Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Els efectes de la inestabilitat

, Solsona | Actualitzat el 08/03/2018 a les 14:07h



Mai sabrem ,el cost que suposa la inestabilitat política, en les principals institucions del país, però les podem imaginar, com a molt elevades. Molt. De fet, en els països més avançats, democràticament parlant, eviten la inestabilitat, mitjançant formules diverses, començant per la de buscar pactes, a qualsevol preu, o gairebé. Ho acabem de veure a Alemanya, després de 5 mesos de les eleccions. Finalment, la Gran Coalició. I és que el país ,més poderós de la UE, no podia funcionar amb un govern en minoria, sotmès als vaivens dels altres partits.

Doncs bé, aquí no som capaços d’acostar posicions i sortir de la inestabilitat, en la qual estem immersos des de fa anys. Comencem per l’ajuntament de Barcelona, la gran capital, capdavantera durant decennis, per no dir segles, en matèria industrial, econòmica, cultural, en innovació i exportació, on un grupet d’11 regidors, han de regir un Consistori format per 41 membres. A qui se li acut pretendre governar, amb aquesta desproporció ? A cap altra gran capital, ho podeu mirar i estudiar. Barcelona, ha perdut el nord, i simplement viu del passat, es dedica a vegetar a l’espera de les eleccions de l’any que ve, però sense programa de ciutat ni pla de futur.

Si anem a la Generalitat, la inestabilitat es va establir, molts anys enrere, si bé és va incrementar a partir del dia en que Artur Mas, va voler levitar i somiar amb una majoria absoluta per prescindir de la dependència del PP. Gran negoci. Va passar de 62 diputats a 50, i d’aquí cap a la desaparició de CiU, i cap al desastre en el que estem immersos, ara. En aquest cas concret, la inestabilitat durant 6 anys seguits, i la falta de perspectiva clara de futur, ha produït uns danys terribles, a nivell directe, i a nivell indirecte, perquè ha afectat la credibilitat i prestigi de país. Aquí l’efecte Barcelona i l’efecte Generalitat, sumen a nivell de desprestigi, amb greus conseqüències de present i futur. Ja no és que haguem perdut l’EMA ( agència del medicament europeu) , és que centenars d’indústries han marxat o marxaran, i han frenat centenars d’altres.

I una inestabilitat semblant la tenim a nivell de govern central. El que faltava per a completar la piràmide institucional. Un PP ,sotmès cada dia, cada setmana, a casos de corrupció generalitzada, fa impossible tenir en el cap, el que cal fer. Afegit, tot plegat, a una composició més aviat mediocre de membres del govern, produeix efectes negatius, a tots els nivells. I passa quan Espanya podria jugar un paper de primer ordre a nivell de la UE, i a nivell mundial, gràcies a la bona sintonia existent amb Amèrica Llatina. A més, les males formes i la prepotència, el converteix en un adversari , en tots els àmbits i moments. Ja no només en relació a Catalunya, sinó en relació amb els altres partits, sectors, o col·lectius. El resultat, és passar el temps, i mirar si les coses s’arreglen soles, o si els adversaris es desanimen.

Poca gent és conscient de la rellevància de la estabilitat, de poder planificar, programar, i promoure accions a curt, mig i llarg termini. Aquest factor és fonamental per donar impuls a tot el país, no solament a les institucions, sinó a tot el teixit productiu. D’aquí el meu model ideal, el suís, on viuen amb estabilitat total ,des de fa més de cent anys. Allà, és normal planificar, a vint i trenta anys vista, amb plena coordinació dels tres nivells: municipal, cantonal, nacional.

Aquí, es pretén sobreviure, a tranques i barranques, com sigui, fins arribar a les eleccions, confiant en un resultat miraculós que garanteixi la continuïtat, a qualsevol preu. Sovint, és millor deixar passar la oportunitat de governar, abans que fer-ho, en condicions inadequades. Els equilibris i virgueries “per superar el moment”, son fatals. Ho veiem dia sí, dia també a Barcelona – capital, on es dona més importància a allargar un carril bici, que no pas a pensar en el futur del món de la vivenda, la circulació, l’ampliació de les rondes, o la potenciació del port i aeroport.  Si a tot plegat, hi afegim no tenir govern a la Generalitat i a tenir-un de precari a nivell central, ens podem imaginar com de diferent seria el moment present, si els tres nivells fossin estables i ben coordinats. Toca aconseguir-ho a les properes eleccions. Pensem-hi.
 
Notícia en PDF
Notícia en PDF

COMENTARIS

No ens confonguem
Anònim, 08/03/2018 a les 20:47
Inestabilitat politica no és pas sempre equivalent a crisis ni té perque tenir un cost. A vegades, hi ha institucions que fa 40 anys que són molt estables, com la dictadura que durant 40 anys va patir Espanya, o alguns ajuntaments que fa més de 20 anys que són molt estables i governats pels mateixos. I això sovint té conseqüencies encara més nefastes.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
dimecres
6°C  18°C
dijous
6°C  18°C
divendres
16°C  29°C
Chakir El Homrani, el conseller de la diversitat que juga a rol
Chakir El Homrani/Adrià Costa

Chakir El Homrani, el conseller de la diversitat que juga a rol

El substitut de Dolors Bassa al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies demana antendre la complexitat d'una societat plural, conformada per històries com la de la seva família, originària del Marroc

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: