Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

In Memoriam de l'Escola Parroquial de Sant Esteve del Pujol de Planès

Montmajor

| Actualitzat el 14/02/2018 a les 21:01h

Retratava – amb força dificultats tècniques - l'església, situada al costat de la masia del Pujol de Planès, que es troba a l'extrem de la serra de Querol, entre les rieres de Navel i de l'Hospital.

Foto: Antonio Mora


En venia a trobar un ‘gosset català’ que desprès d’una revisió general, m’atorgava la qualitat de ‘bona gent’, i em permetia accedir fins a la portada de l’esgésia, que retratava des de l'antic fossar. .

Foto: Antonio Mora


Tenia ocasió de fer petar la xerrada amb la persona que viu avui a l’edifici de la rectoria, en virtut d’un contracte arrendament ad millorandum amb el Bisbat de Solsona, en el que la propietat aporta els materials, i l’arrendatari la feina. Aquesta formula, per a la que sempre manquen arrendataris, permet – si més no – evitar l’espoli del patrimoni i/o la seva definitiva ruïna.

La descripció del mapa de patrimoni de Montmajor ens diu; església romànica modificada al segle XVII. La planta original correspon a un edifici d'una sola nau rematada per un creuer i amb tres absis a llevant. Els absis, bastits sobre la roca i tot el conjunt de la capçalera és la part més interessant del conjunt, sobre tot pels jocs de les teulades i l'ornamentació dels absis corresponents al primer romànic: arcuacions cegues i bandes llombardes. A l'absis central hi ha una bonica finestra de doble esqueixada coberta amb un arc de dovelles i coronat per una senzilla arquivolta. Els dos absis laterals, més petits, foren realçats durant el segle XVII al ampliar-se i renovar-se l'església; conserven però la seva decoració d'arcuacions i bandes. La porta romànica devia obrir-se al mateix lloc que l'actual, que porta la data 1621 a la llinda. Interiorment l’edifici està molt desfigurat, ja que els murs estan recoberts de guix amb pintures; tot i així es pot veure que la nau era coberta amb voltes de pedra de mig punt, amb una cúpula semiesfèrica en la intersecció. També en aquesta època s'afegiren al conjunt noves dependències, rectoria, sagristia, etc, que desvirtuaren un dels conjunts romànics més interessants de la comarca.
 

Fotografia del interior sense data de Jordi Contijoch Boada
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3490

A l'església parroquial de Sant Sadurní de Montmajor es conserven do interessants retaules procedents d'aquesta església: retaule de Sant Esteve (renaixentista, 1635), i retaule de la Mare de Déu del Roser (barroc, 1726)

Quan al topònim el diccionari català valència balear ens diu que etimològicament és la contracció de Planers (Castell de la parròquia des Pujol de Planers, Nombr. fochs Cat. 1359, p. 57).

Per afegir a la llista d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i per corroborar – si calia – l’activitat docent dels sacerdots en l’àmbit rural; trobava a : http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/172731/250839

Al poble faltava una escola i les veïnes quedaven a més de 7 quilometres. Es discutí on es trobaria un local i, ja que els de la vella rectoria no eren suficients, les famílies del poble , d'acord amb el rector i l'Ajuntament de Montmajor, aprovaren el pressupost de 1.065,95 pessetes, per fer-la de nova planta. El rector, que n'havia tingut la iniciativa, hi aportà 25 pessetes, els propietaris, 75 pessetes cada un i 8 bigues; els masovers, 20, i el que faltava ho afegí l'Ajuntament .

Mn Josep Badia en fou el mestre des del 192 7 i uns anys més després de la comtessa bèl•lica que s’iniciava l’any 1936 amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Hi acudiren tots els nens i les nenes de la parroquià i alguns de Gargallá, Pegueroles, Sant Joan de Montdarn, de Serrateix i de Montmajor.

https://books.google.es/books?id=2qVD957MjtIC&pg=PA483&lpg=PA483&dq=Mn+Josep+Badia.+montmajor&source=bl&ots=tvdotOhaPL&sig=Xex4w_uUEW6s7pmEs-L75GXh_hQ&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwj4xpTsgN7WAhXnJcAKHfkYBcYQ6AEIPTAH#v=onepage&q&f=false

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email [email protected] imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.
Notícia en PDF
Notícia en PDF

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
dissabte
13°C  24°C
diumenge
12°C  24°C
dilluns
12°C  19°C
Arnau Tordera: «Hem vist esfondrar-se un món que pensàvem que era idíl·lic»
Imatge promocional del nou disc d'Obeses, «Fills de les estrelles»/Obeses

Arnau Tordera: «Hem vist esfondrar-se un món que pensàvem que era idíl·lic»

Obeses presenta "Fills de les estrelles", un nou disc amb tretze cançons on demostren una gran capacitat de crear mons, arranjaments, interpretacions, lletres i melodies | "Dubto que a gaire llocs del món s'hagi viscut un dia com l'1-O a nivell d'intensitat col·lectiva", afirma el líder del grup en aquesta entrevista

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: