Punt de vista

Acomodats en l'acció-reacció

per Redacció, 16 d'abril de 2018 a les 21:41 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.


Estem instal·lats, en una nova etapa, fora del procés. Comprovada i acceptada la impossibilitat de la via unilateral, ara toca, mantenir el tipus, i buscar noves formules, per improvisar un nou relat, ple de resistencialisme i èpica de saló.


Ningú vol acceptar la derrota del procés, ni buscar una certa normalitat, per por a ser acusat de traïdor. Així, doncs, toca continuar marcant el pas que imposa Puigdemont, des de la llunyania física i política, fins no se sap quan.

Mentrestant, uns i altres, actuen sota el principi d’acció – reacció. Uns mouen una peça, els altres, una altra, i tots plegats creuen que van en la bona direcció. Entenent per bona direcció aquella que els ha de portar a la victòria. Tampoc ningú sap ben bé, què vol dir la victòria, en la situació en la que estem.

Bé, per la banda de Madrid, la victòria sembla ha de venir de la mà dels tribunals, després que s’hagi conformat un govern, i s’hagi retornat a una certa normalitat. Per la banda d’aquí, el que importa és buscar fer el més mal possible a la reputació d’Espanya, procurant fer-la aparèixer com un Estat, poc o gens democràtic. I ja està. Tots contents ? Arregla alguna cosa que uns i altres es dediquin a aquests objectius ? Portarà algun resultat positiu, la victòria o derrota d’aquestes accions ?

Ho he dit en anteriors ocasions, en aquestes mateixes pàgines, que el poder d’un Estat és enorme, i una situació com la que tenim, li pot fer algunes ferides, però ben aviat curaran. Altra cosa son les ferides que la inestabilitat i la inconsciència provoquen en el funcionament de Catalunya. La tàctica de fer mal per fer mal, no portarà mai cap solució ni avantatge a Catalunya. Al contrari, el mal a uns, comporta mal, als altres, i qui més feble és, més mal , patirà. Així, és i així ha estat , al llarg de tota la història, i qui no ho vulgui veure, millor es dediqui a la vida contemplativa, ingressant en algun dels pocs monestirs que queden.


Em produeix una enorme perplexitat, la satisfacció de molts independentistes, per no dir tots, per la decisió d’Alemanya, Bèlgica i Gran Bretanya, respecte els fugats de la justícia espanyola. Veurem què fa Suïssa, però és igual. La majoria, creu que el tractament donat pels seus tribunals, desautoritza els d’aquí, i per tant, consideren guanyada una de les causes principals. Ja no es batalla tant, per la independència, com per la resistència. Resistir és guanyar, i qui dia passa, any empeny, esperant acumular altres pronunciaments i altres posicionaments, creient en la internacionalització del conflicte i en la seva resolució efectiva.

A falta d’acció positiva, es va cap a accions justificatives de fer alguna cosa, per trencar la imatge de paràlisis total. En aquest marc, hi figura la decisió de presentar una querella, per part de la Mesa del Parlament, contra el Magistrat Llarena. Una iniciativa condemnada al fracàs total, però , de  moment es dona la impressió de plantar cara. I d’acció, en acció, arribarem al fracàs final. Ben  aviat ho veurem.

L’immens error de fugir de la justícia, passarà , ben aviat la prova de foc, tant bon punt comenci el judici. El Magistrat Llarena, per una banda i la Jutgessa Lamela, per altra, tenen a punt els elements redactats per acusar els protagonistes del procés. Qui estigui aquí, tindrà la seva sentència, i qui falti, la tindrà igualment, incrementada pel factor de la fugida. I qui cregui que la UE, pot donar cobertura a l’empara de fugitius, ben aviat veurà com canvia d’opinió. Els èxits momentanis, provisionals de la defensa, es convertiran en fracassos estrepitosos, en pocs dies o setmanes. Temps al temps. A cap Estat, li interessa desacreditar-ne un altre, en matèries tant sensibles com el desafiament i vulneració de l’estat de dret. En poc temps ho veurem. L’acció – reacció , sempre té una vida determinada, i ja no dona per més.

 

 

Participació