Es presenta al Museu de Solsona el projecte: Gegants immortals

Recuperació, restauració i estudi de diverses estàtues-menhir a Riner, Pinell i Solsona- El Solsonès- i Cardona- El Bages-

per Redacció, Solsona, 10 de maig de 2018 a les 15:34 |

Representants de les institucions implicades durant la roda de premsa d’aquest matí: Lluís Prat i Sabata – Director del Museu D. i C. de Solsona-, Lluís Cerarols –Director dels Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central de la Generalitat-, Sara Alarcón –presidenta del Consell Comarcal del Solsonès- i Antoni Caballé – Arqueòleg Territorial a la Catalunya Central del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya Foto: Museu de Solsona


Es tracta d’un projecte de Museu al Territori amb la implicació del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Solsonès i els diversos ajuntaments compromesos.

    La zona geogràfica situada a cavall del Solsonès i el Bages concentra la major part d’estàtues-menhirs existents a Catalunya i la majoria d’elles, actualment, es troben en un procés de deteriorament molt important que provoca la pèrdua de la valuosa informació impresa en les seves superfícies. El projecte es refereix, concretament, a set elements que en origen havien tingut tota la superfície repicada i posteriorment gravada amb diversos motius decorats. Actualment tots ells presenten greus problemes de conservació a causa, bàsicament, de la seva localització a la intempèrie.

Estàtua-menhir de la Vinya del Giralt (Cardona, el Bages) Foto: Museu de Solsona


    Ara fa uns 5.000 anys, en l’època en què s’erigiren els grans monuments megalítics, moltes comunitats d’arreu d’Europa adoptaren el mitjà i gran format per representar en pedra els éssers humans. Catalunya es troba plenament integrada dins el fenomen de l’estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític i podem afirmar que no es tracta d’una simple extensió d’un fenomen escultòric veí sinó d’expressions pròpies arrelades en tradicions autòctones. El repte de la recerca, i d’aquest projecte en concret, és aprofundir en la caracterització d’aquests elements de pedra com a manifestació de les comunitats humanes existents a casa nostra a la prehistòria.

Pablo Martínez, tècnic arqueòleg i redactor del projecte exposant-lo Foto: Museu de Solsona


    La recerca en megalitisme a la zona que ens ocupa comença a principis del segle XX de la mà de Mn. Joan Serra i Vilaró i continua posteriorment amb l’equip dels Drs. Josep Castany i Lluís Guerrero succeïts pel Grup de Prehistòria del Solsonès. Les investigacions es capgiren l’any 2004 amb la descoberta de la primera estàtua-menhir a Ca l’Estrada (Canovelles), però és la descoberta del dolmen de Reguers de Seró (Artesa de Segre, la Noguera), la que provoca un fort impacte en les comarques centrals catalanes. A Seró es troben un seguit d’estàtues-menhirs decorades i reaprofitades per construir una cista i el cromlec que l’envolta. La recerca al voltant d’aquesta descoberta portà a situar com a paral·lels altres pedres amb una decoració similar localitzades al Solsonès com és el Roc de la Mare de Déu i fou llavors quan s’identificaren clarament com a estàtues-menhirs neolítiques.  Aquest conjunt de figures situades al Segre-Solsonès amb unes característiques morfològiques i decoratives similars es van batejar amb el nom de Grup escultòric de Seró, en homenatge al jaciment arqueològic que ajudà a identificar-les (López i Moya 2010). Posteriorment s’han identificat altres pedres també treballades que havien estat identificades com a simples menhirs o esteles però que arrel de les recents investigacions hem decidit incloure-les dins els món de l’estatuària megalítica catalana.

    El projecte que ens ocupa afecta als següents elements arqueològics, recentment declarats Bé Cultural d’Interès Local:

Roc de la Mare de Déu. Riner, el Solsonès
Pedrafita de Su. Riner, el Solsonès
Estela de la Costa dels Garrics del Caballol. Pinell, el Solsonès
Menhir del Solà. Riner, el Solsonès.
Estela de Través – Font de Plata. Solsona, el Solsonès.
Estela de la Vinya del Giralt. Cardona, el Bages.
Menhir d’Ardèvol. Riner, el Solsonès

Tots aquests elements es traslladaran a un espai situat al Santuari del Miracle. El trasllat s’efectuarà sota control arqueològic i en aquells casos en què l’estàtua-menhir es trobi en el seu lloc original caldrà una excavació arqueològica prèvia. També hi haurà la supervisió d’un equip de restauradors que vetllaran per la integritat dels elements en tot moment. Un cop situats a l’espai de treball es procedirà a la seva neteja, restauració, fotografia, dibuix i estudi. Està previst que les tasques tinguin una durada de quatre anys, aquest 2018 s’efectuarà el trasllat de totes les estàtues-menhirs.

Estàtua-menhir de la Costa dels Garrics del Caballol (Pinell, el Solsonès) Foto: Museu de Solsona


Aquest projecte està coordinat pel Museu D. i C. de Solsona, patrocinat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i gestionat pel Consell Comarcal del Solsonès. Compta també amb la col·laboració dels ajuntaments de Riner, Pinell, Solsona i Cardona i dels propietaris de tos i cadascun dels terrenys on es troben ubicades les estàtues-menhirs. Un projecte pioner a Catalunya que permet visualitzar el museu al territori amb la col·laboració de diverses institucions i privats.

Estàtua-menhir del Roc de la Mare de Déu (Riner, el Solsonès) Foto: Museu de Solsona

 

Participació