Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Perquè s'amaguen els dies 6 i 7?

| Actualitzat el 10/07/2018 a les 07:56h



De ben segur, tots hem vist centenars de vegades, els fets de l’1-O, exposats pels partits independentistes com una mostra de la falta d’autèntica democràcia a Espanya. TV3 i alguns altres mitjans “addictes a la causa” tenen ja desgastades les imatges, de tant repetir-les. De fet aquell dia, es va demostrar l’autèntica ineficàcia del govern central, per una banda, i la immensa estupidesa de la seva reacció, donant els millors arguments als partits independentistes.  Fins i tot, alguns han fet córrer que la retirada de les forces de seguretat, fou motivada per una petició directa d’Angela Merkel, a Mariano Rajoy. Res de res, la petició i exigència, fou molt més propera i de casa, casa. Només faltaria que la presidenta d’Alemanya hagués d’intervenir en afers interns d’un altre país.

Ara bé, fixeu-vos estimats lectors, com no haureu vist, ni una sola vegada més, els fets dels dies 6 i 7 de setembre de l’any passat. Curiós, no ? Doncs, no. Quan en un país com el nostre, hi ha gran domini dels mitjans de comunicació per part del govern, s’amaguen informacions i imatges que puguin trencar el relat inventat, deformat, o clarament falsejat. M’explico.

Els dies 6 i 7 de setembre, varen suposar un autèntic cop mortal a la democràcia estatutària i constitucional. Un cop que va ser aturat pel Tribunal Constitucional, però que d’haver reeixit, la situació hagués esdevingut realment anti- democràtica. Per què ? Mireu, el Parlament de Catalunya està conformat per cent trenta- cinc membres, repartits en els diferents grups parlamentaris, en funció dels vots que han obtingut. El nostre Parlament, com tots els altres, té el seu Reglament, que és una autèntica Carta Magna, en la qual figuren les regles de joc, pel seu correcte funcionament.

Va costar molt, arribar a consensuar un Reglament, ampli, rigorós, ponderat i exhaustiu en tots els elements, perquè permeti un bon funcionament de la Cambra Catalana. Però es va aconseguir, i és així com ha funcionat raonablement bé, fins l’any passat. Què va passar els dies 6 i 7 de setembre ? doncs, que la presidenta Forcadell i quatre membres més de la Mesa ( autèntic òrgan de govern ) varen acceptar que tres grups parlamentaris trenquessin el Reglament, i vulneressin greument la nostra Carta Magna. La dels diputats i diputades.

Els diputats, havíem establert que per a qualsevol canvi en el Reglament, es necessitessin noranta diputats ( dos terços de la Cambra). Lògica decisió per evitar canvis , cada dos per tres, en funció de majories – minories , transitòries. Doncs bé, en aquells dies, amb només setanta-dos diputats, es varen canviar les regles de joc, i es va decidir , de forma conscient i premeditada, la vulneració del Reglament, i més greu encara, la subversió de l’ordre estatutari i constitucional. Perquè ens entenguem, es va decidir vulnerar de forma rellevant i profunda, els principis continguts en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya , i els de la Constitució Espanyola.

No va ser una decisió presa, en calent, amb ignorància de la llei i les seves conseqüències, sinó preparada i duta a terme, amb clara prepotència i menyspreu a la legalitat vigent. Es més, tots els protagonistes tenien informes contundents dels lletrats del Parlament, de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat ( una mena de tribunal constitucional català), i advertits per escrit pel Tribunal Constitucional , de no dur a terme aquelles votacions. Tot va ser vulnerat, i així es va perpetrar el pitjor atac a la democràcia. Molts no volen recordar ni que els hi recorden aquells dos dies d’ignomínia, perquè mai podíem imaginar es produïssin fets com aquests, en la Cambra Catalana. No us estranyi que s’amaguin les imatges, i sobretot els textos aprovats, perquè suposen un trencament radical amb les normes més elementals de la democràcia , sota el nom de Lleis de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República. I d’aquelles accions, se’n varen derivar les corresponents acusacions i actuacions judicials, posteriorment, ampliades a d’altres actuacions complementàries. Que alguns ara no les vulguin recordar, és una cosa, però que allà s’inicià la fugida endavant, no hi ha cap dubte.
Notícia en PDF
Notícia en PDF

COMENTARIS

No s'amaguen
Joan V., 10/07/2018 a les 08:55
No s'amaguen, s'ajusten a la proporcionalitat informativa, és a dir, se'n parla quan se n'ha de parlar. I per això ara ja fa temps que no se'n parla TANT (que no és el mateix que no se'n parli), perquè els fets de 6-7 de setembre ja no tenen avui tanta rellevància com, malauradament, sí que la tenen els fets del primer d'octubre, els quals, juntament amb els del 20 de setembre, serveixen al Jutge Llarena per a construir contra l'independentisme tot un relat incriminador ple de mentides i manipulacions. Mentre vagi apareixent interlocutòries basant-se en interpretacions del primer d'octubre, és ben normal que aquelles imatges segueixin sortint als mitjans. A mi em preocuparien força més les imatges que emeten (o deixen d'emetre) els canals espanyols, perquè prop del 80% de habitants del país veí es pensen que el primer d'octubre no hi va haver violència policial.

