Punt de vista

Contradictòria posició

per Redacció, 2 de juliol de 2018 a les 13:30 |


No entenc als protagonistes del procés independentista. Durant anys ens havien venut que la seva estratègia i voluntat era marxar d’Espanya, per les bones o les males. Creaven república, preparaven tot per “construir estructures d’estat, finançament d’estat, relacions exteriors, i fins i tot un exèrcit català”. Tot, per conformar un nou estat que estaria dintre de la UE, de forma automàtica perquè consideraven impensable una UE sense Catalunya. Tot estava lligat i preparat, per trencar el cordó umbilical, i caminar sols, lluny de l’estat opressor.


Així ho expressaven personatges rellevants del procés. En primer lloc tots els membres del Consell Executiu amb Carles Puigdemont al front, però tot seguit, els principals diputats i impulsors, recorrien el país, portant la bona nova, de la imminent independència, preparada amb pèls i senyals, pels intel·lectuals del procés. Qui no recorda el reguitzell de conferències de Lluís Llach, Germà Bel, Xavier Sala Martín, Santiago Vidal, i mig centenar més de càrrecs institucionals, de partit, periodistes, etc ?.

També hem de recordar els papers del procés, en els quals es transmetien les previsions per ocupar ports i aeroports, centres neuràlgics, organismes rellevants, etc, en el que havia de ser una proclamació i una acció immediata per posar en marxa el nou país. Tot estava escrit, tot estava planificat i fins i tot, tot estava dit.

Però, ara ens trobem amb una contradictòria posició. Cap dels dirigents, assumeix les propostes, i els discursos fets, un any enrere. Ja no diem , dos o tres anys, enrere. Es a dir, o abans mentien, o menteixen , ara. Qui vulgui pot recórrer a les hemeroteques de diaris, revistes, ràdios o televisions, i a tot arreu trobarà referències sobre els objectius perseguits, i les mesures que es prenien, per assolir-los. Com pot ser no reconèixer ara, el que es pretenia fer, aleshores ? Perquè no tenir la valentia d’assumir les responsabilitats pròpies, fent front a les conseqüències que se’n puguin derivar.

Queda fatal, veure com tothom s’escapoleix dels temes, i vol fer veure que tot eren paraules i més paraules, sense la voluntat de portar-les a la pràctica. Sembla com si els dies 6 i 7 de setembre de l’any passat, no haguessin existit, o com tampoc haguessin existits despeses, decisions i implementacions d’accions, destinades a desobeir el tribunal constitucional, o els propis òrgans del Parlament i de la Generalitat, com és la Comissió Jurídica Assessora.


Estem, en una batalla per un relat imaginari. Es a dir, els tribunals entenen com a delictes les accions i decisions preses, amb ànim de subvertir l’ordre constitucional. En canvi els dirigents i impulsors, defensen la innocència de les accions empreses, perquè no tenien l’ànim de trencar ni vulnerar la legalitat vigent. Francament sorprenent i contradictori, perquè no era això el que ens havien dit i redit, durant mesos per no dir anys ?. Sempre havia quedat clar, l’incompliment de les normes vigents, si no permetien emprendre la via decidida. O no era això? Haurem de prendre com a principal testimoni de la veritat real de les coses, a l’ex consellera Clara Ponsatí ?. Curiós testimoni, per a uns i altres. Parlo dels independentistes i dels constitucionalistes. Serà un testimoniatge, digne de ser escoltat. Veurem en que queda, el que realment es volia fer, i que realment es va fer.

 

Participació