Els jutjats de Lleida i Solsona acumulen 15 causes obertes amb 62 persones afectades per les càrregues de l'1-O

Advocats per la Democràcia i CDRs engeguen la campanya '1 d'octubre: Jo acuso' per donar suport a altres afectats i recopilar imatges dels fets

per ACN, Solsona, 7 de juny de 2018 a les 17:21 |
ACN Lleida .- Els jutjats de Lleida i Solsona acumulen ja 15 causes obertes en què estan representades 62 persones afectades per les càrregues policials de l'1 d'octubre als col·legis electorals de la ciutat de Lleida, Ponts (Noguera) i Soses (Segrià). Són els casos que gestionen des de l'Associació d'Advocats per la Democràcia de manera gratuïta. La seva portaveu, Ester Sancho, ha explicat que s'han arxivat quatre casos i que la resta s'estan investigant i que les causes podrien créixer. Sancho ha afegit que "sortosament" compten amb vídeos i fotografies d'aquell dia, amb què confia, podran acreditar qui està dient la veritat i "poder asseure al banc dels acusats les persones que van vulnerar els drets fonamentals de la ciutadania". Des d'aquesta associació juntament amb els CDRs han presentat aquest dijous la campanya '1 d'octubre: Jo acuso' per fer visibles els fets, donar suport a altres afectats i fer una crida a la ciutadania per recopilar més imatges i testimonis dels fets per ajudar les víctimes. L'objectiu és que tothom pregui consciència que "hem d'acusar als que ens van fer mal, a aquells que ho van ordenar i a aquells que no ho van impedir", ha explicat una de les afectades, Pepa Bosch, que es trobava al col·legi electoral de Benestar Social de Lleida.
Pepa Bosch, un testimoni directe

Una dona víctima de les càrregues policials, Pepa Bosch, ha explicat que a ella la van tirar a terra just entrar. "Jo estava a la segona fila. Van entrar a saco i vaig caure, em van arrossegar per terra i em van llençar entre dos cotxes. Sort en vaig tenir que van venir dos nois que em van protegir", ha relatat. Pepa Bosch destaca que d'aquesta vivència, la ferida física està curada, però la interna no, perquè "en aquell moment sents una humiliació molt gran i la persona que ha passat per això sap que costa molt de superar". És per això que fa una crida a aquells que se sentin com ella a demanar ajuda al col·legi de psicòlegs i al d'advocats.

En el seu cas, Bosch ha denunciat un policia i un comandament perquè considerava que el que havia viscut no hauria de quedar immune i ha fet una crida a tots aquells que es van sentir "moralment agredits, encara que no ho fossin físicament", que denunciïn, perquè "tenim el dret de defensar-nos i no hem de deixar que ens toquin". "Nosaltres som persones i no ens poden arrossegar per terra com van fer", ha sentenciat.

Denúncies i querelles, en tràmit als jutjats
Hi ha denúncies individuals d'actuacions policials als col·legis electorals del barri de Cappont, l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI), la Caparrella o Soses, però també tres querelles col·lectives i també una altra per part de l'associació. És el cas del col·legi electoral del barri de la Mariola de Lleida (3 persones), Benestar Social, a Lleida (27 persones) i el col·legi electoral de Ponts (una vintena de persones).


La presidenta de l'Associació d'Advocacia per la Democràcia a Lleida, Sònia Martínez, ha explicat que la querella presentada per l'associació s'ha interposat contra la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso; el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos; així com contra comandaments intermitjos. La van interposar el 20 de març de 2018 i encara està en tràmit. Martínez ha explicat que aquesta querella "no és per agressions concretes contra determinades persones sinó contra aquelles persones que van ordenar els atacs als col·legis electorals de Lleida, per l'excessiva violència i per la vulneració de drets fonamentals com el dret de reunió i manifestació".

 

Participació