Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Tant com dormir amb l’enemic?

| Actualitzat el 10/06/2018 a les 19:06h
 
    
La Simoneta ens sorprèn amb aquesta afirmació: “Les dones dormim amb l’enemic”. Quina por! És una afirmació desolada i desoladora, capaç d’encendre la tercera guerra mundial entre els dos sexes que té la humanitat. Bé que la fa rere un títol de l’escriptora nord-americana, Vivian Gornick, que fou capdavantera del moviment feminista als Estats Units.
No conec la gringa, però, si he de ser franc, em sona una mica derrotista.
No en fan un gran massa les amables mestresses amb aquesta afirmacions tan furients i ressentides? De fet, no negarem que hi puguin tenir tota la raó. De tota manera, la glossa que en fa la nostra Simoneta sembla equilibrada i justa.
I és que els homes són infatuats, són lletjos i creguts de la seva primacia sobre les dones. Que Déu els empari! I cal que això ho corregeixin. I de pressa, puix que les dones es desperten a marxes dobles del maltractament que els fan els “cavallers” i s’agrupen, ben disposades a oposar-s’hi. Oïu com arreu ressonen les clarinades delatant l’abús sobre les pobres dones i com n’hi ha que reaccionen amb insospitada energia.
L’anunci aquest de dormir amb l’enemic sona com una estratègia macabra. I si no és estratègia, és una condemna injusta. Què pot fer l’enemic dintre aquell escalf del llit, a tocar-tocar del cos de la bella dorment, mentre ella somia en altres esferes? És horrorós de pensar-ho.
Precisament diu que entre els llençols tota tibantor conjugal es dissol i és solucionada amb escreix, amb carícies i sospirs inspirats pel més pur amor, tot plegat amanit amb una inenarrable tendresa... Ves on som. Ves si no és sorprenent l’afirmació de la Simoneta. Quin greu!
I per cert que, tornant als estats Units, quan jo hi vaig arribar en 1969 em cridà l’atenció el paper, si no preponderant, si que notori que tenia la dona en societat, fins en política, veient-les fer de taxistes, de municipals de trànsit, de doctores i dirigents als hospitals, al davant d’empreses i d’oficines. Com a cosa ben normal i de cada dia. La dona nord-americana sempre ha estat més alliberada i independent que aquí. Però no pas a l’Amèrica Llatina, on la dona era, és, més submisa al baró, més callada i soferta. Fenomen que, naturalment, redundava a favor de l’altre, totxo, cap quadrat i abusiu. Així anava la cosa, per segles, i així va molt encara avui. Allà sí que cal portar-hi onades del moviment feminista. Però vull remarcar que la dona alliberada nord-americana mai no igualava amb
tendresa i amor als fills a la dona llatina, o l’europea, en general.
Totes i tots hem vist a la vida escenes i detalls de patent abús dels mascles sobre la dona soferta i tova. Avui dia són més habituals que mai els crims de gènere contra les dones els quals tenen per arrel la rebel·lió de la dona contra tractaments despòtics, o perquè paguen al marit amb la mateixa moneda que ell les paga: la infidelitat. És que n’estan fartes i han
dit prou! Si anéssim a espigolar en les dites típiques de cada país respecte a la dona en veuríem d’horroroses, fins de macabres, que va debò fan posar pell de gallina. Els mugics, ”camperols” russos, deien, no crec que avui els diguin, aquests adagis i similars, que reflecteixen el despotisme sota què han viscut per segles i que segur que n’és la causa: “Pega a la teva dona amb una estaca, i acosta-t’hi a veure si respira; si es belluga, és que en vol més”. “Per la dona i l’animal, no existeix cap tribunal”. “Com més es pega a la dona, més bona és la sopa”. Homes, ¿que us en sembla?
Bé, potser que sigui bo de recordar-nos que l’home i la dona són diferents... i complementaris. Així ho ha fet el Creador. Són iguals en dignitat, iguals en drets, l’un no sobresurt sobre l’altre, insistim: són diferents. Allò que aporta l’home a la unió té tan valor i mèrit com el que hi aporta l’esposa, la dona. L’home és físicament més fort i complementa la debilesa física de la dona; és més fort per a suportar-la en tot sentit, però la dona és més forta moralment en benefici de l’home, pare, espòs i fills. L’home pensa amb el cap i desbarra; la dona pensa amb el cor i intueix, no la falla, que la dona, en la vida, és molt més elemental que l’home i hi és més present.
Com dic, doncs, harmonia, comprensió i marxar junts, sabent la grandesa que porten a cos i ànima i que junts acompleixen. I és tan cert això de complimentar-se i de necessitar-se mútuament a la vida que, ara no em recordo de quin autor que, havent llegit La Divina Comèdia del Dante, diu: “Ai d’aquell que als seus catorze anys no tingui la seva Beatriu!”. Homes, penseu-ho bé això.
I si us plau no considereu la dona i l’home enemics, que això fóra establir un buit terminal entre les dues meitats de la humanitat que portaria a la seva extinció final sobre el planeta.
Pere Ortís
Notícia en PDF
Notícia en PDF

