Punt de vista

Lliçons andaluses

per Joan Roma, 3 de desembre de 2018 a les 22:13 |


Com sol passar, seran molts ara, els qui es dediquin a pronosticar el que ha passat, a Andalusia. Ja sabem, com de fàcil és analitzar “ a toro pasado”, el que ha succeït. Però, el que ha succeït, sí ens ha de servir per a repassar unes quantes lliçons de política local, regional i general.



En primer lloc, no agrada, i sol ser contraproduent, convocar eleccions quan no toquen. La gent hi veu un cert ventatgisme per part del govern, i aquestes actituds es castiguen. I fa bé la gent, a castigar-les. Sóc dels partidaris de complir, sempre i en tot lloc, els compromisos assumits, i no buscar excuses per fer dreceres, o voler justificar decisions que ningú creu.

El govern de Susanna Díaz, podia haver continuat uns mesos més, malgrat el trencament del pacte, per part de C’s. Hi ha multitud de vies per prendre decisions i mantenir la normalitat, sense necessitat de convocar eleccions. No es va voler fer, pensant en el moment oportú per agafar els adversaris a contra peu, confiant en alguna enquesta, més o menys , ben feta, i oblidant que les enquestes, a dia d’avui, tenen un grau de fiabilitat molt, molt baix.

Però, si avançar eleccions va ser un error, molt més ho fou, la manera com es varen prendre les decisions i es varen fer públiques. La prepotència es castiga, penalitza qui en fa ostentació, i la presidenta, ha anat de sobrada, pensant en que els votants de sempre, es tenen, sempre. I la política és cada vegada més líquida, i més afectada per la realitat quotidiana, lluny de les fidelitats “eternes” del passat. El vot s’ha de guanyar, dia a dia, sense donar-lo per segur, en cap moment, ni en cap lloc.

A més, l’avançament de les eleccions, ha donat peu a que els partits d’oposició, es llencessin a competir per guanyar terreny i preparar-se per les eleccions realment importants, com son les generals. Això, obligava a un sobre esforç als opositors, i a contrarestar aquest ímpetu a un PSOE que ha viscut enfrontaments interns considerables, per culpa d’un dirigisme, antiquat i fora de lògica, amb divisions de sectors partidaris del passat, amb altres, encarats a preparar el futur, de la mà de la renovació que suposa Pedro Sánchez.


Les divisions internes, sempre passen factura, de forma contundent, sigui desanimant els votants de sempre, sigui desmobilitzant els més actius, amb el resultat de gent que es queda a casa, o gent que arriba a votar en blanc, com a forma de protesta.

També s’ha donat, un espai ideal, a l’extrema dreta, representada per VOX. Si algú creia que dividint la dreta, reforçant l’extrema dreta, era intel·ligent, ben aviat veurà tot el contrari perquè el tripartit pot ser un fet, , a poques hores o pocs dies. I si preocupant son els dos partits de dreta :PP i C’s, molt més preocupant és tenir un partit, absolutament embogit com és VOX.

Comesos , un bon nombre d’errors, queda clar que els errors es paguen i si toca al PSOE passar a la oposició, doncs s’hi passa. Es la lògica de la democràcia, i serà l’adequada medicina per a regenerar el partit, canviar usos i costums, i recuperar la confiança de la gent, que ha quedat pel camí. I tocarà buscar nous lideratges, nous objectius i buscar i demostrar les contradiccions de la dreta, perquè uns resultats semblants no es donin a les municipals ni europees del 26 de maig. Toca picar pedra, i reparar els danys causats, per massa anys de conformisme i escassa renovació i innovació. I paral.lelament demostrar, des del govern central, que una altra manera de governar és possible i viable, com ho està fent. Aquesta és la millor formula per a reanimar els ànims i preparar els propers embats electorals.
 

 

Participació