Punt de vista

Carta als familiars

per Joan Roma, 7 de gener de 2019 a les 11:05 |




Benvolguts familiars dels presos ,



No tinc cap dubte de que heu passat, millor dit, esteu passant, la pitjor experiència de la vostra vida, i mai hauríeu pensat trobar-vos en situació semblant. Ha de ser dura, molt dura, aquesta etapa, sobretot quan hi ha nens petits, o adolescents, als quals es fa molt difícil donar una explicació, a la manca de l’ésser estimat.

Amb tot, però, vosaltres trobeu un ampli recolzament i ajuda, procedent dels partits i moviments independentistes, els quals us acompanyen en aquest llarg i penós tràngol, a l’espera de judici, a l’espera de sentència, i a l’espera d’aclarir els anys a venir. Les penalitats son més suportables quan hi ha una àmplia solidaritat, al darrere o al costat.

Per les declaracions fetes, en les múltiples entrevistes, en tota mena de mitjans de comunicació, considereu injusta la situació que viuen els vostres éssers estimats. Fins i tot, alguns, arribeu a creure que no tindran un judici just, ni han estat tractats, segons marquen les normes de l’estat de dret, en el qual estem. Es més, molts, discutiu si realment vivim en un estat de dret.

Sense voler entrar en aquest apartat, en concret, el de l’estat de dret, no he trobat cap referència, cap declaració, cap remordiment ni cap pensament vers la situació en que hem quedat nosaltres.


Qui som nosaltres ? Nosaltres, som els milions de catalans i catalanes que no teníem ni tenim cap altra pretensió que viure en pau i tranquil·litat, a les nostres cases, en els nostres llocs de treball, fent vida normal. No volíem ni volem trencar cap relació amb la resta d’Espanya, perquè no ens ho havíem plantejat, ni creiem aportés cap benefici, ni cap millora, en la nostra vida quotidiana, o futura.

Nosaltres, som els que hem estat fidels al jurament fet, a l’accedir a càrrecs institucionals. No l’hem vulnerat ni l’hem traït. No hem volgut subvertir l’ordre constitucional, ni trencar els preceptes continguts en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Nosaltres, estimem Catalunya, amb intensitat semblant a la que podem estimar Espanya, i la Unió Europea, com a territoris on fem vida, i on la faran els nostres descendents.

Nosaltres, ens hem vist immersos, en un conflicte ni volgut ni desitjat, que ha trencat la normalitat i ha produït danys irreparables en les relacions familiars, en amistats perdudes, en negocis desapareguts, en activitats canviades, en expectatives truncades, ... per culpa d’un procés independentista que ha volgut imposar, unes condicions i unes decisions, mai votades ni mai contemplades, en les lleis vigents.

Nosaltres, hem vist trencar els juraments fets, pels polítics independentistes, hem vist vulnerar el Reglament del Parlament, els dies 6 i 7 de setembre de 2017, hem vist aprovar normatives i lleis que subvertien l’ordre constitucional i estatutari, ... a banda de moltes altres accions, portades a terme, pels membres del Consell Executiu i la majoria de la Mesa del Parlament.

Nosaltres, no hem fet res de tot això. No hem comès cap delicte ni cap acció contra l’estat de dret.  El trasbalsament de la vida quotidiana, del present i del futur del país, ha estat per obra i gràcia d’uns càrrecs institucionals, de partit i de moviments independentistes. Nosaltres no hi hem participat, però en patim les conseqüències, en graus més o menys elevats, però tots hi hem sortit perdent. I tanmateix, ningú ens ha demanat perdó, ni disculpes, ni propòsits d’esmena per reparar els danys causats.  Seria bo que quan parleu d’injustícia, d’estat de dret, de comprensió i solidaritat, penseu en els milions de catalanes i catalans, que n’hem sortit greument perjudicats, d’unes actuacions que mai haguessin hagut de tenir lloc.

Salutacions cordials d’ un afectat, per haver-se mantingut fidel, al jurament fet.

 

Participació