Escola El Vinyet

Surt a licitació les obres de construcció de l'Escola El Vinyet de Solsona

Les obres durarien uns 18 mesos i l'escola es podria estrenar el curs 2020-2021

per Ramon Estany, Solsona, 28 de juliol de 2018 a les 07:19 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

La Generalitat ha posat fil a l'agulla a una reivindicació educativa de Solsona, la construcció de l'edifici i equipaments de l'Escola El Vinyet. Aquest mes s'ha tret a concurs l'execució de les obres, amb un pressupost de licitació de 5.465.499,62 euros, IVA inclòs (21,00%).

La durada del contracte és de 18 mesos i el termini de presentació d'ofertes finalitza el proper 3 de setembre.
La notícia de la construcció definitiva de l'escola ha estat rebuda amb il·lusió per la comunitat educativa d'aquest centre, que veu que finalment es posa fi a una reivindicació des de l'any 2007, i 11 anys de cargoleres.
La directora de l'Escola El Vinyet, ha avançat a NacioSolsona que el nou edifici tindrà una capacitat per a dos-cents alumnes i en destaca que serà un centre escolar amb un nivell de sostenibilitat ambiental molt alt, amb plaques fotovoltaiques i caldera de biomasa.
 
 
L’objecte del  projecte és la nova construcció de l’escola “El Vinyet a Solsona, (Solsonès), que compren un centre docent amb una línia d’educació infantil i una línia d’educació primària. 

El solar cedit per l’Ajuntament de Solsona per a la construcció de l’escola esta situat a la partida de Sant Bartomeu, en l’Àrea Residencial Estratègica denominada “La Cabana del Màrtir”, d’acord al Text Refós del Pla d¡Ordenació Urbana Municipal, te forma sensiblement rectangular amb el seu costat llarg segons l’eix SE-NO aproximadament. Te una superfície de 9.972,00 m²., segons els documents oficials de cessió. Les seves llindes són les següents:
1. Nord: amb la resta de la finca de la qual es va segregar, mitjançant un vial de nova creació, actualment ja urbanitzat.
2. Sud: finca de la qual es va segregar, qualificada com a zona verda.
 

Descripció general del projecte en relació a l’entorn i dels espais exteriors adscrits.
 
El solar presenta un pendent uniforme descendent en sentit est-oest d’un 7% aproximadament essent la part baixa el límit amb la carretera LV-4241, amb la conseqüent escorrentia natural cap a aquest costat del solar. Davant la disjuntiva de com s’implanta l’edifici en el solar, dels tres vials públics de que disposem, cal descartar dos d’ells per les seves característiques: la carretera pels problemes de seguretat que planteja i el camí del cementiri per la poca entitat del vial en si mateix i pel fet que existeix un desnivell en aquest límit d’uns dos metres en alguns punts, entre el vial i l’interior del solar, existeix un mur de pedra que resol aquest desnivell.
 
Així doncs, es pren la opció de recolzar l’edifici en el vial de nova creació, que per les seves característiques i amplada sembla el més aconsellable. Aquesta opció també permet deixar sense obstacles l’escorrentia natural de les aigües, que també sembla adient en la hipòtesis d’inundacions. L’edifici consta de dos cossos que estan decalats en planta i en secció. En planta per assenyalar l’entrada principal i en secció per adaptar l’edifici a la topografia. El primer cos, el més llarg, conté totes les aules i serveis generals de l’escola: menjador, cuina, biblioteca, zona d’administració, consergeria, etc..., i es desenvolupa en dues plantes. El segon, més petit i situat 1,92 metres per sota de la planta baixa del primer, conté el gimnàs i els vestidors, amb la vocació que el gimnàs es pugui utilitzar també com a sala d’actes i fora de l’horari lectiu de classes de l’escola.
 
Aquesta divisió en dos edificis que s’adapten al pendent del terreny, també es reflexa en els espais lliures. El “pati de l’escola” també es divideix en dos plataformes: la primera situada en la part alta, al costat del cos principal d’aules, que a la vegada es subdivideix en dos sub-patis, un pels alumnes d’infantil i un altre per a pati general. La superfície d’aquesta plataforma és fonamentalment “tova”, amb paviments de cautxú reciclat i sauló. La segona plataforma correspon a la pista esportiva, esta situada també 1,92 metres per sota de la primera, en relació directa amb el gimnàs i vestidors i la seva superfície és dura, amb paviment de formigó. El desnivell entre aquestes dues plataformes es resol amb unes grades al costat de la pista que sembla una bona solució pels esdeveniments esportius escolars que s’hi puguin celebrar.
També volem destacar dins d’aquests apartat de descripció general del projecte, la intenció del projectista de dissenyar un edifici passiu, un edifici de consum energètic baix o molt baix, en un intent d’avançar-se a la entrada en vigor de La Directiva 2010/31/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de maig de 2010, estableix que per l’any 2018 els nous edificis públics han de tenir un balanç energètic gairebé nul.  Per aconseguir això s'ha incidit en les tres vessants fonamentals en les quals es recolza la eficiència energètica dels edificis:
1. La envolupant.
2. La eficiència energètica dels sistemes.
3. La producció d’energia renovable in situ.
 
 El primer objectiu que cal aconseguir quan es dissenya un edifici passiu és reduir al màxim possible la demanda d’energia, això comporta una envolupant d’altes prestacions tèrmiques. Gruixos d’aïllament importants, 20 cm., de polietilè expandit amb partícules de grafit que li donen una conductivitat tèrmica realment baixa, 0,032/mK, ; la col·locació  de fusteries exteriors amb transmitàncies al voltant de 1 W/m²K, amb la incorporació de vidres triples i la aposta per la doble coberta, que ha demostrat àmpliament el seu bon comportament en reduir la demanda de refrigeració, són les estratègies que s’han utilitzat en el projecte per tenir una demanda d’energia realment baixa.
 
 El segon objectiu és tenir unes instal·lacions el més eficients possible, això vol dir amb un alt rendiment. S'ha optat per la il·luminació amb LED, per tal de reduir al màxim el consum d’energia per aquests concepte, i per l’ús de la biomassa com a combustible del sistema de climatització. Si be la biomassa no representa en sí  mateixa una alta eficiència energètica, des del punt de vista de les emissions, si que és una manera de reduir-les considerablement, i si l’emplaçament de l’edifici esta situat en una zona de producció de la matèria primera, com és el cas, pensem que és una opció molt vàlida perquè, d’aquesta manera, també es dona sortida a un material que d’altra manera no tindria.


Finalment s'aposta per la col·locació de panells fotovoltaics, amb una producció aproximada d’uns 20 KWh per autoconsum, de manera que l’energia final consumida d’origen no renovable sigui la mínima possible.
 

 

Participació