Punt de vista

Enyorant els Setze Jutges

per Pere Ortís, 11 d'abril de 2018 a les 21:59 |

Perquè ells eren amics del poble català i no seien mai en un tribunal on poguessin administrar injustícia, ans cantaven per complaure la masses d’entusiastes que els seguien  i als quals ells no sentenciaren mai a ser tancats  a la presó, per innocents. Eren nostres, de casa, la vaga reminiscència d’aquells Setze Jutges d’un Jutjat...


   I ens els fan enyorar aquests jutges castellans que han vingut a Barcelona a justificar llurs iniquitats condemnant catalans innocents i tancant-los a la presó. Que és veu que els joc els ha agradat i sembla que no hi tenen atura. Ens pensàvem que eren incondicionals de la justícia, els jutges, fins i tot els castellans,  però quan es tracta de catalans, s’obliden de la seva dignitat, del seu deure i del seu honor i, per una vella rutina, criminalitzen els catalans que llegeixen a l’aire de Catalunya els signes del temps, els quals, amb una exactitud de jutge digne i bo, marquen l’hora de l’alliberament de Catalunya de tot poder estrany que la domini i interfereixi en la seva vida domèstica, i aquests signes, no únicament no els saben llegir, sinó que no els acceptaran mai, i si convé, els perseguiran per a esborrar-los de l’espai i tancar-los a la presó.

  Vénen a Barcelona a fer la fanfarronada —actitud deshonesta, indigna d’un magistrat del dret que ha de ser tan seriós i responsable del seu alt càrrec— de cantar les pròpies excel·lències i s’hi enduen sa Majestat, el Rei de l’Imperi Espanyol, perquè els referendi i justifiqui davant els catalans, que ja no dormim a la palla. El qual Rei, sí, ho fa, els ensabona i raspalla dient que són sencers, rectes, dignes, justos,  irrompibles com la massa d’acer amb què piquen taules i plaques també d’acer per reblar injustícies, que proclamen coma sentències de mort. Al capdavall, una farsa amb ribets d’òpera bufa, que és un de tants insults als catalans que som a casa —també se’n podien anar a trobar-se  a Guadalajara— i insults als catalans que ells mantenen a les presons castellanes o fora de casa, a l’exili.

  Senyors, no pot ser això. Mentre els catalans ens prenem l’afer de la nostra llibertat seriosament, n’hi ha de grans que se’n fumen i juguen amb nosaltres per a divertiments seu, amb una irresponsabilitat que espanta. Bé que és bo perquè supuri a l’aire i al món quin és el verí de l’odi que aquesta gent abriguen contra nosaltres pel fet que treballem a favor de la nostra llibertat i la nostra redempció de la subjecció a elements que no valen un canet, com pot ser vist en aquest aplec. Sempre he sentit dir que els dèspotes i dominadors, dictadors i botxins de pobles, són gent maixanta, de baixa qualitat humana i moral. Una persona de vàlua, de saviesa i de seny, no ho fa això. Per tant, amideu bé qui ens domina i persisteix a ser el nostre mentor i el nostre guia.

   ¿Què es pensen, Rei i tota la trepa, que després del tracte que sofrim i hem sofert, per anys i panys, i ara de part seva, els catalans hi viurem sempre i sota feliços i saltant de goig? Que no s’ho creguin. Insisteixo que són tan “valents” perquè se senten suportats pels seus guàrdia civils, pels seus policies, pels seus exèrcits, pels seus tancs i canons. I per aquesta raó senten l’entusiasme de tancar més i més catalans a la presó, tractant-los de “terroristes” perquè saben que aquesta paraula posa dretes les orelles de polítics i governants del món. I els terroristes són ells per apunyalar la llibertat de tants innocents i per maltractar i ferir els catalans que exerceixen drets que ells volen suprimir. Fa un quan temps que vaig dir que el govern de Madrid necessitava crims de part dels catalans i tant els necessiten que se’ls imaginen com un fet i els forgen, allò de la ciència ficció,  els afirmen i adjudiquen a l’un i a l’altre, després que han escanyat la llibertat d’expressió perquè els catalans no els les cantem clares. O no els traguem la careta davant el món.


   Ha de passar aquesta bruta comèdia a càrrec d’irresponsables. Catalans, no desistim respecte als nostres drets que, a la llarga, s’han d’imposar a farses i comèdies de mal gust. Deixeu-los que emboliquin els seu farcell d’animalades que ha de venir un moment que rebenti.

Pere Ortís.

 

Participació