COMENTARIS

Ofensiu
Agapornis blue, 10/06/2018 a les 19:48
L'article de la tal Simoneta, a qui no he llegit res ni penso fer-ho, em sembla simplement insultant. No sé si busca aquestes reaccions, però, sigui com sigui, millor que s'ho faci mirar.
Cosetes
MDolors Guàrdia, 11/06/2018 a les 11:59
Senyor Pere Ortís, vostè i jo ens coneixem ben poc però força vegades li he agraït els favorables comentaris d'alguns escrits meus. Per això avui, per deferència, li escric aquest comentari. La Simoneta i jo, com vostè ja sap perquè també ha escrit, no som la mateixa persona ni pensem el mateix. Ella és la feminista sarcàstica del Solsonès perquè el sarcasme és un recurs literari que encaixava bé, sense ser tan agressiu com deixant de banda l'humor, per fer reflexions sobre el masclisme excessiu i nociu que pateix la nostra societat. I precisament crec que això és el que us ha faltat llegir dues vegades. El titular de dormir amb l'enemic no pretén sinó fer somriure... la ironia ja ho té això: "figura retòrica que consisteix a dir alguna cosa amb una expressió o un to que indueix a entendre el contrari d'allò que aparentment és dit" i per això, s'ha d'entendre que precisament no dormim amb l'enemic. El que l'autora vol és provocar fent riure i donar-nos a entendre que és molt difícil barallar-se precisament amb que estimes i hi comparteixes quelcom més, molt més, que un matalàs. Crec que l'entendrà, a la Simoneta.

Al segon comentari, i sense cap deferència per la mala educació que desprèn, però aprofitant que ja hi estic posada, crec que s'ha de tenir una ment molt brillant per criticar uns articles que no s'han llegit (repassar significat ironia). Tanmateix, és obvi que un article feminista només pot molestar a algú que sigui masclista. I certament em sorprèn que algú tingui ganes de quedar malament deixant tan palès que és masclista en uns moments especialment tan crítics per al masclisme. I potser sí que amb gent així, aviat el masclisme necessitarà medicació.
La fi del patriarcat
Anònim, 11/06/2018 a les 13:47
L'home del segle XXI camina pas rere pas pel corriol voraginós que el condueix cap a l'inexorable escorxador de la dona moderna
Tant com dormir amb l'enemic?
Pere Ortís, 11/06/2018 a les 17:35
Dic sincerament que no conec la Maria Dolors Guàrdia i que mai he intentat ni elogiar ni censurar cap escrit seu.

Segonament, si l'escrit de la Simoneta és irònic el meu també ho és i espero que aquest acràcter l'hagi captat bé la Maria Dolors i tots els altres lectors.

Tot plegat vol dir que tots estem d'ullera i això és un gran positiu. El qual cal celebrar amb cordialitat i sense tenebroses interpretacions.

A fectuosament.

Pere Ortís

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
dilluns
14°C  28°C
dimarts
16°C  29°C
dimecres
17°C  30°C
Chakir El Homrani, el conseller de la diversitat que juga a rol
Chakir El Homrani/Adrià Costa

Chakir El Homrani, el conseller de la diversitat que juga a rol

El substitut de Dolors Bassa al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies demana antendre la complexitat d'una societat plural, conformada per històries com la de la seva família, originària del Marroc

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: