Punt de vista

Legals, sí - ètics, no. Sous d'escàndol

per Redacció, 6 d'agost de 2018 a les 12:34 |


En política, no solament s’ha de saber sintonitzar amb el carrer, sinó donar exemple. No pot ser que en plena crisis laboral, econòmica i, per descomptat, política, se li acudeixi al president per delegació, Quim Torra, apujar-se el sou, un 5,2%, quan la majoria de treballadors , han perdut poder adquisitiu, o quan els funcionaris i treballadors d’administracions públiques, porten quatre anys amb el sou congelat, amb una puja de l’ 1%, l’any passat.


Com es pot actuar amb aquesta frivolitat ? Es que d’això també se’n donarà la culpa, a Madrid ? Està realment preocupat per les finances de la Generalitat ? Algú ha vist la realitat dels sous dels alts càrrecs del govern  català ? N’explico alguns, molt comprimits, per raó d’espai.

El President del govern espanyol, Pedro Sánchez, té un sou de 80.953 euros. El President, Quim Torra, se l’ha posat de 146.926 euros ( un 5,2 % més que el que tenia Puigdemont, l’any passat ). Es a dir, Quim Torra cobra un 81 % més que Pedro Sánchez.

Però, és que tenim 240 alts càrrecs, sí, dos-cents quaranta, que cobren més que el president del govern espanyol, de manera que es dona la paradoxa, per posar una paraula fluixa, que els Consellers catalans, cobren un 55 % més que els Ministres.

En total, en el govern català, hi figuren 413 alts càrrecs i directius d’entitats públiques. Un nombre realment exagerat pel que representa una administració de segon ordre, com és l’autonòmica, encara que tingui la pretensió de convertir-se en un estat.


Aquesta manera de proveir i pagar els càrrecs , fa molt de mal a la política, en general, perquè representa el menys noble i més oportunista de les maneres d’actuar. En molts aspectes, dona la impressió que els partits de govern, s’han convertit en unes entitats de col·locació, més que d’administració i gestió.

Posar per davant, amiguisme, familiaritat, sectarisme o partidisme, repercuteix en l’administració dels afers públics, com podem veure, en la majoria de departaments i organismes públics, on hi figuren persones totalment alienes i inexpertes pels temes que han de gestionar. Ningú s’estranyi de la mediocritat i la paràlisis de múltiples projectes, si al capdavant hi han col·locat persones sense idoneïtat.

Un altre aspecte que se’n deriva d’aquesta situació, és el desànim de tècnics i funcionaris, a les ordres de personal no qualificat, però que actua com els seus superiors, cobrant molt més que ells,  sense la preparació deguda.

En aquests moments, s’està treballant en el pressupost de l’any que ve. Tots sabem les greus dificultats per quadrar números, i la importància de ser auster en tots els capítols i partides. El pressupost de la Generalitat conté, un volem de deute i endeutament enormes ,com per ser especialment modèl.lic en la seva confecció. Doncs, no. El capítol d’alts càrrecs, demostra frivolitat i lluita per interès propi, abans que pel col·lectiu. Com es pot demanar austeritat, bona administració i gestió, als altres, quan les remuneracions personals, en queden fora ? Algú hauria d’explicar-ho i altres, haurien de demanar-ho on pertoca: en el Parlament. Ah, però està de vacances fins a l’octubre.

 

Participació