Punt de vista

Un país, dos presidents

per Redacció, 17 de maig de 2018 a les 15:56 |



Ningú podrà dir que no hi ha prou astúcia ni prou inventiva, en el nostre país, quan s’ha assolit el cim de les més grans perplexitats, a nivell mundial. Mireu de trobar algun altre país, que tingui dos presidents ¡¡¡ I no solament això, que l’anterior li hagi prohibit, al posterior ,fer ús del despatx presidencial, i que en la presa de possessió del càrrec, no s’hagi fet servir el sumptuós Saló Sant Jordi, del Palau de la Generalitat i s’hagin refugiat en un de petit, a tocar del pati dels tarongers.


I si el nou, no pot fer servir el despatx presidencial, també és lògic ,no se li imposi el medalló de president...faltaria més. Així, doncs, per a alguns tenim un president fugit que semblaria ostentar una mena de càrrec de “president honorari – efectiu per segons què “, i un conseller – delegat, a la nostra terra, en funcions d’executor dels mandats externs.

El món, ens observa amb una incredulitat insòlita, impossible d’explicar, com un país pot tenir dos presidents, i com estant en un Regne, un, representa una República inexistent, i l’altre està a punt d’ocupar la cadira ( que no la poltrona presidencial). A tot plegat s’hi suma, l’estupefacció per les mostres de supremacisme, racisme i xenofòbia , del recent president, tirant per terra el prestigi guanyat , a costa de molts anys de lluita antifranquista i pel retorn de les llibertats.

Avui , Catalunya ha baixat uns graons més en el seu desprestigi i està a punt d’arribar al segon soterrani, i amb pas ferm, ben aviat veurem com és capaç d’arribar al tercer. No en tinc cap dubte a la vista de la rapidesa en que van les coses, i com d’inventius son en els seus plantejaments i decisions, sense trobar ni un sol valent que gosi parar tanta bogeria.

Lluny de cercar la normalització del país, s’han llençat a allargar la provisionalitat, i l’enfrontament amb l’Estat, proclamant-se capaços de tornar a trencar amb l’estat de dret. No hi ha cap possibilitat d’èxit en aquesta fugida endavant, però posa el país, en un estat permanent de crisis interna, i tensionament de la societat, amb els danys directes i indirectes que tots coneixem.


Però, com en tot, una crisi curta, causa perjudicis greus, però permet recuperar-se , en un termini relativament curt. El que ara ens ve, és un allargament “sine die” de la crisis com perquè els danys siguin irreparables.

Pronostico una crisis interna del nou Executiu per d’aquí , tres o quatre setmanes. Es impensable que els consellers d’ERC, obeeixin ordres de dos presidents, ni acceptin allargar aquesta comèdia, més enllà de quinze dies. El show muntat, se l’han hagut d’empassar, però altra cosa serà quan s’ha de prendre el timó de la nau. Superats tots els límits, algú ha de posar un mínim de seny, ni que sigui per evitar la immensa vergonya per la qual tots passem. I si dubten de futures actuacions del govern central, respecte el compliment de les lleis, millor tinguin ben present que en pocs minuts, la maquinària es tornarà a posar en marxa. I si creuen que provocant més tensió i més giragonses, fan mal al PP, es poden trobar amb un govern de C’s que imposi una línia molt més dura i contundent. Si busquen aquesta via, que ens ho diguin, i almenys tothom sabrà el joc que juguen.

 

Participació