu portava un discurs ben elaborat i en set temes que anà esgranant no en to oratori, sinó molt familiar i parlant amb la gent, davant la qual estava assegut en una cadira i a peu pla, no dalt de l´escenari. Molt ben documentat i una mica llarg el discurs, a fe. Parlava molt de la política local i dels entrebancs nacionals per a la pau que té el país. No deixava els polítics en gaire bon concepte, per un general, però res no tenia a dir contra l´actual President, Juan Orlando Hernández, amb el qual hi ha bona entesa i que sempre assisteix al susdit pontifical i, al final, hi diu quatre paraules als assistents. (De passada, vull anotar que l´esposa que és a la presó, per corrupta, no és la de l´actual President, com algun mitjà de comunicació deia per Catalunya, ans la de l´ex-President Lobo). Ell això no ho mencionà, però sí que s´esplaià a puntualitzar que l´estancament econòmic del país, i de tota l´Amèrica Llatina, ha estat per la corrupció dels de dalt. Del cas local, s´estenia a la guerra en el món, a la manca de la pau messiànica en el planeta, profetitzada categòricament per Isaïes, però que mai no s´ha acomplert.


   Notava que sempre mencionava ¨la justícia i la pau¨, per aquest ordre, quan a mi em sembla que la veritable gradació és: ¨Justícia, pau i amor¨, o ¨harmonia¨ entre els homes. Que la justícia és la virtut fonamental en tot ordre de virtuts, tant sobrenaturals com humanes, si no hi ha justícia, estem privats de l´únic fonament veritable per a  ser bons en qualsevol altre aspecte. Valgui´m aquest petit retoc a la doctrina del cardenal, d´altra banda prou acceptable.

  Tampoc no mencionà el tràfic de droga com a causa fonamental de la criminologia en què Hondures a caigut davant del món. Segur que una raó o altra hi tenia. Jo sí que ho volia fer, a l´hora que donaren tribuna lliure, però ho vaig deixar estar en sentir que ja ho feia un advocat, per cert que d´origen xinès, que va aterrar el discurs del cardenal a la situació hondurenya. Un espontani, que feia la impressió d´home preparat, aprovà els conceptes del cardenal i suplicà que una còpia del discurs fos enviada a cada polític encimbellat en el govern de la nació. A la qual cosa el cardenal contestà que ja ho havia fet.

Pere Ortís

 

Participació