Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Pèrdues irreparables

| Actualitzat el 08/03/2018 a les 07:34h




     Són aquelles d’elements que integraven la salut de l’atmosfera i que, en haver-se perdut, són la causa de la mala cara que fa el mediambient. Ės una qϋestió de mutilació, és l’angúnia que causa la deterioració d’un tret en una rostre bonic. Ara tan sols considerarem la pėrdua del tret musical, en els nostres camps i en els nostre boscos, arran de la degradació del mediambient.

   Em refereixo als ocells canors que fins ara amenitzaven el camp i que, potser per raó de la seva precària constitució i la seva fràgil vida, han estat eliminats, n’ha estat eliminaddes massivament una colla d’espėcies. Comencem pel nostre Urgell. Quan érem petits, manoi quin orquestra d’ocells sentíem cantar movent-nos per la plana verda! L’enumeració fóra llarga, la pena és que jo no coneixia, ni conec, la meitat dels noms. Hem perdut el cant del rossinyol  ̶potser que sigui el més enyorat de tots, i l’hem perdut bàsicament on ell cantava amb més facilitat i on el sentíem de casa estant o caminant pel carrer més perifėric. Hem perdut la cadernera, el pinsà, el canari, la meuca, l’òliva, el mussol... Aquelles traques de gemecs que engegava la meuca als dos foscants i que no sabíem si eren gemecs de gana, d’amor, crits a l’estimada, de salva a la primera nit, ja no són sentides en cap racó del terme de Bellpuig, si mės no jo personalment fa anys que no les hi sento. Aquest any passat en tots els dos mesos d’abril i de maig, que era quan cantaven els rossinyols, i primers deu dies de juny, jo tan sols en vaig sentir-ne un o dos d’escadussers i encara lluny i en decadėncia, com aquell qui diu d’enoranҫa i d’elegia. Sí que  n’hi ha que els senten, diu, en un canyar afortunat, en una tofa de vegetació vora una sėquia ̶ de sėquies ja no n’hi ha, que totes han estat encanonades i eren lloc preferit per molts canors, per l’aigua fresca i el respir de vida que n’emanava. Potser que hi haurà algú que em dirà que exagero, però fixeu-vos que tampoc se sent cap grill de nit, mentre abans tots els marges i les vedrunes herbades eren un espetec de grills les nits d’estiu, i ja no es veu cap cuca de fer llum, tot plegat víctima d’usos i abusos de verins agrícoles.

   Josep Pla, ara no recordo si al seu magnífic tractat Els pagesos, o en quina altra obra seva sobre el camp, enumera molts ocells catalans per llur nom i caldria trobar el lloc per illustrar-se respecte als nostres millors canors. Ell en descriu les traces i tambė fa l’onomatopeia de cada cant, com aquella, la recordo pel seu caràcter desaprensiu, estil Pla, no sė si del  cant del pinsà, que fa així, diu: La minyona de l’hostal fa el cul tou, tou, tou. Tu li has vist? Pla dixit. Jo recordo perfectament el cant d’aquest ocell anant  pels camps de Bellpuig ̶jo de petit anava molt a fer herba amb el meu germà gran i prestava molta atenció als diferents cants que amenitzaven la feina  ̶insisteixo que no em recordo bé si era el pinsà. De tota manera, la seva onomatopeia no pot ser més exacta i descompromesa, fos l’ocell que fos.

   No em costaria opinar que l’Urgell  ̶ potser que tot el litoral nord mediterrani̶  és l’indret del món on més abunden els ocells cantaires, i el més harmoniosos i delicats, rossinyol, cadaneres, etc. He viatjat per uns quants països i mai enlloc he sentit un rossinyol, una cadernera, la música delicada d’un  notable cantor. Clar que al viatges dorms en un hotel, que sol estar perdur en plena zona urbana, ni les poques vegades que he sortit a camp obert n’he sentit cap. Als Estatas Units diuen que tenen un ocell, parallel al rossinyol, que canta de nit si fa no fa com el rossinyol, però jo no l’he sentit mai, mai; en diuen nightingale , paraula que sembla tenir la connotació de “nit”, night. Aquí, a Georgia, en ple bosc i habitages dispersos, no se sent cap ocell en absolut, ni la pesada tórtora, que abunda tant als pobles de Catalunya i que atipa amb un cant sense suc ni bruc. Tan sols vola algun corb i se sent alguna piula, però incerta i sense gens de gràcia; també hi veig volar algun zopilote, de la família dels voltors, en català “aura”, que és mut i fa malabarismes de vol, mentre ulla la terra per si hi veu algun animal mort per baixar-hi i cruspir-se’l; a Hondures se’ls veu en esvols i s’adormen dalt del cel tan sols movent impercipteblement la punta de les ales. Hi ha un ocell, grandet com dos pardals, color de carabassa amb poca matisació,que em sebla que en diuen oriol, però no l’he sentit cantar mai, ni sé si canta.  A Hondures, i em creuria que a tot Amėrica Central, no se sent cap ocell que canti amb gràcia, tan sols un de tirant a colom que també es fa pesat i no difereix gaire de la tórtora, bé que no és tan insistent, ni té tanta barra. N’hi ha un que en diuen sinsonte, que no li sabria descriure el cant, puix que canta molt rarament; el vaig sentir una vegada que, amb tot un esvol de la mateixa espėcie, es banyaven en una platja del Pacífic, al Golf de Fonseca, i feien uns gemecs molt harmoniosos de felcitat esgarrifada al contacte de l’aigua fresca. Sinsonte és una paraula nàhualt que deu voler dir que “sona bonic”.

   En conseqϋėncia, que el nostre planeta és ple de meravelles i n’anem eliminant tantes com podem. El resultat?: Demà.
Notícia en PDF
Notícia en PDF

COMENTARIS

chemtrails
Anònim, 09/03/2018 a les 16:43
La culpa principal la tenim en els chemtrails. Vostè en parla en el seu llibre El secret Imperi, al final.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
dimecres
6°C  18°C
dijous
6°C  18°C
divendres
16°C  29°C
Chakir El Homrani, el conseller de la diversitat que juga a rol
Chakir El Homrani/Adrià Costa

Chakir El Homrani, el conseller de la diversitat que juga a rol

El substitut de Dolors Bassa al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies demana antendre la complexitat d'una societat plural, conformada per històries com la de la seva família, originària del Marroc

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: