Punt de vista

On són els impulsors del procés?

per Redacció, Solsona, 12 de març de 2018 a les 13:27 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.





Curiosament, han desaparegut de l’àmbit públic, alguns dels principals protagonistes de predicar sobre el procés independentista. Personatges coneguts, amb càrrecs institucionals, o en altres organismes, ben coneguts i àmpliament reforçats, en els mitjans de comunicació de la Generalitat i empreses afines. Fa dies, per no dir setmanes, no els hem vist per enlloc. Curiós, no ?


Em refereixo a Lluís Llach, el que més va voltar per tot el país, proclamant que tot estava a punt per a la independència. La seva popularitat com compositor i cantant, el feia especialment atractiu de cara a omplir , tota mena d’auditoris. També Germà Bel, antic militant socialista, ex diputat al Congrés, tertulià en nombrosos mitjans de comunicació, era el segon o tercer més reclamat. O en Santi Vidal, ex jutge, i ex senador per ERC que va haver de renunciar al càrrec per conferències, on se li inflava la boca amb suposades accions de govern, que després, va dir que eren inventades...

Tampoc veiem l’economista, Xavier Sala Martín, profeta en el camp econòmic, en el qual no hi veia especials problemes per a assolir la independència, tot i tenir setanta-cinc mil milions de deute. Com tampoc n’hi veia de cara a la continuïtat en la UE. No sé on para, però m’agradaria que algú li fes algunes preguntes, a dia d’avui.

No enumero molts altres personatges, de la política, la cultura o altres arts, que varen recórrer el país, anunciant que tot estava a punt per donar el pas. Tot estava sota control, tot estava previst, tot estava programat, de manera que no hi cabien dubtes ni desconcert.

Perquè no donen la cara ? Perquè no exposen que varen sortir a voltar pel país, sense tenir ni la més mínima idea del que estaven predicant. ? Política és pedagogia i sempre s’ha de donar la cara, i reconèixer els errors. Puc entendre, l’entusiasme, i fins i tot l’engany que ells mateixos varen patir, però , en alguns casos, no és possible acceptar fàcilment un engany. O cent enganys, perquè l’economia, les relacions internacionals, la realitat de la UE, la falta de connexions amb altres països, etc, era del domini públic, i no calia buscar-hi sorpreses, de darrere hora.


Si algú ha viatjat mínimament, i ha tingut contactes amb organismes internacionals, sap la situació global, i la impossibilitat de determinats moviments o decisions. En la majoria de casos no es pot pensar en la ignorància, sinó directament, en la mala fe. En l’engany, ras i curt. I dol, haver-ho de dir de persones que en el passat han estat símbols de la lluita per les llibertats. No parlo només dels que he enumerat, n’hi ha d’altres que han dut a terme accions, de les quals ara no en volen ni parlar.

I els constitucionalistes, els que hem decidit mantenir-nos fidels als juraments fets, i a les lleis acordades i votades, ens hem sentit maltractats i acusats de tota mena de traïcions. Es hora de reconèixer errors, i reparar-los. No calen grans explicacions públiques, simplement, acceptar-ho i evitar caure en les mateixes accions que tant de mal ens han fet a tots plegats. La gent està desconcertada, i preocupada, tot el que es faci per retrobar la tranquil·litat i la normalitat, serà benvingut. I el primer que cal fer, de forma urgent, és elegir president i formar govern.

 

Participació