Punt de vista

Exigim les fotos dels puters

per Redacció, 5 de novembre de 2018 a les 09:45 |


Blog de l'autora


La ministra Valerio és despistada o justeta o borni. I per això li han colat «un gol» en diu ella. El seu departament ha donat el vist-i-plau a la constitució d’un sindicat per a treballadores sexuals. OTRAS, en diuen. Quanta repugnància! Però jo no me la crec. Jo no sé si el pot de melmelada que tinc a la nevera està mig ple o mig buit, sé que per dos dies me’n queda. Però sí que sé si, per casualitat, hi tinc un gall d’indi de Nadal amb les seves prunes, patatetes... a punt per ser engolit.

    I a ella, se li ha fet malbé el gall d’indi perquè no sabia que li tenia. Quanta incompetència!

    No és el govern de Sánchez, feminista? No n’és ella? Diu que ha tingut el disgust més gran de la seva vida professional. Au, va! I el que és pitjor: la prostitució és legal a Espanya? En Sánchez diu que no i com que el gol ha estat de campionat i ja tenien el sindicat al BOE, ara diu que ja ha iniciat la impugnació. Veurem!

    El cas és que aquesta notícia ha donat peu a parlar del lèxic emprat  per a suavitzar els termes de la prostitució. Clients són els individus que van a comprar mitjons a El Corte Inglés. Els que busquen putes per a satisfer els seus instints, són puters. Les prostitutes no són culpables, com en alguns blogs, articles, fòrums... podem llegir. Són víctimes! Perquè la prostitució, encara que hi hagi homes a qui els costi d’acceptar, implica submissió, vexació i humiliació. I en la majoria dels casos, allò que indueix a les dones a prostituir-se és la misèria. I qui la fomenta, no és la víctima, sinó el puter que la sol·licita.


    I ja està bé de posar fotos de les dones agredides als articles que parlen d’agressions sexuals. A vegades també surten talons d’agulles de sabates de luxe. Quina barbaritat! David Bollero a Público exigeix que a partir de ja, els diaris comencin a publicar en primera pàgina les fotos reals dels puters que han agredit a les seves víctimes.  Ni que no les posessin a primera pàgina, no seria una mesura dissuasiva i per tant favorable?

    En el mateix article, Bollero ens explica que quan vivia a Madrid, hi havia un solar abandonat on els puters hi aparcaven per anar a buscar sexe pagat. Però es veu que va durar poc, el pàrquing. A algú se li va ocórrer de pintar a les parets els números de les matrícules dels cotxes que aparcaven allí...

    Segur que la iniciativa no va aturar els puters, però al menys, segur que els va incomodar.

    No podríem provar si posant les fotos dels puters o dels agressors sexuals al costat de la notícia, es reduiria el número de víctimes? Què costaria? Ni que només se’n salvés una, de vida, no valdria la pena?

    I és que les paraules cal utilitzar-les, especialment quan es tracta de delictes, per descriure la realitat, no per desvirtuar-la.

 

Participació