Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Enyorant els Setze Jutges

| Actualitzat el 11/04/2018 a les 21:59h

Perquè ells eren amics del poble català i no seien mai en un tribunal on poguessin administrar injustícia, ans cantaven per complaure la masses d’entusiastes que els seguien  i als quals ells no sentenciaren mai a ser tancats  a la presó, per innocents. Eren nostres, de casa, la vaga reminiscència d’aquells Setze Jutges d’un Jutjat...

   I ens els fan enyorar aquests jutges castellans que han vingut a Barcelona a justificar llurs iniquitats condemnant catalans innocents i tancant-los a la presó. Que és veu que els joc els ha agradat i sembla que no hi tenen atura. Ens pensàvem que eren incondicionals de la justícia, els jutges, fins i tot els castellans,  però quan es tracta de catalans, s’obliden de la seva dignitat, del seu deure i del seu honor i, per una vella rutina, criminalitzen els catalans que llegeixen a l’aire de Catalunya els signes del temps, els quals, amb una exactitud de jutge digne i bo, marquen l’hora de l’alliberament de Catalunya de tot poder estrany que la domini i interfereixi en la seva vida domèstica, i aquests signes, no únicament no els saben llegir, sinó que no els acceptaran mai, i si convé, els perseguiran per a esborrar-los de l’espai i tancar-los a la presó.

  Vénen a Barcelona a fer la fanfarronada —actitud deshonesta, indigna d’un magistrat del dret que ha de ser tan seriós i responsable del seu alt càrrec— de cantar les pròpies excel·lències i s’hi enduen sa Majestat, el Rei de l’Imperi Espanyol, perquè els referendi i justifiqui davant els catalans, que ja no dormim a la palla. El qual Rei, sí, ho fa, els ensabona i raspalla dient que són sencers, rectes, dignes, justos,  irrompibles com la massa d’acer amb què piquen taules i plaques també d’acer per reblar injustícies, que proclamen coma sentències de mort. Al capdavall, una farsa amb ribets d’òpera bufa, que és un de tants insults als catalans que som a casa —també se’n podien anar a trobar-se  a Guadalajara— i insults als catalans que ells mantenen a les presons castellanes o fora de casa, a l’exili.

  Senyors, no pot ser això. Mentre els catalans ens prenem l’afer de la nostra llibertat seriosament, n’hi ha de grans que se’n fumen i juguen amb nosaltres per a divertiments seu, amb una irresponsabilitat que espanta. Bé que és bo perquè supuri a l’aire i al món quin és el verí de l’odi que aquesta gent abriguen contra nosaltres pel fet que treballem a favor de la nostra llibertat i la nostra redempció de la subjecció a elements que no valen un canet, com pot ser vist en aquest aplec. Sempre he sentit dir que els dèspotes i dominadors, dictadors i botxins de pobles, són gent maixanta, de baixa qualitat humana i moral. Una persona de vàlua, de saviesa i de seny, no ho fa això. Per tant, amideu bé qui ens domina i persisteix a ser el nostre mentor i el nostre guia.

   ¿Què es pensen, Rei i tota la trepa, que després del tracte que sofrim i hem sofert, per anys i panys, i ara de part seva, els catalans hi viurem sempre i sota feliços i saltant de goig? Que no s’ho creguin. Insisteixo que són tan “valents” perquè se senten suportats pels seus guàrdia civils, pels seus policies, pels seus exèrcits, pels seus tancs i canons. I per aquesta raó senten l’entusiasme de tancar més i més catalans a la presó, tractant-los de “terroristes” perquè saben que aquesta paraula posa dretes les orelles de polítics i governants del món. I els terroristes són ells per apunyalar la llibertat de tants innocents i per maltractar i ferir els catalans que exerceixen drets que ells volen suprimir. Fa un quan temps que vaig dir que el govern de Madrid necessitava crims de part dels catalans i tant els necessiten que se’ls imaginen com un fet i els forgen, allò de la ciència ficció,  els afirmen i adjudiquen a l’un i a l’altre, després que han escanyat la llibertat d’expressió perquè els catalans no els les cantem clares. O no els traguem la careta davant el món.

   Ha de passar aquesta bruta comèdia a càrrec d’irresponsables. Catalans, no desistim respecte als nostres drets que, a la llarga, s’han d’imposar a farses i comèdies de mal gust. Deixeu-los que emboliquin els seu farcell d’animalades que ha de venir un moment que rebenti.

Pere Ortís.
Notícia en PDF
Notícia en PDF

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
divendres
15°C  31°C
dissabte
14°C  27°C
diumenge
12°C  23°C
Chakir El Homrani, el conseller de la diversitat que juga a rol
Chakir El Homrani/Adrià Costa

Chakir El Homrani, el conseller de la diversitat que juga a rol

El substitut de Dolors Bassa al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies demana antendre la complexitat d'una societat plural, conformada per històries com la de la seva família, originària del Marroc

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: