Punt de vista

Inadaptades

per Redacció, 26 de març de 2018 a les 15:43 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.




Aquest és el títol d’un capítol de llibre Feminisme de butxaca de l’escriptora Bel Olid. Les feministes som dones inadaptades perquè no ens adaptem al masclisme, ni al patriarcat, ni a les desigualtats de gènere, ni... I com que no ens agrada el món que permet tots aquests disbarats, ens sentim amb el deure de lluitar-hi com sigui.


    Molta gent —o potser no tanta, però més de la imprescindible—, associa dona feminista amb dona amargada. És ben al contrari. Bel ens diu que lluitar pels propis ideals, trobar companyes de lluita (i algun company), aconseguir una petita victòria de tant en tant, ofereix una plenitud que és impossible de trobar en l’acceptació de la submissió. Per més còmoda que sigui la gàbia d’or en què dones no feministes persisteixen en descansar.

    A la generació de la Bel, els van explicar a l’escola, que els seus companys canviarien bolquers i netejarien vàters. Però, si es despisten i baixen la guàrdia, ja els han encolomat el davantal i la criatura i ells han marxat amb els amics al futbol.

    Perquè siguem realistes, als homes, no els resulta pràctic ser feministes. I això que ara ja n’hi ha un munt que ho són. Perquè el masclisme els resulta molt incòmode. Tanmateix, encara s’han de sentir allò del «calçasses». Quan és justament al revés: ser responsable no és ser menys home.

    A la generació del meu fill, no ser feminista ja està mal vist. Però les dones segueixen patint moltes desigualtats: de sous, de possibilitats professionals... A part dels assetjaments sexuals, les violacions, les morts... A Europa, el 96% dels delictes els cometen els homes. Violen molt més a les dones i maten més als homes. Però a les dones les maten els homes del seu entorn. Als homes, els maten desconeguts.


    A la meva generació, tot era molt pitjor. Havies de tenir uns bons estudis, però a tu et tocava ajudar a casa. Havies de semblar poc femenina i alhora ser-ho. També volíem fumar i beure, conduir, tenir relacions sexuals sense risc, tenir parella, fills, saber portar la casa com la padrina de l’antigor, saber cuinar millor que la sogra, entendre de política, practicar tots els esports haguts i per haver... molt, molt cansat, tot plegat. Però resultava que era molt bo per a nosaltres perquè així ens realitzàvem... I per acabar de rematar-ho, les mares o algunes males companyes, encara et deien allò del: a tu rai, que el teu home t’ajuda...!!! Horrorós!

    Quantes inadaptades han hagut d’existir entre la meva generació i la de la meva jove? I quants insults han hagut d’aguantar: antipàtiques, lletges, peludes, lesbianes... (que segons per qui, es veu que no s’hi neix, de lesbiana, una se’n torna) ... i com que no els agraden els homes, llavors, ressentides (un altre insult), es fan feministes.

    I és que per ser feminista declarada, et declaren inadaptada. I vius pitjor perquè et critiquen. Però et sents bé per lluitar contra el que creus just i necessari.

 

 

Participació