Pel que fa a la qüestió central de l'article, dieu: «Els diputats havíem establert que, per a qualsevol canvi en el Reglament, es necessitessin noranta diputats ( dos terços de la Cambra)». Si aquest és el rovell de l'ou, senyor Roma, li recordo què va passar també amb la reforma del Reglament per a aprovar de manera exprés la llei de referèndum, que s'havia esdevingut només uns pocs dies abans, el 26 de juliol (i que, de fet, havia de ser el fonament per a la votació del 6 i 7 de setembre):


https://www.ara.cat/politica/Llum-reforma-reglament-aprovar-referendum_0_1839416181.html


Com podeu llegir a l'article, també llavors els partits defensors de l'espanyolisme monàrquic (PSC, PP i C's) us vau omplir la boca amb paraules gruixudes sobre la Reforma ("cacicada", "emmordassament dels partits contraris al Procés", "un clar abús", "un atropellament dels drets", "no és democràcia", etc.), i també llavors els lletrats del Parlament i el Consell de Garanties van emetre informes en què en desaconsellaven la tramitació.

El que no soleu recordar és el desenllaç: que, malgrat tots aquests gemecs i acusacions, el Tribunal Constitucional espanyol va acabar avalant la Reforma. Llàstima que fos a misses dites, a finals de novembre:


https://www.ara.cat/politica/TC-declara-constitucional-reforma-reglament-Parlament_0_1915008642.html
Criteris de la Fiscalia de l'Estat (ara del PSOE)
Joan V., 10/07/2018 a les 09:14
Per cert, senyor Roma, vostè que és del PSOE, ¿em podria explicar els criteris seguits per la fiscalia aquesta darrera setmana en aquest parell de casos?

1) La fiscalia retira les acusacions a Andalusia sobre el "cas Edu":


https://digitalsevilla.com/2018/07/06/junta-fiscalia-fuerzan-juez-cerrar-10-juicios-corrupcion-formacion/


2) La fiscalia descarta rebaixar l'acusació contra l'1O:


https://www.ara.cat/politica/general-descarta-demanar-rebaixa-politics_0_2048195283.html


Sobre el cas d'Andalusia, i atès que als del PSOE els agrada tant parlar del 3% català, només vull recordar que el "cas Edu" triplica la quantitat d'euros defraudats pels convergents:

a) Cas Edu:
https://www.casos-aislados.com/Caso-Aislado.php?Caso=Caso
%20Edu%20(C.%20de%20Formaci%C3%B3n)&numero=161

b) Cas 3%:
https://www.casos-aislados.com/Caso-Aislado.php?Caso=Caso
%203%20per%20cent&numero=217
Tot el què vulguis
Anònim, 10/07/2018 a les 09:56
Si, si, tot el què vulguis. Però jo no vaig veure que cap diputat del Parlament hagués de ser atès per cops de porra, estrebades, empentes, contusions, traus, ferides... I vosaltres, que això bé que ho devieu veure, vau callar i us vau ajuntar amb la mà executora
Article 135
Anònim, 10/07/2018 a les 11:21
És curiós que es queixi d'això i, en canvi, no digui res de la cacicada que va representar l'article 135 de la Constitució. I no perque ho demanés una part important de la societat espanyola, sino perque ho demanava el poder econòmic de Brusel·les.

Es va fer en una tarda i sense cap mena de debat, ni tan sols al Parlament.

I perque se sàpiga, el que es va aprovar és que els titulars de deute públic tenen prioritat per cobrar, sigui els interessos o el principal al seu venciment. És a dir, el dia que no hi hagi suficients diners, els que es quedaran sense cobrar el que se'ls deu seran pensionistes, funcionaris, proveïdors,...

Evidentement, tot això era perfectament legal. Però no deixa de ser una cacicada.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
dissabte
14°C  27°C
diumenge
12°C  23°C
dilluns
14°C  30°C
Chakir El Homrani, el conseller de la diversitat que juga a rol
Chakir El Homrani/Adrià Costa

Chakir El Homrani, el conseller de la diversitat que juga a rol

El substitut de Dolors Bassa al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies demana antendre la complexitat d'una societat plural, conformada per històries com la de la seva família, originària del Marroc

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: