Punt de vista

Mossos, en situació crítica

per Joan Roma, 8 d'octubre de 2018 a les 09:31 |



Durant anys, he seguit molt d’aprop ,la seva creació efectiva ( no parlo del petit destacament històric, adscrit a la Diputació de Barcelona), fins al dia d’avui. Conec força bé les interioritats del Cos, els anhels, il·lusions i ambicions, per esdevenir una policia integral, molt professionalitzada i de prestigi.



No va ser fàcil el seu naixement ni el seu creixement i desplegament per tot el territori, perquè tot es va voler fer de nou, i el finançament no sempre s’havia negociat amb prou claredat, transparència i suficiència.

Com en tantes altres qüestions, alguns polítics del moment, somiaven en traslladar aquí els principis, funcionament i recursos de policies “mítiques”, com la Policia Muntada del Canadà, o els Bobbis anglesos. Al final, va néixer i créixer, amb alts i baixos, com és habitual en aquestes contrades, si bé, l’esforç d’agents i comandaments, va aconseguir arrelar, en totes les comarques i municipis.

Podem dir, que en aquests anys, va assolir una plaça de primera divisió, amb una professionalitat i eficàcia, similars a d’altres ,de molta més veterania i història. Els consellers/es, amb adequats directors generals, varen contribuir a una feina callada, fora de la cridòria i oportunismes polítics que poden fer molt de mal, si s’apliquen a un cos policial.

I aquesta és la qüestió , a dia d’avui. Sincerament, crec que el procés, ha comportat un trasbalsament immens, com per fer-los baixar a segona divisió, i si no es prenen les mesures oportunes, podrien caure a tercera, tant mal estan les coses, a nivell intern i extern.


El malestar ve de lluny, perquè no s’han emprès mesures encaminades a mantenir la qualitat del cos, en tots els seus elements essencials: sous, material, coordinació interna i externa, increment de plantilles, no politització d’alguns ascensos...

El malestar s’ha fet evident, amb dues grans manifestacions, a Barcelona, en pocs dies de diferència. I perquè els Mossos s’agrupin, independentment dels sindicats, és que la cosa és greu. I efectivament és greu, perquè en els darrers anys s’ha volgut fer un ús del Cos, a nivell polític, pujant i baixant comandaments, per afinitat política, per davant de la  estrictament professional.

Considero un error el nomenament de Miquel Buch com a Conseller d’Interior, i el seu Director General. Massa protagonisme, i manca de mà esquerra, per estar al capdavant d’un departament tant delicat com aquest. Contrasta totalment amb el tàndem que formaven l’anterior cúpula , Jordi Jané – Albert Batlle.

Bé, a dia d’avui, el Cos necessita un revulsiu immediat, en forma de múltiples accions destinades a recuperar els ànims perduts. El primer, és el seu reconeixement professional. Es increïble, el grau de menyspreu demostrat pel president Torra, animant les accions dels CDR, i oblidant el paper que els toca jugar als Mossos, en temps tant convulsos com els actuals.

El segon, és redreçar l’ordre intern, molt malmès per decisions poc coneixedores del Cos, amb distribucions de càrrecs , inadequats o aleatoris. El tercer, és fer previsions de futur amb convocatòries anuals, per preparar el relleu de plantilles envellides. I per aconseguir-ho cal una clara sintonia amb el govern central que és qui les ha d’aprovar i finançar. Tant senzill i clar com això.

I no serà aprofundint les diferències o malfiances amb els altres cossos policials: Policia Nacional i Guàrdia Civil , com es podrà funcionar millor. El 1-O va espatllar moltes coses, i una de greu, fou la sintonia existent entre els tres cossos. No s’ha recuperat i en alguns moments, sembla no hi hagi cap interès en aconseguir-ho, quan és un element essencial per obtenir bons resultats. I la gent com els agents, el que volem son bons resultats, sigui qui sigui el qui els aconsegueixi. La seguretat és cosa de tots, i ara els Mossos es veuen avocats a fer feines, molt poc grates, sense la coordinació necessària ni els mitjans adequats. I haver de fer coses increïbles, com , ara mateix acollir a les seves dependències menors no acompanyats ( MENA) , dormint en llocs totalment inadequats, havent de fer atenció a uns joves que mai haurien d’estar en una Comissaria. Es un exemple més, de les disfuncions i mala gestió d’un govern que té en el cap, altres coses que no els problemes de cada dia.

 

Participació