Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Waterloo, capital de la Catalunya imaginària

, Solsona | Actualitzat el 13/03/2018 a les 16:11h


No voldria estar en el lloc dels diputats de Junts x Catalunya, i molt menys en els d’ERC, perquè viure cada dia, episodis d’èpica, astúcia, inventiva extrema, i imaginació desbordant, ha de ser esgotador. I si a tot plegat, has d’escoltar o llegir, novetats del procés independentista , de la mà de filtracions interessades, a determinats mitjans de comunicació, l’estrès ha de ser extrem.

Poc a poc, en dosis molt ben distribuïdes, ens anem assabentant de qui dirigia, o més ben dit, de qui improvisava les actuacions dels partits, cap a la consecució de la independència. La relació d’actes i esdeveniments, és més propi d’una novel·la còmica, sinó fos pels danys causats. Absolutament res, estava preparat ni previst, i tanmateix els protagonistes es varen llençar a un desafiament contra l’Estat, imaginant no sabem què, ni cap on.

Però, el que causa més estupor, és la constitució d’una mena de seu oficial, d’una Catalunya imaginària, la capital de la qual, s’ha establert a Waterloo. Si algú hagués buscat un lloc més indicat, no l’hagués trobat. L’indret, on Napoleó va patir la més gran derrota.

No sabem qui, ni com es paga la festa, però la seu de la república catalana a l’exterior, va elaborant un organigrama ,per constituir una mena de “cort republicana” per tal d’orientar les accions , des de l’exterior, cap a l’interior de Catalunya. Se suposa, subsidiari de Waterloo, el govern que es pugui formar a l’interior, cas de que finalment es pugui constituir, i tota decisió haurà de passar pel vist i plau de la “cort belga” no en va , aquesta s’ha atorgat el títol, de representat suprem ,del poble català.

Arribats a aquestes alçades de l’article, estimats lectors, no podreu dir que falta imaginació al poble català, o almenys a un reduït grup de personalitats que busquen la manera de viure, a costa de no sabem quins contribuents. Algú paga, i per alguna cosa, ho fa.

De fet, puc entendre la fidelitat dels elegits per Puigdemont per anar a la llista dels elegits, la de Junts x Catalunya, perquè han aconseguit un objectiu molt difícil d’assolir, com és la de cobrar per a no fer res. Qui no hauria somiat, tenir un sou d’uns 4.000 euros al mes, pagats pel Parlament de Catalunya, a diputats i diputades que no tenen cap reunió, cap comissió, cap plenari, cap responsabilitat concreta, ni cap obligació determinada, a l’espera de si algun dia, es posa en marxa la maquinària parlamentària.

Mentrestant, alguna excursió a Bèlgica, a retre pleitesia a qui els va atorgar la gràcia d’anar a la llista. Alguna caminadeta en alguna de les manifestacions, o anar a alguna emissora de radio o televisió per explicar contes per a no dormir. Poca cosa més, poca cosa menys. Tot un model de servei al país, posant com excusa que el 155 , no els dona cap altra sortida que aquesta.

Bé, doncs, res més extravagant que escoltar algunes de les excuses, pronòstics, recomanacions o plantejaments dels dirigents dels partits independentistes, per justificar l’immens ridícul que estant protagonitzant. Després d’aquests fets, caldrà exigir a totes les facultats de ciències polítiques, la inclusió d’una nova assignatura: la de Política imaginària, dita també, de la Dimensió desconeguda. Podrem oferir càtedres, a cobrir, per part dels protagonistes del procés. Se les mereixen.
Notícia en PDF
Notícia en PDF

COMENTARIS

Waterloo-la gran batalla per acabar amb un imperi despòtic
Anònim, 13/03/2018 a les 18:08
Faré sols comentari per rebatre el seu. Les coses es poden mirar sempre des de molts punts de vista. I el seu i el meu fa més de 40 anys que son sovint molt diferents. El que per vosté i Napoleo va ser un nom d’una batalla nefasta pels interessos del imperialisme napoleonic, per altres va ser una gran victoria de les forces angloprussianes per acabar amb un imperi despòtic. La resta del article ni tant sols el vull rebatre perqué segurament m’el censurarien una altre cop. Sencillament hipocrita i lamentable.
Millor la Catalunya reial, oi?
Joan V., 14/03/2018 a les 09:02
Dic "reial" i no "real", senyor Roma, perquè el seu partit ha impedit (del bracet de PP i C's!) la despenalització de les injúries contra la corona:


https://www.elnacional.cat/ca/politica/pp-psoe-cs-injuries-corona_247686_102.html



Això el mateix dia que des del tribunal europeu d'Estrasburg els recorden que cremar imatges d'un rei és llibertat d'expressió:


https://www.vilaweb.cat/noticies/una-esmena-a-la-totalitat-a-la-justicia-espanyola/



I que algú com vostè faci befa d'una cosa "imaginària", fotent-li tota una bufetada a la tradició esquerrana de la utopia i l'alternativa com a horitzó de construcció política, explica que no li costi votar al costat de la dreta del PP i C's, defensors d'una "realitat" (crua i injusta) que cal defensar com calgui per mantenir els privilegis.

Jo prefereixo que ens governin des de Waterloo (Europa) que des de Madrid (Espanya), i que m'escalfin el cos amb la possibilitat que "una altra Catalunya és possible" al fet que me'l refredin amb el "no hi ha alternativa", d'infausta memòria thatcheriana.

Si encara us queda vergonya, senyor Roma, abandoni unes sigles que li van massa grosses, i afiliï's d'una vegada a C's. S'hi sentirà molt més còmode.
Jo estimo Catalunya
Josep de Cardona , 23/03/2018 a les 12:38
Sr. Roma, vostè estima Catalunya ?

Fins on està disposat a permetre que Castella ens tracti com una colònia ?

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
dilluns
14°C  26°C
dimarts
14°C  27°C
dimecres
6°C  18°C
Enquesta
Creus que els gegants de Solsona han de poder portar llaç groc
      Vots emesos: 301
Chakir El Homrani, el conseller de la diversitat que juga a rol
Chakir El Homrani/Adrià Costa

Chakir El Homrani, el conseller de la diversitat que juga a rol

El substitut de Dolors Bassa al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies demana antendre la complexitat d'una societat plural, conformada per històries com la de la seva família, originària del Marroc

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: