L'entrevista

Carnestoltes 2018: «El Carnaval ha d'anar evolucionant conforme al que demana la gent»

per Ramon Estany, Solsona, 16 de febrer de 2018 a les 08:48 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Josep M. Pensí Foto: Ramon Estany


Josep M Pensí ha estat el Carnestoltes de Solsona d'enguany. Persona vinculada al Carnaval (va ser membre de la Junta els anys 90 i el 2005, continua col·laborant amb els dinars i àpats populars que es fan a Solsona). Aquest any, però, ha presidit la festa.


-T'ha costat acceptar ser Carnestoltes?
Moltíssim. Al menys fa 10 anys que m'ho demanaven, i m'han apretat molt.
-Per tant, ja esperaves que algun dia et tocaria?
Sé, es clar. Al final, vaig posar una mica d'excusa, que quan el meu nét fos una mica més gran ho faria, i m'ha fet més il·lusió. Vaig posar aquesta condició, que vingués amb mí a l'arribada.

-Quin ha estat el millor moment que has viscut aquest Carnaval?
Tots. L'arribada ha estat molt bé. I el casament amb la Miss Forastera també ha estat genial. La Junta va veure que s'havia de potenciar el tema de la Miss Forastera per que hi ha hagut anys que havia baixat molt, i ha sigut una manera de tornar una mica al que era abans.
-Explica'ns el secret d'aquest traje que duies?
Bé, el traje, cada Carnestoltes se'l tria. Llavors, vaig anar un dia a Manresa expressament a buscar una roba de Carnestoltes. I com que la modista em va advertir que agafés un traje gruixut per que tindria fred, vaig anar a una botiga d'entapissats de sofà i em vaig quedar una roba de sofà.
-Has estat molts anys vinculat al Carnaval, i de fet, encara hi continues col·laborant. Fins i tot l'has viscut de petit. A casa tenieu arrels carnavalesques?
Sí, de fet, el meu pare ja n'havia fet de Carnaval, abans de la guerra. I jo també, des de que tenia 7 anys, ja veia sortir l'enterrament des de la Plaça de Sant Pere a la Fusteria Mosella.
- I la teva etapa a la Junta?
Dins la Junta hi vaig ser del 1991 al 2000. I després hi vam tornar al 2005 que va ser un impàs del Carnaval per qué ens van demanar als que haviem estat de les juntes velles, per tornar a arrencar la festa.
-Ha canviat molt el Carnaval aquests anys. Trobes a faltar alguna cosa d'abans?
I tant que ha canviat. Però no trobo a faltar res d'abans. El Carnaval ha d'anar evolucionant conforme al que demana la gent, mantenint un esquelet per no perdre l'essència.
- Amb d'altres companys, formeu una colla que és diu La Secta. Els vas avisar que faries de Carnestoltes?
És que els ho havia de dir. No vaig poder mantenir el secret. Per nassos. La Secta som un grup de gent de diferents comparses que som tots membres d'exjuntes. Clar, els hi havia de dir, per que tenim muntat tot el tema dels menjars, i si no els hi deia seria pitjor per que prepararien el que fos.
I la veritat és que el que ells han preparat aquest Carnaval ha sigut tota una sorpresa. No ho sabia ni jo ni la Miss Forastera. Ha sigut genial, des del vestuari fins a la coreografia.

Foto: Ramon Estany


Passem a una bateria de preguntes breus:
-Un gegant del Carnaval?
El Boig, tot i que li tinc molta estima a l'Oriol, per que quan el van fer jo era de la comparsa dels Oriols, i vam organitzar moltes activitats per fer diners per construir-lo.
-Tasques sí, tasques no?
Tasques sí, entre cometes, sempre i quan no sigui una manera de fer negoci. Jo vaig ser a la Junta quan hi va haver aquests problemes de tasques i megatasques que anaven a fer negoci i estaven obertes quan es feien actes de Carnaval, i, sincerament, això ens va costar molts calers i molts disgustos.
-Un Carnestoltes?
Un de peculiar, el Pere Màquines. N'he viscut molts, però dels més recents, el meu amic, el Xavier Ramellat.
-L'arribada, pel Pont  o per la Carretera de Torà?
Jo sóc de Pont, Tot i que veig que la Carretera de Torà per la gent és més còmode. Però jo sóc de Pont per que l'arribada per aquest indret val menys calers que per Torà.
-Ballets a la Plaça Major o a la Plaça del Camp?
A la Plaça Major. Sóc tradicional.
-Per Carnaval, tot s'hi val?
No tot s'hi val. S'hi val sempre que sigui "juerga" ben feta.
-Un acte de Carnaval que t'agradi més?
A mí m'agradava molt abans la música sorda. Ara, el que més m'agrada és el dissabte, la penjada del ruc, en concret.
-Xelsa o Sala Polivalent?
La Sala Polivalent. La Xelsa era tot despeses. La Polivalent no ens hem de preocupar de la neteja, ens quedem les barres, no es paga lloguer, és una despesa important menys.

Foto: Ramon Estany

 

Participació