Punt de vista

En un món de fantasia

per Joan Roma, 5 de novembre de 2018 a les 16:32 |



Aquest, no és un títol meu, sinó una definició donada pel gran historiador i hispanista, John H. Elliot, en motiu de l’aparició del seu darrer llibre: Escocesos i Catalans. Precisament l’edició d’aquest llibre ha donat peu a múltiples entrevistes, escrites i parlades, demostrant un molt bon coneixement de les dues realitats, que posa molt lluny, una de l’altra. Però, vaja, el que m’interessa, és destacar les grans veritats que es deriven del seu coneixement de la realitat catalana, i l’enorme “fantasia” que ha tingut tot el llarg i enrevessat procés.



Aquest historiador, té l’avantatge de parlar, sense cap lligam intern o extern, que l’obligui a maquillar o manipular la realitat. Al contrari, en tot moment, mostra la distància deguda com per ser extraordinàriament objectiu i contundent, en les seves afirmacions i estimacions, de les quals se’n deriva una crítica a les presses catalanes, en contraposició a la paciència escocesa, però sobretot, troba a faltar lideratges sòlids i potents, a més a més de constatar que tots els impulsors del procés, vivien “en un món de fantasia”.

Construïren un relat, uns objectius, unes previsions que res tenien a veure amb la realitat. I el desenllaç és un exemple clar, del que passa quan de la fantasia s’ha de passar a la realitat, pura i dura. Pertoca, doncs, llegir un llibre com aquest, avalat per una trajectòria sòlida, d’un historiador amb profundes arrels , tant a la Universitat d’Oxford, com en la de Cambridge.

Un altre llibre que tothom hauria de llegir, és de Lola Garcia, directora adjunta de La Vanguardia, sota el títol de: El Naufragio. La deconstrucción del sueño independentista.  Un llibre molt ben documentat, amb informació directa, de gairebé tots els protagonistes del procés, a més d’informació procedent del govern central, i d’altres partits, en aquest cas, constitucionalistes.

Finalment, un tercer llibre està a punt de sortir, de la mà de Lluis Bassets, ex director d ‘El País a Catalunya, el qual l’any passat ja en va treure un , amb el títol “Lecciones españolas”, però que ara n’anuncia un altre, sobre els fets del darrer any. Vist els contactes i coneixement de la realitat, serà digne de ser tingut en compte.


Em permeto, recomanar aquests tres llibres, i veure de nou, el magnífic reportatge de Jordi Evole, emès per la Sexta, el passat dia 1, en que entrevistava una vintena de personatges de primer nivell, on es podia seguir punt per punt, hora per hora, els principals esdeveniments dels mesos de setembre i octubre, de l’any passat. Francament, hi havia intervencions que posaven els pèls de punta, per com s’havien dut a terme, i per com quedava demostrada la demagògia, falsedat i covardia, d’alguns del protagonistes del procés.

I és, en altres mitjans i altres latituds, on s’ha de buscar la veritat, fugint dels mitjans de propaganda de la Generalitat, i amics afins. Es impossible tenir informació fidedigne de TV3, Catalunya Ràdio, ni de cap altre mitjà públic, o subvencionat per la Generalitat. Aquests mitjans fan proselitisme i propaganda, no informació. Per tenir informació autèntica, objectiva i veraç, hem d’anar cap a mitjans de fora. Es aleshores quan veiem la immensa distància entre el que s’explica aquí, i el que realment va passar.

I lluny d’assumir els errors comesos, el que es pretén és desautoritzar la Justícia, atacar el govern central com a còmplice d’una acció de venjança, i justificar tot el dut a terme, com una mena d’acció dirigida a promoure la democràcia, oblidant la subversió que varen dur a terme del Reglament del Parlament, de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia. No és nou aquesta manera d’actuar , en termes històrics, en altres latituds, però ara la tenim aquí, a casa nostra.
 

 

Participació