Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Iniquitat que engreixa

| Actualitzat el 03/07/2018 a les 21:45h

                                                                                                                              
    El jutge Llanera està eufòric per tant com l’ensabonen els seus aduladors per haver enviat “malversadors” i “sediciosos” a les presons de Madrid. N’està eufòric i pletòric. I tant s’entusiasma que acaba d’imposar-los una multa desorbitada per tal que no la puguin pagar i així tingui motiu i raó per a confiscar-los els béns. Amb aquesta nova andanada el bon senyor se sent altament sublimat i segur que ell mateix resta esbalaït de l’altura on ha arribat i que fa tot just un any no hauria pas somiat. Molt per aquesta mateixa línia aniríem resseguint el fil conductor de com s’han fet grandes muchos grandes de España.

   Naturalment que cal una bona dosi de sang freda per contemplar un absurd que cobra per moments aspectes de bogeria, la qual no hauria de tenir lloc en homes que han de ser tan seriosos i justos per la consciència de la seva responsabilitat, ja que de la seva actuació depèn la pau, l’harmonia i la bona relació entre els qui estan sota el seu càrrec, càrrec tan crític i decisiu. Ja comentàvem una altra vegada el fet i subratllàvem que les despeses verificades en la preparació del referèndum de l’1 d’Octubre, si és que en realitat foren tals i tan grosses ─cosa que ha estat desmentida pel ministre d’economia del govern central anterior, senyor Montoro, ves per qui─  foren despeses de diners del poble català a favor del seu major benefici que és la consulta per veure què diu i què decideix respecte a la seva llibertat i sobirania, cosa nobilíssima i que bé cohonesta una bona despesa, ja que mai uns diners públics poden ser tan ben despesos com a favor del dret  a exercir l’expressió de la seva volença de ser lliure i sobirà. Amb la seva acusació gratuïta i calumniosa el jutge Llarena vol crear-se un motiu per podrir allò legítim que l’Honorable Puigdemont dugué a terme amb audàcia i visió, que és massa per al que pot ser tolerat pel govern central i pels jutges castellans. El lema és que cal cruixir Catalunya, sigui com sigui, vingui  el que vingui.

   L’altre crim forjat pel jutge Llanera és que foren tancats a la presó per “sediciosos”. De sediciós n’és aquell que es rebel·la contra una autoritat legítimament constituïda sobre seu i que ell accepta de bon grat. Però ni una cosa ni l’altra s’ha acomplert amb l’autoritat del poder de Madrid sobre els catalans, puix que el seu poder, la seva autoritat, foren imposats per la violència de les armes i de la guerra i el poble català, amb els seu capdavanters, mai ha acceptat de bon grat l’autoritat dels de Madrid, tan sols l’ha acceptada el poble català ignorant i amb el cervell capgirat, la qual cosa no és ni humana ni vàlida. El jutge en qüestió desconeix la història, o la vol desconèixer. A part que, segons poguérem veure en aquell programa emès per TV3, els senyors en qüestió, tancats a la presó, durant el referèndum de l’1 d’O. apaivagaren la massa de votants perquè no fessin desastres contra els guàrdia civils que els aporrinaven i moderaren tant com pogueren la indignació causada pels eterns enemics de Catalunya, que sempre l’han vexada amb odi. El jutge Llanera ha fet prodigis d’injustícia que, si tenia dos dits de dignitat en el seu càrrec de jutge no hauria fet. Calia que apliqués al cas del moviment català per la seva llibertat no un criteri tancadament castellà, si voleu espanyol, ans un criteri universal, parant ment a la dignitat d’un poble i al seu dret humà a decidir ell mateix el seu destí i no un foraster per comptes d’ell que l’odia.

  Poble català, grossos absurds, que haurien de fer caure la cara de vergonya als seus autors, s’oposen a la teva serena i merescuda llibertat. No en facis cas i tira endavant. Els mateixos absurds que cometen, com si no hi hagués homes i dones intel·ligents i justos al món, els cauran a sobre tard o d’hora. La iniquitat, bruta violència, no pot durar i tard o d’hora s’obriran camins impensat per a nosaltres i sortirem amb la nostra, amb la de la raó i el dret universals.
Notícia en PDF
Notícia en PDF

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
dissabte
14°C  27°C
diumenge
12°C  23°C
dilluns
14°C  30°C
Chakir El Homrani, el conseller de la diversitat que juga a rol
Chakir El Homrani/Adrià Costa

Chakir El Homrani, el conseller de la diversitat que juga a rol

El substitut de Dolors Bassa al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies demana antendre la complexitat d'una societat plural, conformada per històries com la de la seva família, originària del Marroc

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: