Restaurat el retaule barroc de l’altar major de l’església romànica de Sant Jaume dels Tracs de Riner, al Solsonès

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), ha restaurat el retaule barroc de l’altar major de l’església romànica de Sant Jaume dels Tracs, de Riner, al Solsonès, després de quatre mesos de treballs de conservació-restauració

per Redacció , Riner, 22 de febrer de 2018 a les 10:12 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El retaule abans de la intervenció Foto: Gencat


El retaule de Sant Jaume data del segon terç del segle XVII i se’n desconeix el nom de l’escultor i del pintor. Es localitza a l’absis de l’única nau de l’església romànica i la seva estructura s’adapta a l’arcada per cobrir tot l’espai que hi ha de paret a paret i fins al sostre.


El moble és compacte i lineal. S’organitza horitzontalment amb basament, predel·la i dos cossos i, verticalment, en tres carrers d’igual amplada. En el primer cos, hi ha tres fornícules apetxinades que contenen les figures tallades en cos rodó de sant Isidre, sant Jaume i sant Pere Màrtir. En el segon, hi ha tres escenes tallades en relleu. A l’esquerra, hi ha representat el martiri de sant Jaume amb la seva decapitació i, a la dreta, un vaixell comandat per un àngel que trasllada les despulles del sant per mar, de Judea a Padró, on fou enterrat (una raresa dins la iconografia de sant Jaume). Entremig de les dues escenes hi ha el Calvari.

La predel·la acull tres escenes en relleu de la vida dels tres sants. El basament té, al centre, un gran altar barroc, amb formes corbades, flanquejat, a banda i banda, per uns plafons on hi trobem, tallats en relleu, símbols iconogràfics de sant Jaume.


El retaule ja s’havia restaurat anteriorment en el seu lloc d’origen. Es va fer una intervenció en la capa pictòrica, cap a 1995, però no en el suport. En aquella intervenció només es va fixar, netejar i envernissar la policromia.

L’estat de conservació del suport de pi no era bo. En observar el retaule pel davant es va constatar que hi havia peces mal encaixades, i pel darrere s’observaven greus mancances en l’estructura.


Molts dels elements estructurals que el subjectaven i el mantenien en peu eren puntals de fusta que no garantien la solidesa de subjecció que calia al conjunt. El retaule s’aguantava dempeus pels seus propis encaixos i pels puntals citats anteriorment, però es va comprovar que hi havia un cert desplaçament cap enrere en la part superior, que feia pensar que al sistema estructural li mancava un reforç que n’assegurés l’estabilitat.

Pel que fa a les capes de preparació i de policromia, hi havia nombrosos problemes d’aixecaments i pèrdues que ha calgut solucionar.

El retaule després de la intervenció Foto: Gencat


Procés de conservació-restauració

La proposta que es va plantejar va ser una actuació de conservació, focalitzada en el revers del retaule i en la part estructural. Aquest procés ha implicat el desmuntatge del retaule i el seu trasllat al CRBMC, on s’ha dissenyat una estructura de perfils metàl·lics d’alumini anoditzat que subjecta el retaule pel darrere, a la vegada que el subjecta al mur, per estabilitzar el conjunt, un cop muntat de nou en el seu lloc d’origen.

El retaule es va desmuntar de l’església el mes d’octubre del 2017 i es va dur al Centre per iniciar-ne a la restauració.

El primer pas del procés de conservació ha estat la introducció dels diferents elements que el formen a la cambra d’anòxia, durant un mes, per tal d’eliminar els insectes xilòfags.

Revers. Part inferior central abans restaurar Foto: Gencat


Aquest tractament s’ha reforçat de forma preventiva amb l’aplicació d’un desinsectant per impregnació. Tota la fusta s’ha sanejat i s’han eliminat les parts debilitades i descohesionades del suport; tot seguit, s’ha fet un tractament de consolidació i de reintegració volumètrica amb fusta nova de cedre. La prioritat de la intervenció ha consistit a consolidar el suport per retornar a la fusta la seva resistència mecànica.

L’actuació principal en la policromia ha estat la fixació dels nombrosos aixecaments, la neteja superficial i la reintegració pictòrica, a base de tapar els blancs de la capa de preparació, per tal d’aconseguir una harmonia pictòrica del conjunt.

Finalment, per al muntatge definitiu, aquest mes de febrer s’ha construït una estructura de perfils metàl·lics d’alumini anoditzat, que el subjecta pel darrere i dóna, de nou, l’estabilitat necessària al conjunt.

Per prevenir filtracions de capil·laritat del subsòl a la fusta, s’ha protegit el basament amb escuma de polietilè, de color negre, de 5 mm. Un cop muntat en el seu lloc tot el retaule, s’ha pogut presentar d’una forma adequada que l’unifica estèticament.

 

Participació